Habilitats Psicosocials en Infermeria: Guia Completa

Consideracions Psicosocials Bàsiques

La Persona com a Ser Biopsicosocial

L'ésser humà és integral, amb components biològics i psicològics que interactuen amb l'entorn. És un ser individual i social immers en una cultura "relacional".

• Personal: Jo individual.
• Interpersonal: Relació infermera-pacient (escolta, respecte, assertivitat, empatia, confiança).
• Social: Interacció social.

La Salut com a Estat d'Equilibri

La salut és un estat d'equilibri entre les diferents dimensions de la persona i entre aquesta i l'entorn. És un status relatiu, una qüestió de grau. Representa l'estat màxim de benestar físic, psicològic i social. L'atenció està encaminada a obtenir un major grau de salut.

La Concepció Integral de les Cures

• Atenció a la globalitat de la persona.
• L'alteració en una dimensió afecta les altres.
• Objectiu d'infermeria: foment de la salut i prevenció de la malaltia.
• Quan no és possible la curació, les cures es dirigeixen a resoldre el problema i a la rehabilitació, o al foment de conductes adaptatives, o a l'ajuda a morir.

Adaptació i Creixement Personal

L'ésser humà creix i es desenvolupa a través d'una adaptació contínua.

Adaptació: Capacitat per afrontar canvis, mantenint l'equilibri i potenciant el creixement i desenvolupament personal. L'aprenentatge hi juga un paper important. Les respostes adaptatives positives contribueixen i proporcionen equilibri.

Processos Bàsics d'Adaptació

• Fisiològics
• Cognitius
• Conductuals
• Emocionals

El Creixement Personal

• Vinculat a les etapes del cicle vital.
• Creixement = maduració personal.
• Cercar l'equilibri i el màxim grau de benestar.

Característiques de la Salut Mental

• Obtenir satisfaccions quotidianes.
• Autoconeixement.
• Establir relacions afectives i positives: intimitat, comprensió, tolerància.
• Cercar l'equilibri emocional: autoacceptació personal, control emocional, tolerància a la frustració, acceptació de les pròpies emocions.
• Contacte amb la realitat.
• Fomentar l'esperit creatiu.
• Filosofia de vida.

Estils de Vida i Medi Ambient

Important la manera de viure.

Estil de vida: Manera en què cada persona actua i interacciona amb ella mateixa i amb l'entorn.

Indicadors de l'estil de vida: hàbits alimentaris, activitat física, patrons de son, consum de tòxics i nivell d'estrès. Part dels comportaments són apresos i es poden modificar i canviar. L'estil de vida està vinculat a l'educació sanitària, que fomenta comportaments dirigits a potenciar la salut i prevenir la malaltia.

La Relació Intrapersonal

L'Autoconeixement

Procés de mirar-se a un mateix: pensaments, sentiments, creences, valors, habilitats i conductes en l'entorn passat, present i futur, en un camí obert i honest.

Model Conceptual: Finestra de Johari

• Jo Públic: Conegut per un mateix i pels altres.
• Jo Semipúblic: A vegades desconegut per un mateix.
• Jo Privat: Aspectes que la persona coneix de si mateixa però no mostra als altres, secrets, emocions personals i privades.
• Jo Interior: Part del jo desconeguda per la persona i pels altres, aspectes inconscients.

Etapes d'Autoconeixement

• Autoescolta
• Preguntant
• Observant
• Escoltant
• Parlant d'un mateix
• Coneixent els altres
• Escrivint d'un mateix

Elements a Considerar en l'Autoanàlisi

• Els sentiments
• Creences, actituds i valors
• Necessitats personals

Autoimatge i Autoconcepte

Autoimatge: Concepte que un té de la seva imatge corporal. Física. Part més material i visible del jo. Part de l'autoconcepte.

Autoconcepte: Concepció física i mental que cada persona té d'ella mateixa.

Autoestima

Actitud positiva cap a un mateix, que ens condueix de la forma més sana, feliç i autosatisfactòria, tenint en compte el present i el futur. "Hedonisme a curt i llarg termini". Component de l'autoconcepte. Mesura de l'autoestima: diferència entre jo ideal i real. Responsable dels èxits i fracassos.

Estratègies per augmentar l'autoestima: Autoconeixement, positivitzar, assertivitat.

Implica:

• Autoconeixement
• Autoacceptació
• Consideració positiva
• Visió del jo potencial
• Atendre i cuidar les pròpies necessitats psicològiques i físiques
• Tendència natural que moltes persones han d'aprendre o enfortir
• Assertivitat i autoestima unides: acceptar-se i valorar-se és un requisit per a les relacions interpersonals

Habilitats de Parlar en Públic

Obertures

• Afirmació imprevista
• Elogi
• Misteri
• Pregunta
• Cita
• Incident (fet aïllat)

Evidències

• Cas o exemple
• Analogia
• Demostració
• Estadística
• Testimoni
• Exhibició

Tancaments

• Cita
• Consell
• Frase emotiva
• Repte positiu
• Oferiment personal
• Resum

Ús de Pauses

• Inici del discurs
• Després d'una interrupció
• Enmig d'una frase
• Per passar d'un tema a un altre
• Abans de les últimes paraules
• En cas de ment en blanc
• En canviar de transparències
• Quan s'escriu a la pissarra
• Per facilitar la reflexió

Anàlisi Transaccional

Teoria que explica i analitza les relacions i que disposa de tècniques per millorar-les. Potencia l'autonomia de la persona. Situa el factor terapèutic en l'anàlisi de la interacció. Analitza pensaments, sentiments i comportaments. Es basa en tres estats de la personalitat (PAN).

