Guia Tècnica Essencial: Seguretat, Instal·lacions i Projectes (TFG)

Condicions de Treball i Gestió de l'Aigua

Humitat i Dimensions Mínimes

• Quina és la humitat màxima i mínima permesa en una zona de treball?: La mínima és el 30% i la màxima és el 70%.
• Quina ha de ser l’amplada mínima de les portes?: 80 cm.
• Quina ha de ser l’amplada mínima dels passadissos?: 1 m.

Tipus i Tractament d'Aigües Urbanes

Tipus d’aigües urbanes:

• Domèstiques
• Residuals
• Pluvials

Expliqueu, breument, tres tractaments de les aigües residuals:

• Decantació: Es separa matèria sòlida no soluble en aigua.
• Filtració: Retenció de partícules.
• Flotació: Separació de sòlids de baixa densitat o partícules líquides com olis o greixos.
• Electrocoagulació: Sistema electroquímic que coagula les substàncies per poder-les filtrar.

Classificació aigües residuals:

• Blanques: Proponents de la pluja.
• Grogues: Proponents dels sanitaris i aixetes, excepte el vàter (WC).
• Negres: Procedents del vàter (WC).

Tipus d’evacuació aigües residuals:

• Unitari
• Separatiu
• Mixt

Sistemes de Sanejament i Evacuació

Sanejament i ventilació: És el lloc per on els desaigües agafen aire de l'exterior. S’utilitza quan la secció dels baixants no és prou gran. Evita males olors, ja que impedeix que marxi l’aigua dels sifons per efecte del buit.

Sistemes d’evacuació:

• Arqueta: Recipient amb parets de formigó amb una tapa practicable de ferro colat.
• Sifó: Dispositiu capaç d’evitar que pugin els gasos procedents dels desaigües.
• Embornal: Elements col·locats en llocs propensos a la recepció d’aigua de la pluja que serveixen per drenar aigua cap a les xarxes de sanejament.

En cas de no haver-hi clavegueram, es junta tot en una fossa sèptica i es va vessant a una rasa filtrant a partir d'un nivell. Hem de tenir en compte la distància de la fossa amb la resta d’elements de la nostra edificació.

Gestió de Residus

Obligacions del Productor de Residus

• Codificar i classificar els residus.
• Inscriure's al registre de productors.
• Declaració anual de residus.
• Registrar els residus.
• Registre de transportistes.

Classificació dels Residus

Com es classifiquen els residus: Es classifiquen segons tres nombres de dos dígits (Exemple: 08 03 02):

• El primer nombre determina el grup de residu segons el sector industrial al qual pertanyen.
• El segon nombre segons el procés o activitat que es desenvolupa.
• I l’últim, el tipus de residu que pot crear aquesta activitat o procés.

Soroll i Vibracions: Mesura i Prevenció

Conceptes Bàsics i Mesura

• Diferència entre Emissió i Immissió: Emissió és la contaminació produïda pel soroll i vibracions que emet un emissor, mentre que la immissió és la contaminació produïda pel soroll o vibració que rep un receptor.
• Element per a fer les mesures de sorolls i unitats: Sonòmetre amb filtre de ponderació. Es mesura en dBA.

Atenuació de Vibracions

Com es poden evitar o atenuar vibracions?

• Silent blocks
• Suspensió de molles
• Penjadors antivibració.

• Nivell màxim de soroll sense protecció: 80 dB.

Estudi d'Impacte Acústic

Elements de l'Estudi d’Impacte:

• Descripció de la ubicació local i l'entorn immediat.
• Ubicació del focus de soroll i vibracions.
• Mesura dels nivells d’emissió del focus.
• Projecte d’aïllament i càlcul del rendiment.
• Nivells estimats d’immissió exterior.
• Certificació d’un tècnic.

