Guia de Tècniques d'Identificació i Caracterització

Tècniques d'identificació i caracterització

Les tècniques d’identificació són aquelles que tenen com a objectiu detectar la presència d’una substància determinada en un producte, però no la quantifiquen.

Les tècniques de caracterització són aquelles que tenen com a objectiu conèixer la quantitat d’una substància en un producte.

Propietats generals i característiques de la matèria

Propietats generals: Són propietats físiques d'un producte concret que permeten la seva descripció, però no la seva caracterització ni identificació. Exemple: el pes o el volum (un litre d'aigua).

Propietats característiques: Són propietats constants i pròpies de cada substància, sota unes condicions de temperatura i pressió estàndard (20 °C i 1 atm), que en permeten la identificació. Exemple: el punt d'ebullició (l'aigua bull a 100 °C a nivell del mar) o la densitat.

Què són les farmacopees i qui les regula?

Són codis d'especificacions que han de satisfer els medicaments i les matèries primeres amb què s'elaboren. L'organisme que les regula a Espanya és l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

La densitat absoluta

La densitat absoluta és la propietat que permet mesurar la lleugeresa o pesadesa d’una substància. És la magnitud que indica la quantitat de massa que correspon a un determinat volum.

L'índex de refracció

La refracció és el canvi de direcció que experimenta un raig de llum (o una altra radiació) quan passa obliquament d'un mitjà a un altre amb una densitat diferent. L'índex de refracció és una mesura clau per a diverses aplicacions:

• Control de qualitat
• Determinació de la concentració
• Avaluació de l'estabilitat
• Identificació de substàncies

Punt de fusió i punt d'ebullició

Punt de fusió

És una propietat clau per a la identificació de substàncies i la determinació de la seva puresa. Correspon a la temperatura a la qual una substància passa de l'estat sòlid al líquid.

Aparells de mesura: bloc de fusió, tub de Thiele, etc.

Punt d'ebullició

És menys segur i útil en les identificacions, a causa del fet que el punt d'ebullició d'un líquid depèn en gran manera de la pressió exterior.

Aparells de mesura: tub de Thiele, dispositiu de destil·lació.

La densitat relativa

La densitat relativa és la relació entre la densitat absoluta d'una substància i la densitat absoluta d'una altra que es pren com a referència.

El pH: substàncies àcides, bàsiques i neutres

El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, determinada per l'activitat dels cations oxoni (H₃O⁺) en aquesta.

Substàncies àcides

Són substàncies químiques que, dissoltes en aigua, produeixen una dissolució àcida perquè es dissocien i alliberen hidrons (H⁺).

• Àcids forts: es troben totalment dissociats.
• Àcids febles: es dissocien parcialment.

Substàncies bàsiques

Són substàncies químiques que, dissoltes en aigua, produeixen una dissolució bàsica perquè es dissocien i alliberen ions hidròxid (OH⁻), la qual cosa fa reduir la concentració d'hidrons.

• Bases fortes: es troben totalment dissociades.
• Bases febles: es dissocien parcialment.

Substàncies neutres

Són substàncies químiques que, dissoltes en aigua, produeixen una dissolució amb un pH proper a 7.

Absorbància i espectre d'absorció

Absorbància

És una mesura que relaciona la intensitat de la llum d'una determinada longitud d'ona que incideix sobre una mostra amb la intensitat de la llum que la travessa.

Espectre d'absorció

És un gràfic que representa l'absorbància en funció de la longitud d'ona i és característic de cada substància, permetent la seva identificació.

Tècniques de caracterització de mescles

Electroforesi

Són tècniques de separació de mescles per a la seva caracterització que es basen en la diferent mobilitat de les molècules que les formen dins d'un camp elèctric.

Funcionament

1. Es disposa una petita quantitat de mostra en un suport.
2. S'aplica un camp elèctric.
3. Les diferents partícules migren a velocitats diferents durant el procés.
4. El resultat és una separació visible de les diferents substàncies.

Cromatografia

Són tècniques de separació de mescles per a la seva caracterització que es basen en la diferent interacció de les molècules que les formen amb una substància anomenada fase estacionària.

Funcionament

1. Es diposita una petita quantitat de mostra sobre un suport (fase estacionària).
2. Se submergeix el suport en un dissolvent (fase mòbil).
3. Els components de la mostra migren pel suport a diferents velocitats segons la seva afinitat per cada fase.