Característiques

Es basa en una filosofia positiva i de confiança amb la persona. Model d'aprenentatge teòric, senzill, natural, realista, objectiu, diagramable, predictiu, efectiu, preventiu, integrable, contractual i igualitari.

Estats de la Personalitat

Són realitats psicològiques. Sistema coherent de pensament i sentiment que es manifesta per patrons de conducta. Creences, pensaments i sentiments que formen la base del nostre comportament.

Tota persona té 3 estats del Jo (PAN):

Continu dinamisme, es passa de l'un a l'altre depenent de la situació i circumstància.

• Pare (P): El que haig de fer. Actua, parla o pensa com ho van fer els seus pares: normes, valors, prohibicions, crítiques, judicis de valor, consell, protecció. PNutritiu (+/-) / PCrític (+/-)
• Adult (A): El que em convé fer. Raonaments, avaluar estímuls, reunir informació, investigar, fixar metes, posar objectius, organitzar, calcular. Predomini de la part racional, raona, analitza, justifica, interpreta, intel·lectualitza, possibilita la supervivència afavorint l'adaptació. Àrbitre entre el que s'ha de fer (P) i el que es desitja fer (N). A (+/-)
• Nen (N): El que m'agrada fer. Primer estadi que es forma, on resideixen les emocions, intuïció, impulsivitat, desitjos, esperança, il·lusió, creativitat. Mostra afecte, carinyo, ràbia, pena. NAdaptat (+/-) / NRebel (+/-) / NLliure (+/-)

Persona equilibrada: bona integració dels 3 estats, es donen per igual: protegeix i posa límits, té capacitat d'analitzar objectivament i expressa sentiments.

Transaccions

Comunicació entre estats del jo. Unitat bàsica de comunicació social, intercanvi d'estímuls i respostes entre estats específics del Jo de diferents persones.

Tipus de Transaccions

• Complementàries: Quan el missatge enviat per un estat del jo d'una persona rep la resposta esperada d'un estat de l'altra persona del mateix estat. És apropiada i reforça la comunicació.
• Creuades: El missatge rep una resposta inesperada, cosa que provoca desconcert i interrupció de la comunicació.
• Ulteriors: Sempre hi ha un doble missatge, un d'admissible i l'altre d'ulterior o psicològic, que és el veritable. Missatge ocult, bloqueig.

Jocs Psicològics

Sempre existeix un rol favorit per comunicar-se.

Triangle de Karpman

Descriu 3 rols bàsics. Reflecteix els principals rols que adoptem davant la vida i els altres. La persona sempre es sent: salvadora, víctima o perseguidora.

• Perseguidor: Necessita que la víctima li tingui por ("Et faig això pel teu bé"). Pensa que és més intel·ligent i bo que els altres, intenta rebaixar i controlar els altres per sobresortir. Estableix regles i normes difícils de dur a terme, persegueix els més dèbils, sol ser agressiu en parlar, no escolta i es molesta si no se l'escolta. Sentiments crònics d'ira i inseguretat.
• Salvador: Necessita ajudar la víctima ("Si no fos per mi"). Amb el pretext de fer el bé als altres, busca una major dependència de la víctima i una imatge revaloritzada d'ell mateix, mantenint la dependència. En ajudar-ho fa per satisfer la seva necessitat de ser necessitat.
• Víctima: Necessita que la salvin o la persegueixin ("Pobre de mi"). Repetidament es subestima, es sent inferior, demana consell innecessari, espera que l'ajudin a resoldre conflictes. Mai parla ni manifesta que està bé, rol de dependència, manifesta que se la tracta malament, que no se la valora i que abusen d'ella.

Com sortir del triangle dramàtic?

• Per deixar de perseguir: Utilitzar el PN+, també passar a l'A o Nl, reflexionar i imaginar-se protegint en lloc de perseguint.
• Per deixar de salvar: Anar al Nl i demanar el que necessita.
• Per deixar de ser víctima: Activar l'A, pensar, enfrontar-se als perseguidors.

Relacions madures si som autèntics, sincers, sensibles, acceptem les errades, ens mostrem fràgils i demanem disculpes.

Posicions Existencials

Les primeres experiències de vida condueixen a prendre decisions sobre un mateix i els altres, i ens fan adoptar un guió de vida que dona lloc a conductes repetides.

Posició de vida: "Forma en què ens percebem a nosaltres mateixos i en relació amb els altres, amb pensaments i sentiments". Dona lloc al guió de vida.

Kertész: 5 postures

• Jo estic bé / Tu estàs malament
• Jo estic malament / Tu estàs bé
• Jo estic bé / Tu estàs bé
• Jo estic malament / Tu estàs malament
• Jo estic bé - Jo estic malament / Tu estàs bé - Tu estàs malament

Carícies Psicològiques

Qualsevol acte que implica el reconeixement de la presència de l'altre. Poden ser positives o negatives, però la manca sempre té un efecte negatiu. Es necessiten carícies positives per créixer emocionalment sans. Faciliten el contacte humà i l'afecte, tots necessitem una dosi mínima diària de reconeixement.