Càlculs i Zones de Sensibilitat

• Quina és la fórmula de l’aïllament acústic?: D = L1 - L2
  • D = Aïllament acústic.
  • L1 = Nivell de pressió sonora en el local emissor.
  • L2 = Nivell de pressió sonora en el local receptor.
• Zones de sensibilitat (Límits exteriors):
  • A (Alta): 60 / 50 dB.
  • B (Moderada): 65 / 55 dB.
  • C (Baixa): 70 / 60 dB.
• Objectius sorolls i vibracions:
  • Regular les mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica.
  • Establir un règim d’intervenció administrativa.
• Enumera 3 treballs que comportin nivells d’immissió elevats:
  • Activitats de càrrega i descàrrega.
  • Sistemes d’avís acústics.
  • Treballs a la via pública.
• Quina és la fórmula del càlcul de vibracions?: Law = 20 log (aw / a0)
  • aw = Acceleració mesurada.
  • a0 = Acceleració de referència.
• Quins són els límits de vibracions:
  • A (Alta): 75 dB.
  • B (Moderada): 80 dB.
  • C (Baixa): 85 dB.

Seguretat Contra Incendis i Càrrega de Foc

Càrrega de Foc Ponderada (Qp)

• Què és la Qp: Indica el grau de risc d’incendi d’una activitat en funció del material combustible utilitzat en els processos de producció i emmagatzematge.
• Com es determina la càrrega de foc ponderada d’un magatzem?: Aplicant la fórmula de la càrrega ponderada per emmagatzematge: Qp = Σ(qi * Ci * H * S * Ra / A):
  • qi: Poder calorífic.
  • H: Altura.
  • S: Superfície.
  • Ci: Coeficient de perillositat.
  • Ra: Risc d'activació.
  • A: Àrea.
• Què és el coeficient Ci (Perillositat dels productes): És el coeficient adimensional que reflecteix la perillositat dels productes:
  • Alt (Ci=1,6): Líquids inflamables a menys de 23 °C, matèries de combustió amb l’aire i sòlids inflamables a menys de 100 °C.
  • Mig (Ci=1,2): Líquids inflamables entre 23 °C i 61 °C, i sòlids inflamables entre 100 °C i 200 °C.
  • Baix (Ci=1): Líquids inflamables per sobre de 61 °C i sòlids inflamables per sobre de 200 °C.
• Què és el coeficient Ra (Risc d'Activació): Coeficient adimensional que pondera el risc d’activació inherent a l’activitat industrial:
  • Alt (Ra=3): Drogueries, magatzems, tallers de pintura, benzineres, indústries químiques...
  • Mig (Ra=1,2): Hotels, venda de licors, tabacs, cafès, tallers, impremtes...
  • Baix (Ra=1): Cotxes, bancs, sales de jocs, bugaderies, restaurants, productes de neteja...

Nivells Intrínsecs i Aplicació de la Càrrega de Foc

Com es divideixen els nivells intrínsecs respecte a la càrrega de foc ponderada (Qs)?

• Baix 1: Qs < 100
• Baix 2: 100 < Qs < 200
• Mig 3: 200 < Qs < 300
• Mig 4: 300 < Qs < 400
• Mig 5: 400 < Qs < 800
• Alt 6: 800 < Qs < 1600
• Alt 7: 1600 < Qs < 3200
• Alt 8: Qs > 3200

Aplicació de la càrrega de foc (Passos):

1. Especificar qi i Ci dels materials.
2. Determinar les dimensions que ocupen els materials.
3. Determinar el Ra i la superfície total de l’activitat.
4. Aplicar la fórmula corresponent.
5. Determinar el nivell de risc.
6. Aplicar el reglament contra incendis.

Tipus de Foc i Proteccions

Tipus de foc:

• A: Materials sòlids que produeixen brases, no produeixen ni gasos ni vapors.
• B: Gasos, líquids o sòlids inflamables, que produeixen gasos i/o vapors.
• C: Tenen origen en equips, dispositius o conductors elèctrics.
• D: Metalls combustibles.

Expliqueu, breument, cinc proteccions actives contra incendis:

• Extintors portàtils: Tipus A, B, C i D depenent del tipus de foc. 15 m entre ells, a una altura d'1,7 m. Propers a la zona d’evacuació o de risc.
• BIE (Boca d’Incendis Equipada): Mànega d'1,6 a 3,3 l/s de cabal. Distància màxima de 50 metres entre elles. A 5 metres màxims d’una sortida d’emergència o d’evacuació. A una alçada d'1,5 metres.
• Hidrants: Situats a menys de 100 m de l’edifici. Connexió d’aigua per als bombers. Mànega de 25 mm i 45 mm i 1,6 a 3,3 l/s de cabal.
• