Guia de vigilància i proactivitat per a socorristes

La proactivitat del socorrista

És una actitud de treball que permet al socorrista anticipar-se a qualsevol incident aplicant accions preventives. Ser proactiu significa conèixer els riscos de la instal·lació, així com fer-ne una avaluació constant.

Disseny de la cobertura del servei de socorrisme

Hi ha dos aspectes fonamentals: les zones de responsabilitat i els principis bàsics de cobertura.

Zones de responsabilitat

Podem distingir les zones següents:

• Zona primària: És la làmina d’aigua i ha de ser vigilada sense interrupció. La seva observació és prioritària, ja que és on es produeixen els accidents més greus.
• Zona secundària: Constitueix la platja circumdant a la làmina d’aigua. No precisa vigilància constant, però ha de ser observada regularment.
• Zona terciària: Són altres àrees de la instal·lació que no s'han de vigilar, però sí inspeccionar diàriament per eliminar possibles focus d’accidents.

Principis bàsics de cobertura

• Delimitar el període de cobertura: Durant aquest període s’assegura la vigilància. Ha de ser conegut i exposat públicament, i ha d'indicar que fora d'aquest horari no hi ha vigilància i que l'usuari fa servir la zona de bany sota la seva responsabilitat. S'ha d'indicar el telèfon d'urgències al qual s'ha de trucar en hores fora de servei.
• Delimitar les zones de responsabilitat: La làmina d’aigua és el prioritari. Quan hi ha més d’un socorrista, s’han de dividir les zones de responsabilitat. Els límits s'han de solapar per a més seguretat, evitant zones mortes.
• Assegurar la vigilància continuada: Si el socorrista entra a l’aigua per a un rescat o ha d’atendre una persona accidentada, la seva zona de responsabilitat primària serà coberta per un altre socorrista que serà avisat.

Supervisió d'usuaris i patrons de comportament

La clau per a una supervisió correcta és el reconeixement dels patrons de comportament dels usuaris a l’aigua, així com dels usuaris de risc als quals cal prestar una atenció especial.

Patrons de comportament a l'aigua

Ens podem trobar amb situacions on el socorrista ha de distingir clarament els diferents patrons de comportament per saber com actuar.

• Nedadors: Es mouen de forma coordinada, amb una posició del cos horitzontal i amb control de la respiració.
• Nedadors cansats o en dificultat (distrès aquàtic): Un nedador, per esgotament, fred, rampes musculars o por, pot patir un distrès aquàtic. La seva habilitat li permetrà, en major o menor grau, mantenir-se a la superfície. Si la situació progressa, pot convertir-se en una víctima activa. Aquest tipus de víctima pot demanar ajuda i pot agafar material de rescat.
• Víctimes actives (Resposta Instintiva a l'Ofegament - RIO): Basant-se en centenars de casos reals, s'ha demostrat que la Resposta Instintiva a l'Ofegament (RIO) té les següents característiques comunes:
  1. La víctima lluita per mantenir la cara i les vies respiratòries fora de l’aigua, tirant el cap enrere. El cos es manté en posició vertical.
  2. Té una gran dificultat per respirar. Cada cop que inspira, pot empassar aigua, la qual cosa pot produir un espasme de la glotis si està molt freda i provocar una pèrdua de consciència ràpida.
  3. A la cara podem observar una expressió de por o terror, amb els ulls desmesuradament oberts o el cabell sobre la cara, ja que no se'l pot apartar.
  4. El moviment de les extremitats és descoordinat i inefectiu (braços als costats), i el realitza no per propulsar-se (incapacitat per avançar), sinó per mantenir les vies aèries fora de l’aigua.
  5. No pot demanar ajuda ni aixecar els braços, motiu pel qual pot passar desapercebuda.
  6. No pot agafar material de rescat, per la qual cosa haurem d'optar per un rescat de contacte i no un d'aproximació.
  7. Si no és rescatada en pocs segons (entre 20 i 60), la víctima pot quedar exhausta i inconscient, flotant cap avall i convertint-se en una víctima passiva.