Tipus de carícies

• Incondicional positiva/negativa
• Condicional positiva/negativa

Normes per a l'intercanvi de carícies

• Donar carícies
• Acceptar carícies
• Demanar les que es necessiten
• Donar-se carícies
• Rebutjar carícies negatives

Estils Comunicatius

Habilitats Socials (HS)

Conductes observables, pensaments i emocions que ajuden a mantenir relacions satisfactòries, inclouen comunicació verbal (CV) i no verbal (CNV), peticions i resolució de conflictes. Pautes de comportament amb el màxim benefici i mínimes conseqüències negatives. La persona hàbil cerca el propi interès, i en cas de conflicte, busca solucions satisfactòries per a tothom.

HS primordials per:

• Les relacions són la principal font de benestar: el dèficit d'HS pot ser la major causa d'estrès.
• Mantenir relacions satisfactòries facilita l'autoestima.
• La manca d'HS genera emocions negatives.
• Baixa HS: alteracions psicològiques.
• Les HS ajuden a augmentar la qualitat de vida.

Assertivitat

Model de relació interpersonal que permet relacions gratificants i satisfactòries. Part essencial de les HS. Actitud d'autoafirmació i defensa dels propis drets, inclou l'expressió de sentiments, preferències, necessitats i opinions de forma adequada i amb respecte pels altres. Habilitat que s'aprèn i es potencia.

Inclou 3 àrees:

• Autoafirmació
• Expressió de sentiments positius
• Expressió de sentiments negatius

Característiques:

• Es coneix a ell mateix.
• Autoacceptació incondicional.
• Sap entendre i manejar els sentiments.
• No exigeix.
• Accepta les seves limitacions.
• És fidel a ell mateix.
• Imatge de persona congruent i autèntica.
• Es respecta i es valora.
• Es comunica adequadament amb persones de tots els nivells.
• Elegeix les seves amistats.
• Expressa adequadament les seves opinions, desitjos i sentiments.

Característiques de l'assertivitat:

• Capacitat d'escoltar.
• Dir NO sense sentir-se culpable.
• Facilitat per donar i rebre crítiques.

Fonaments de l'assertivitat:

• Bona autoestima.
• Respecte mutu.
• No cercar guanyadors ni perdedors.
• Es pot elegir no ser assertiu.

Factors que la inhibeixen:

• Ansietat.
• Cognicions errònies.
• Dèficit o absència d'habilitat.

Conseqüències:

• Facilita la comunicació i minimitza les malinterpretacions.
• Ajuda a mantenir relacions satisfactòries.
• Augmenta les possibilitats d'aconseguir el que volem.
• Afavoreix les emocions positives.
• Comunicació clara, no manipuladora i respectuosa.

Estils de Conducta Interpersonal

• Passiu: Expressions de submissió i autoculpa. Tendència a la desvalorització. No manifesta el que desitja. Accepta idees o tasques no desitjades. Expressa queixes fora de context, lloc i persona.
• Agressiu: Actua amb exigències. Acusa, amenaça, intimida. Impedeix als altres que s'expressin. Tendència a l'atac personal. Pren decisions en nom dels altres. L'única opció vàlida és la seva.
• Manipulador: Falsa escolta, impedeix la participació dels altres. Expressió poc clara per confondre. Parla molt i ràpid. Contradiccions. Divagacions. Afalaga quan en realitat vol humiliar.
• Assertiu: Expressió clara i honesta. Accepta els altres. Manifestació oberta de preferències. Feedback positiu, accepta els compliments. Si discrepa, ho expressa. Demana aclariments si cal. Sap dir NO.

Fases de l'Entrevista

Exploratòria

• Primer contacte cordial i pregunta oberta.
• Delimitar les consultes.
• Suport narratiu: empatia, facilitació, frases de repetició, assenyalament, clarificació, silenci funcional.
• Informació específica.
• Actualització de problemes anteriors.
• Acompanyar l'exploració física.

Informativa

• Descriure el problema.
• Informar de la naturalesa del problema.
• Informar de la conducta terapèutica o preventiva (obtenir dades, assegurar que s'entén la informació, empatia).
• Augmentar l'eficàcia de la informació emesa: ordre i prioritat, tipus d'informació, tècniques.
• Estil expressiu clar.
• Baixa reactivitat.
• Facilitadors.
• Clarificacions.
• Respecte i confidencialitat.
• Expressions breus.
• Evitar tecnicismes.
• Evitar paraules emocionals.
• Resumir.
• Comprovar l'assimilació.
• Cridar pel nom.
• Evitar judicis de valors.
• Evitar falses seguretats.
• Contacte ocular.
• Postura oberta.
• Sintonia.

Negociadora

Pactar.

Bases

• Conèixer el punt de vista del pacient.
• Escoltar amb respecte.
• Explorar les creences.

Facilitar

• Cessió
• Doble pacte
• Parèntesi
• Reconversió d'idees
• Reconducció per objectius

Trencar

• Disc ratllat
• Autorevelació
• Transferència de responsabilitat

Final

• Disponibilitat futura
• Tancament

L'Autocura

L'Autocura com a Estratègia per al Creixement Personal

Acció intencional, apresa, amb la influència de molts factors. Part de l'estil de vida personal, acció automàtica. Autocura des d'una perspectiva àmplia. Orem parla de 3 tipus d'autocura:

• Universals
• De desenvolupament
• D'alteració de la salut

Objectius

• Incrementar el nivell de salut actual.
• Mantenir al màxim el nivell de benestar.
• Implicar la persona.
• Incrementar les capacitats d'ajuda als altres, per mitjà de l'equilibri personal.

Factors que influeixen en l'autocura

• Socioculturals
• Patrons familiars
• Experiències prèvies
• Percepcions individuals

Característiques de les persones que s'autocuiden

• Coneixen les seves necessitats.
• Autoconcepte i autoestima elevats.
• Filosofia de vida optimista.
• Capacitat d'adaptació.
• Respecte als altres i acceptació de les diferències.

Pla d'Autocura: Valoració

• Necessitats físiques i psicològiques.
• Problemes reals o potencials de salut.
• Competències i habilitats.
• Actituds, creences o filosofia de vida.
• Factors limitadors de l'aprenentatge.
• Recursos de suport.

Les dificultats per identificar les necessitats poden ser degudes a: Un problema d'actitud, manca d'informació o manca de recursos personals.

Planificació i Pràctica del Pla

• Establir objectius a curt, mig i llarg termini.
• Planificar activitats concretes.
• Determinar prioritats.
• Identificar recursos.

Avaluació

Continuada, d'acord amb els límits de temps i objectius acordats. Reforç positiu. Feedback.

L'Autocura com a Requisit per Cuidar

• Relació amb el cuidar molt estreta.
• Pot expressar i potenciar l'autoestima.
• Important l'autoconeixement.
• Instrument de prevenció professional.

Recursos Personals

Resolució de Problemes

Procediment cognitiu i conductual que permet elaborar una àmplia varietat d'alternatives de resposta.

Etapes

• Orientació general (cognitiu): Reconèixer els problemes com a normals. Creure que es pot fer alguna cosa per afrontar els problemes. Identificar les situacions problemàtiques. Inhibir la impulsivitat.
• Definir el problema i formular objectius: Definició específica tant externa com interna. Definir les característiques de la situació i de la resposta. Valorar la intensitat del problema.
• Generar solucions alternatives: "Brainstorming": deixar lliure el pensament i anotar totes les alternatives. Excloure les crítiques, acceptar qualsevol idea, cercar quantitat, intentar millorar.
• Decisió: Valorar les conseqüències positives i negatives a curt i llarg termini de cada alternativa. El pla d'acció ha de tenir en compte els aspectes personals de resposta i els factors situacionals.
• Verificació: Dur a la pràctica el pla i comprovar si és eficaç. Resultat favorable: procés acabat. Si hi ha problemes: revisar.

Beneficis per a la infermera

• Nivell personal: augment de l'autocontrol, l'autoconcepte i l'autoestima.
• Nivell professional i social: relacions interpersonals més satisfactòries, major competència social i laboral.
• Ensenyar als pacients.

Reestructuració Cognitiva: Importància dels Pensaments

El paper del pensament depèn de la interpretació que fa la persona. Model A (situació) - B (interpretació) - C (conseqüència de B) (Ellis).

Tipus de pensaments

• Positius
• Negatius
• Neutres

Cadascun d'ells pot ser racional o irracional.

Pensaments Irracionals Negatius: Errades Cognitives Principals

• Sobregeneralització
• Inferència arbitrària
• Abstracció selectiva
• Visió catastrofista
• Raonament dicotòmic
• Sobresocialització

Creences Irracionals que Causen o Mantenen Distorsions Emocionals

• Basades en què s'ha d'agradar a les persones de l'entorn.
• En què els altres han d'actuar de forma amable, justa i considerada.
• En què les coses han de ser sempre com un vol i han de ser fàcils.

Reestructuració Cognitiva: Procés de Reestructuració

• Identificació de pensaments
• Anàlisi de pensaments
• Modificació de pensaments

Beneficis per a la infermera

• Augment de la seguretat personal
• Major equilibri personal
• Major benestar personal
• Afavoriment de les relacions

Emocions

Reaccions als pensaments. En experimentar una emoció, el més sa és deixar-la sentir, reconèixer-la i expressar-la. Culturalment no costa expressar alegria, però sí pena. Les emocions no viscudes al moment passen factura. Les emocions no són bones ni dolentes, són necessàries. Important expressar-les per desfogar i conviure amb elles, són experiències de vida. Els professionals d'infermeria poden oferir la neutralitat i l'empatia necessàries per escoltar les emocions. Ajudar a expressar emocions és part del nostre treball.

Què fer davant les emocions del pacient? Facilitar l'expressió d'emocions

• Acceptar les emocions, no minimitzar-les.
• Convidar-lo a parlar del que sent, preguntar-li com ho duu i quines preocupacions té.
• Mostrar interès pel que el pacient sent.
• Evitar preguntes tancades.
• Temps de reacció baix.
• Mostrar empatia pel que sent.
• Animar-lo a vincular els sentiments amb sentiments passats.

El temps

• Es pot escoltar una estona i indicar quan podrà tornar a parlar.
• Que percebi que se l'ha escoltat i que és comprès i acceptat.
• Utilitzar el temps per atendre les emocions en lloc de repetir informacions.

Què fer davant la tristor i el desànim?

• El més important és acceptar el desànim i mostrar que l'acompanyem.
• Seure al seu costat.
• Parlar el menys possible.
• Deixar que plori si vol, no interrompre.
• No minimitzar.
• No intentar canviar l'emoció.
• Convidar-lo a parlar del que sent, preguntar com porta la situació i quines preocupacions té.
• No veure l'emoció com a negativa.

