Guia de Tectònica de Plaques i Geodinàmica Interna

Conceptes Clau de Geodinàmica i Tectònica de Plaques

Fonaments de la Geologia

Plaques litosfèriques: Parts mòbils que formen un mosaic en forma de trencaclosques a la superfície terrestre. Estan en moviment constant a causa dels corrents de convecció del mantell.

Acresió: Procés pel qual les partícules s'ajunten per l'efecte de la gravetat.

Densitat: Indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Isostàsia: Principi que descriu l'equilibri de flotació que manté la litosfera sobre l'astenosfera.

Flux tèrmic: Quantitat d'energia calòrica que arriba a la superfície terrestre des de l'interior de la Terra.

Model Geodinàmic de l'Interior Terrestre

Discontinuïtats: Zones de transició on canvia l'estat físic i la composició de les capes internes de la Terra.

• Astenosfera: Capa plàstica que té tendència a fluir com a resposta a esforços durant llargs períodes de temps.
• Mesosfera: Capa capaç de fluir molt lentament, que permet el descens de les plaques litosfèriques subduïdes.
• Capa D: Considerada la zona més dinàmica del planeta, on s'acumula la calor procedent del nucli extern.
• Endosfera (Nucli): Genera corrents de convecció que transporten la calor cap a l'exterior, la qual s'acumula a la zona D.

Dinàmica de Plaques i Fenòmens Associats

Corrents de convecció: Són el motor de la dinàmica interna de la Terra, responsables del moviment de les plaques.

Corrents de convecció independents: Es produeixen en capes que no es poden barrejar perquè tenen densitats diferents.

Terratrèmols: Tremolors de la Terra causats per sacsejades de l'escorça, degudes a l'alliberament brusc d'energia pel desplaçament de masses rocoses.

Vores de Placa: Zones de Contacte

Les vores de placa són els llocs de contacte entre les plaques, caracteritzats per ser zones d'inestabilitat volcànica i màxima sismicitat. N'hi ha de tres tipus principals:

• Vores convergents (→ ←): Són zones de destrucció de plaques litosfèriques. Segons les plaques implicades, donen lloc a dos fenòmens:
  • Zona de subducció: Quan una placa, generalment oceànica, xoca i s'enfonsa sota una altra.
  • Zona de col·lisió continental: Quan dues plaques continentals xoquen i queden unides, formant grans serralades.
• Vores divergents (← →): Són zones on es genera nova escorça oceànica a causa d'un moviment de separació de plaques. Donen origen a les dorsals oceàniques.
• Vores de cisalla o transformants: Són vores conservadores on no es crea ni es destrueix escorça. Les plaques llisquen lateralment en sentit contrari, generant falles transformants.

Processos Geològics i Deformació de Roques

Meteorització: Conjunt de canvis físics i químics que alteren les roques a la superfície.

Erosió: Procés de desgast, transport i deposició de materials rocosos (sediments).

Diàgesi: Procés de formació de roques sedimentàries a partir de la compactació i cimentació de sediments.

Metamorfisme: Procés que transforma les roques existents a causa de canvis en la pressió i la temperatura, sense arribar a fondre-les.

Estructures de Deformació

Plecs: Deformacions plàstiques de les roques produïdes per intenses forces de compressió. Les seves parts són:

• Pla axial: Pla imaginari que divideix el plec en dues parts simètriques.
• Xarnera: Línia que uneix els punts de màxima curvatura del plec.
• Nucli: Part central i interna del plec.
• Flancs: Zones laterals a banda i banda de la xarnera.

Diàclasis: Fractures de les roques en què els fragments no es desplacen l'un respecte de l'altre.

Falles: Fractures de les roques amb un desplaçament relatiu dels blocs separats per la fractura.