Guia de les Unitats de Relleu i Evolució Geològica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,43 KB
Principals unitats de relleu i la seva ubicació
| Relleu | Ubicació |
|---|---|
| Meseta | Oest de la Península Ibèrica |
| Sistema Central | Situada a l'interior de la Meseta i al centre de la Península |
| Muntanyes de Toledo | Sud del Sistema Central |
| Massís Galaic-Lleonès | Perifèrica de la Meseta i al Nord-Oest de la Península |
| Serralada Cantàbrica | Perifèrica de la Meseta i al Nord de la Península |
| Sistema Ibèric | Perifèric de la Meseta al centre |
| Sierra Morena | Perifèrica de la Meseta, al sud de la Meseta i de la Península |
| Serralades Bètiques | Exterior de la Meseta, ubicada al Sud-Est de la Península |
| Pirineus | Exterior de la Meseta, ubicada al Nord-Est de la Península |
| Serralades Catalanes | Exterior de la Meseta, ubicada al Nord-Est de la Península |
| Depressió Central de Catalunya | Zona central de Catalunya, entre els Pirineus i les Serralades Catalanes |
| Serralada Transversal Catalana | Entre els Pirineus i les Serralades Catalanes |
| Depressió del Guadalquivir | Exterior de la Meseta, a la zona Sud-Est o sud de la Península Ibèrica |
| Depressió de l’Ebre | Exterior de la Meseta, al Nord-Est de la Península Ibèrica |
Característiques de les unitats de la Meseta
La Meseta, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo, la Sierra Morena, el Massís Galaic-Lleonès, la Serralada Cantàbrica i el Sistema Ibèric comparteixen un mateix origen antic.
Diferències principals:
- La Meseta és una gran plana elevada i lleugerament inclinada cap a l’oest.
- El Sistema Central forma les muntanyes més altes i contínues de l’interior peninsular.
- Les Muntanyes de Toledo són més baixes i discontínues.
- La Sierra Morena actua com una frontera natural suau entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir.
- El Massís Galaic-Lleonès és més antic i erosionat, amb relleus arrodonits.
- La Serralada Cantàbrica és més abrupta i alta, situada al nord i en contacte amb el mar.
- El Sistema Ibèric és més jove i separa les aigües que van cap a l’Atlàntic de les que van al Mediterrani.
Pirineus, Serralades Bètiques i Catalanes
Semblances principals:
- Tots ells van sorgir durant l’orogènia alpina.
- Tenen grans altituds i formes muntanyoses molt marcades.
- Presenten una estructura complexa, amb plegaments i fractures.
Diferències:
- Els Pirineus tenen un nucli de materials antics (granits i pissarres) i han estat modelats pel gel glacial.
- Les Serralades Bètiques tenen una estructura més complicada, amb dues serralades paral·leles (Subbètica i Penibètica) i una depressió entre elles.
- Les Serralades Catalanes són més baixes i paral·leles a la costa.
- La Serralada Transversal és una zona de contacte entre els Pirineus i les Catalanes, amb presència de zones volcàniques com la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Les depressions: Ebre, Guadalquivir i Catalunya
Semblances:
- Tenen un origen tectònic comú (enfonsament alpí).
- Són planes o suaument ondulades.
- Són zones de regadiu i d’alta densitat agrícola.
Diferències:
- La Depressió de l’Ebre és gran i tancada entre serralades, amb clima continental.
- La Depressió del Guadalquivir és oberta a l’oceà Atlàntic i té un clima més càlid i sec.
- La Depressió Central de Catalunya és més petita i interior, amb conques d’erosió i planes locals.
Evolució geològica i formació del relleu
L'evolució del relleu peninsular s'ha dividit en diverses etapes clau:
- Era Primària: Es va produir un moviment de plaques anomenat Hercinià i es va formar el Massís Hespèric.
- Era Secundària: Va ser un període de calma on les serralades van erosionar-se i sedimentar-se.
- Era Terciària: Es va produir un moviment de plaques anomenat Alpí.
- Era Quaternària: És un període de calma on les serralades s'erosionen i se sedimenten (Meseta - Sierra Morena).
Pel que fa a les serralades exteriors com les Serralades Bètiques i els Pirineus, la seva formació es va iniciar en l'era terciària amb el plegament alpí. Durant l'era quaternària, va tenir lloc l'erosió i sedimentació del relleu format anteriorment.
Finalment, les depressions es van formar durant l'era terciària mitjançant el plegament alpí. Durant l'era quaternària, aquestes zones es van omplir de sediments, formant estructures geològiques com les Sals de Cardona i els Gresos de Ponts.