Depressió reactiva

• Fase de l'adaptació a la pèrdua.
• Símptomes: pèrdua de pes, empitjora a mesura que avança el dia i insomni.
• Si cal: demanar opinió a un especialista.
• Sempre és eficaç escoltar amb empatia i en un entorn adequat.

Ansietat - Por

Acompanyen a tot pacient. Ansietat per: diagnòstic, pronòstic, pèrdua de control, incertesa. El professional ha d'acceptar i respectar: revisar la informació que el pacient té, si cal informar, no animar i "què l'ajudaria a sentir-se millor?"

Ajudarà:

Estar amb el pacient.-Empatitzar.-Convidar a parlar del que preocupa.-Analitzar estratègies que l’ajudaran.Rabia:És una emoció.-No interpretar com atac personal.-Ràbia per: injustícia de la malaltia, frustració per no millorar, carències sistema, dificultats econòmiques, solitud, sofriment, pèrdua control.-Recordar que no és un atac.-Pensar: “es troba malament i és l’única manera d’expressar-ho”, “té dret a sentir ràbia”.-Acceptar que és una emoció més.-La ràbia ajuda a tenir energia.-No discutir amb el pacient.-Pot ser una expressió indirecta de solitud, por, pena i vergonya.-Mantenir la calma.-Escoltar amb tranquil•litat el missatge.Què fer davant altres comportaments?-Forma d’expressar malestars (agressivitat, queixes, mala educació).-Mantenir calma i rol professional.-Com a professional, pensar:“Estic treballant”.“És la seva manera d’expressar malestar”.“Alguna cosa li passa”.“No es troba bé i té dret d’expressar-ho”.“No ha vingut aquí per a que li canvien comportaments ni per que el critiquen”.Les emocions del professional:Les emocions no es contagien._Eina més útil: autoconeixement i RT._Si ens sentim incomodes davant les emocions del pacient:-Deixar de costat les pròpies emocions.-Escoltar amb empatia.-El malestar és nostre no ens el fa el pacient.-Prendre nota mentalment de que sentim malestar i deixar-lo després.-Al final dia, seure i anotar el que sentim i pensem al voltant d’aquella situació.-Escriure cada setmana les situacions emocionals en que ens hem sentit incomodes.-Intentar veure si hi ha una situació o emoció que ens fa sentir pitjor.-Reflexionar sobre altres aspectes vida personal per veure si hi ha connexió.-Crear espais debat.

TÈCNIQUES RELACIONALS EN INFERMERIA:Observació de la conducta:x_Detectar les necessitats per elaborar un diagnòstic i un pla de cures adeq_Detectar qualsevol alteració._Fomentar la comunicació i la relació interpersonal_es una habilitat.Tipus d’observació:_No sistematitzada(qn no vas a observar)_Sistematitzada._Indirecta o no participant(no sap q l’observes)._Directa o participant.-_-_.Tenir en compte l´efecte de la presència d’una persona._Confirmar la inf.Actituds bàsiques x observar:_Objectivitat._Naturalitat(no fer comentaris)_Neutralitat(actitud discreta,comport normal)._Receptivita:receptiu i captar el max..-.Important la comunicació no verbal.Comunicació infermera-pacient-família:Factors que fomenten la comunicació:_Flexibilitat._Receptivitat._Ús adequat del llenguatge i de l’espai._Ús del silenci, pot servir: per compartir, controlar, organitzar pensaments, facilitar l´expressió._Resum del diàleg.La comunicació no verbal:Funcions:_Confirmar la CV._Subst la CV._Remarcar o emfatitzar la CV._Afegir càrrega emocional a la CV._Confondre o contradir la CV._Component cultural.Elements:_Expressions facials._Mirada: direcció, contacte visual, control de l´altre._Mov del cos._Mov corporal_Inconscient i automàtica.Entrevista inf-pac-fam:Forma de CV i CNV, on s´estableix una relació interpersonal amb una finalitat.Objectius:Recollir i proporcionar inf_Detectar les necessitats del pacient i família._Informar i ensenyar._Afavorir la relació terapèutica.Tipus d´entrevista:_En funció del nombre de participants:individual i grupal._En funció dels objectius: de diagnòstic, d´investigació, terapèutica._En funció del tipus de preguntes:tancada o estructurada,oberta o lliure i mixta o semiestructurada._En funció de la situació:d´inici,de seguiment.Fases de l’entrevista:Inicial:presentació,disponibilitat temporal,clarificar la demanda del pacient.Intermitja:obtenció de dades,assegurar que la informació s´entén,empatitzar.Final:disponibilitat futura,tancament.Paper de l´entrevistador:_Cridar pel nom._Una pregunta cada cop._Clima relaxat,confiança i respecte._Explicar el perquè de l´entrevista._Centrada en el pacient._Sinceritat._Utilitzar el contacte visual._Permetre al pacient que s´expressi._Ambient reservat sense interrupcions._Saber escoltar._Preguntes comprensibles._Observar.Entrevista amb la família._A l´ingrés:-Confirmar inf donades pel pacient.-Obtenir més informació.-Conèixer la relació amb el pacient.-Valorar la col•laboració i suport que poden aportar._Durant l´hospitalització per valorar com:-Estan vivint la malaltia.-Afecta a l´estructura familiar.-Viuen les relacions amb l´equip.-Estan disposats a actuar.

REGISTRES INFERMERIA:Finalitats:Assistencial:enfocada a prestar cuidatges de la màxima qualitat._Docent-investigadora:permet l’anàlisi estadístic contribuint al desenvolupament de la professió i a la millora dels cuidatges._Gestió:permet adequar càrregues treball i adequar recursos._Jurídic-legal:testimoni documental dels actes del professional a requeriment dels tribunals.Per a que registrar:Per complir l’imperatiu legal._x millorar la qltt científic-tècnica, uns bons registres milloren la qualitat de l’atenció._Llenguatge comú entre professionals, afavoreix l’ evolució i la millora de la qualitat, el desenvolupament del coneixement infermer i facilita la inclusió en registres informàtics._Disminuir la variabilitat dels cuidatges, garantint continuïtat._Permetre la investigació i docència._Legitimitat i reconeixement social i institucional.Com registrar:_Suport paper i/o informatitzat. Paper: escriure de forma llegible i ordenada, evitar abreviatures i símbols, uns bons registres denoten bons cuidatges. Els registres informatitzats ajuden, fomentar incorporació de Sistemes d’informació que faciliten els registres (historia clínica electrònica, ús PDA…)._De forma objectiva: evitar “bé, adequat”, evitar deduccions sense dades objectives, les dades subjectives posar entre cometes._Utilitzar metodologia comú normalitzant el treball infermer.un sistema de llenguatge comú facilita la comunicació i el camí als registres informatitzats._Plans cuidatges estàndards._Signar sempre.Normes legals:No esborrar, no utilitzar líquid corrector._No comentaris de represàlia i/o crítica._Registrar els fets._No deixar espais en blanc._Lletra llegible i tinta._No escriure per altres._Evitar frases buides._Iniciar l’anotació amb data i hora i finalitzar amb signatura._Vigilar l’ortografia, expressió gramatical i procurar emprar terminologia especialitzada.Quant registrar:Registrar de manera ràpida, clara i concisa._Informació precisa sobre estat de salut, que permet planificar revisar i millorar les cures._Facilitar la continuïtat dels cuidatges, garantint atenció compartida (informe ingrés/alta infermeria)._Evitar repetir dades._Registrar tot el que precisem comunicar, sense prejudicis ni divagacions, identificant a les persones que intervenen.

LA PÈRDUA I EL DOL:Concepte de pèrdua:Situació real o potencial on alguna cosa que és valorada canvia, deixa d’estar disponible o desapareix”._Mort:pèrdua fonamental per la persona i pels que l’envolten.Tipus i fonts de les pèrdues:Tipus:_Pèrdua real:identificada per altres._Pèrdua percebuda:experimentada per un mateix,no constatada pels altres.-.-.Les dues poden ser anticipades s’experimenta abans de que es produeixi.Fonts:Pèrdua d’aspecte d’un mateix._d’un objecte extern a un mateix._Separació d’un entorn casual._ d’una persona estimada.Dol:concepte i caract:Reacció adaptativa natural davant qualsevol pèrdua, major intensitat després d’una mort._Aconteixement vital estressant._Conjunt de sentiments que precisen pas del temps per ser superats: tristor, enfado,culpa, bloqueig, ansietat, solitud, fatiga, impotència, alivi, confusió.Etapes del dol ( Kübler-ross):Negació._Ira._Negociació._Depressió._Acceptació.Diferències dol normal/complicat:Dol normal:_Expressió de pena._Durada limitada (1/ 2 anys)._Passats uns dies s’inicia activitat normal amb apatia i ansietat.Dol complicat:No expressió de pena._Expressió de pena amb mateixa intensitat molt temps._Incapacitat de desvincular-se del difunt._per reiniciar la vida._Qualsevol alteració mental diagnosticada a partir de 6 m de la mort s’ha d’estudiar a fons.Dol:reaccions no característiques de dol normal.Culpa per les coses._Pensament de mort._Preocupació amb sentiment d’inutilitat._Enlentiment psicomotor._Deteriorament funcional._Experiències al·lucinatòries.Actitud del professionals:Ajudar la persona a assumir i controlar la reacció de sofriment._Estimular els recursos individuals per assimilar la nova situació. Normalització.Prevenció._Evitar cronificació. _La situació traumàtica pot reactivar conflictes psicològics antics._Tenir en compte les emocions i afectes que el pacient ens exposa.Comprensió de la pèrdua:Per ajudar a resoldre dols és necessari haver resolt favorablement les pròpies pèrdues._-Sotmesos contínuament a pèrdues personals i professionals._Reconèixer la necessitat d’expressió._Unitats on la mort és freqüent:suport emocional._Pèrdua inherent al cicle de vida, pot contribuir al creixement i desenvolupament personal._Com a professionals identificar els propis sentiments per elaborar-los i acceptar-los.Males notícies: elements a valorar previs:_Gravetat i pronòstic situació._Elements del pacient: personalitat, altres malalties, limitacions._del entorn: suport familiar i/o social, situació laboral i/o econòmica._del professional: distància terapèutica, experiències prèvies, formació.Males notícies: errades:_Ús tecnicismes_Seguretats prematures_Silencis disfuncionals_Alta reactivitat_Evitacions_Ús de paraules d’alt contingut emocional.Males notícies: habilitats comunicacionals:Alta capacitat de percepció de CNV._Bona habilitat d’escolta._Bones tècniques d’informació i negociació._Alt control emocional._Calidesa._Baixa reactivitat._Assertivitat._Explorar pors, creences.Males notícies: estrategia de buckman:Preparar la mala notícia._Saber que sap el pacient._Saber que vol saber el pacient._Aportar la informació._Assumir reaccions._Planificar el futur.

VALORS:Valor social: allò que beneficia a la comunitat. Carrega afectiva._.Judici de valor: comparació entre lo millor i pitjor._Les fonts dels valors 2 nivells d'anàlisi: avaluació externa, valors intrínsecs.Funcionalitat dels valors:Característiques:_Proporcionen informació._Influencien en el pensament i comportament_Mig de solidaritat_Mig de control social.Diversitat dels valors:Caràcter:_Mutable._Flexible._Fonamental._Universal.CREENCES:Inherents a la societat i cultura._Varien amb intensitat, sempre presents._Impliquen interiorització de valors._S’exterioritzen pel comportament._Formen part de les actituds._Regeixen: el prejudicis i la religió.

EMPATIA:Mecanisme per mig del qual som capaços d’entendre les circumstàncies d’una altra vida mental_Captació dels sentiments experimentats pel pacient i dels significats que aquests tenen per ell, i un cop captats, comunicar-los-hi_Comprendre el que una persona viu i el significat que te per ella: “posar-se al lloc de l’altre”, “entendre els sentiments de l’altre” no cal compartir._Retornar-li que se li ha entès: CV, CNV._Clau per establir una relació fonamentada en la confiança, respecte i discreció.Desenvolupament de l’empatia:La base és l’experiència,l’autoconeixement ajuda a desenvolupar-la._Alternativa:reflexionar i comentar de forma grupal experiències alienes._Èmfasi de la comunicació:importància de l’entrevista.Habilitats relacionades amb l’empatia: Saludar a l’inici de la conversa._Presentar-se._Utilitzar el nom del client._Temps de reacció baix._Facilitar la retroalimentació._Preguntar per sentiments i aspectes psicosocials._Mantenir la mirada._Postura relaxada i oberta._Sincronia verbal i afectiva._Facilitadors._Intentar prendre el mínim d’anotacions si el client parla._Evitar la crítica i la culpabilització._Evitar donar falses seguretats._Ser acurat i educat amb l’exploració física._Contacte físic ocasional._Fer preguntes obertes._To de veu càlid._Somriure freqüent._Gesticulacions suaus.

L’ESCOLTA ACTIVA:Escoltar: procés psicològic que implica l’atenció, motivació, interès, centre de la RT._Actitud._Funció d’infermeria: ajudar a la persona a trobar solucions._Eina imprescindible del treball infermer._Culturalment ens és difícil escoltar._Imprescindible tenir ganes no temps.Factors que dificulten l’escolta:_Ambientals: sorolls, decoració inadequada, telèfon, circulació de persones._Personals: cansament, son, ansietat, distància emocional, impulsivitat, irritabilitat, pors, prejudicis, idees irracionals, creences, distraccions, diferencies socioculturals._L’escolta d’una dificultat o pèrdua evoca sentiments semblants._La ressonància: impuls d’interrompre per explicar el que és nostre o ens evoca._La interrupció provoca que s’aturi l’expressió i passa l’atenció a l’altre: focus canvia, tothom parla ningú escolta._No acceptar els sentiments de l’altre, jutgem o donem consells._Evitar els silencis._Preses._Dirigir la conversa._No mirar a la cara._Jutjar._Sense empatia._Estar drets._Sense atendre a l’experiència del pacient.Motius per escoltar:_Estimula la confiança i respecte._Clarifica._Afavoreix la cooperació._Ajuda a unificar._Estimula al que parla._Ajuda a prendre decisions,s’elaboren les emocions._Acompanya._Redueix la tensió._Ensenya._Evita problemes._Dona seguretat._Dona temps per pensar._Ajuda a conèixer millor a l’altre i la seva experiència, opinions (impacte emocional).Presuncions facilitadores d’escolta:Cada client és únic._El client vol curar-se._El client és honest._Té habilitats i potencialitats._Ha de compartir la responsabilitat._Les expectatives de salut son personals i s’han de respectar.Habilitats per desenvolupar l’ escolta (CNV I CV):CNV:Escoltar to emocional._Mantenir contacte ocular._Facilitadors._Postura adequada, relaxada._Expressió facial empàtica i sintonia.CV:_Evitar interrupcions._Sintetitzar punts claus._Repetir idea central._Evitar prejudicis._Atendre a l’expressió verbal pròpia: no canviar de tema, no Interrompre._Saber estar en silenci.

RELACIÓ TERAPÈUTICA:Rol d’infermeria:__Millorar la salut i estat d’ànim del pacient._Portar a terme activitats per previndre la malaltia._Detectar precoçment aspectes emocionals._Reconèixer necessitats psicològiques._Proporcionar suport al pacient i família._--_La infermera realitza com a tasca fonamental l’atenció directa als pacients; ja sigui durant l’ingrés hospitalari o a l’entorn familiar comunitari-Tot això ens portarà a establir una relació terapèutica amb el pacient.Actitud del professional:_Mostrar empatia._Predisposició al treball en equip._Actitud crítica per millorar la qualitat assistencial._Habilitats socials._Capacitat de reacció positiva vers situació de conflicte._Actitud oberta,tolerant i respectuosa.Aplicació de tècniques per  afavorir la relació social i les activitats  d’acompanyament.La relació d’ajuda._Relació que s’estableix amb l’usuari_Interaccions entre el professional sanitari i la persona receptora de cures durant un determinat període de temps, el professional focalitza la seva actuació en les necessitats i problemes de la persona, família o grup; mitjançant l’ús de coneixements, actituds i habilitats pròpies de la professió._creació de les relacions humanes que potencien actituds facilitadores per a la interacció i ens permet treballar en les cures i ajudar a la persona._Relació d’ajuda: -Establir un vincle.-Acordar objectius.-Intervenció.Característiques de la relació d’ajuda:_Adequada a cada persona, situació i moment._Implica un procés de creixement personal, proporciona el desenvolupament d’activitats adaptatives, relacionades, de cures._Relació estructurada._Requereixen coneixements i habilitats específiques, per establir una relació que tingui com a resultat la solució o canalització dels problemes.Actituds necessàries en la relació d’ajuda:_Actitud d’escolta centrada en la persona: animar  a que expressi._Capacitat d’empatia._Consideració positiva de la persona: sense discriminar ni jutjar._Confrontació: capacitat de posar de manifest les discordàncies, contradiccions entre el que diu i el que fa._Deu servir per trobar alternatives._Inmediat: es produeix “aquí i ara” . sense oblidar  aconteixements passats que moltes vegades condicionen la relació.Fases de la relació d’ajuda:Configuració del retrobament personal:acollida i orientació. recepció adequada del pacient. a nivell físic i psicològic. prestar atenció a tot el que l’usuari transmet. generem una relació de confiança. important prestar atenció a les actituds no verbals.Exposició, clarificació i identificació del problema:l’objectiu definir el problema. el professional ha d’ajudar al pacient a concretar en el seu problema, comprometre´s i responsabilitzar-se del treball terapèutic.Confrontació i reestructuració del problema:treballar  consciència del problema.Iniciació del pla d’acció:diagnòstic, objectius i programa d’acció amb l’usuari, ha d’assumir responsabilitats en el procés de canvi.L’avaluació:determinar si s’han complert els objectius.Fi de la relació o separació:actituds que s’han de considerar el treball que s’ha realitzat mitjançant l’autonomia del pacient.Habilitats bàsiques en la comunicació:Empatia._Assertivitat._Escolta activa._Retroalimentació.Confidencialitat:La informació no pot ser revelada a tercers, pert tant no és pública._Els professionals estan obligats a guardar secret professional.Contratransferència:conjunt  de  reaccions i emocions que el professional experimenta respecte al pacient.

INTERVENCIONS PSICOSOCIALS  D’INFERMERIA:Intervenció:Qlsevol ttm basat en el criteri i el coneixement clínic que realitza un professional d’infermeria per millorar els resultats del pacient.Intervenció Psicosocial:Una part de les intervencions d’infermeria que atenen els aspectes psicològics i socials de les persones._En una situació de salut i malaltia_En els diferents nivells d’intervenció_En els diversos contextos_Atenent a múltiples receptors de cures.Classificació d´intervencions d´infermeria:Classificació completa de les intervencions (IN) d’infermeria._Descriu les competències d’infermeria, encara que algunes de les IN les realitzen altres professionals.Utilitats:Documentació clínica._Comunicació de cuidatges._Integració de dades entre sistemes i situacions._Investigació eficaç._Quantificació de la productivitat._Avaluació de la competència._Retribució i disseny de programes.__NIC desenvolupada equip d’investigació, els membres d’aquest equip representaven múltiples àrees de coneixement clínic i metodològic.__S’han utilitzat molt mètodes d’investigació: llibres de text, guies de planificació de cures, es va analitzar els continguts, revisions en grups, qüestionaris d’experts.Ex: pregunta sobre el NANDA: resposta diagnòstics d’infermeria.Taxonomia NIC:_Algunes IN es troben en més d’una classe_C/ IN té un codi. Raons: -Facilitar l’ús informàtic .-Facilitar manipulació dades .-Augmentar l’articulació altres sistemes.-Permetre l’ús en les retribucions_Llenguatge clar, redactat de forma lògica i reflexa l’utilitzat en la pràctica._Totes les IN s’utilitzen en la pràctica._Pot semblar bromadora, però aviat es descobreixen les IN més freqüents._Actualització contínua mitjançant diferents processos de revisió.

TREBALL EQUIP:Actituds bàsiques per solucionar problemes:Disponibilitat per a trobar una solució mútuament satisfactòria._Cooperació en lloc de competència._Respecte per les opinions i posicions alienes._Confiança en els membres de l’equip.RESPECTE:Manca de respecte per part professional:_Trivialitzar._Nom._Tuteig._Allò que s’escriu._No creure al pacient._No mirar als ulls._Parlar de la malaltia no de la persona._Espai i cos._Horaris._Fer sentir que molesta._Donar a entendre que exagera._Generalitzar per la cultura._Parlar com si no estes._Ús inadequat de l’humor. _NO JUTJAR_Acceptar sense condicions._No tenim dret a jutjar als altres._Posa en perill la RT._El que interessa son els comportaments, ens donen informació._Mantenir la neutralitat._Escoltar i evitar donar ordres, consells, no etiquetar.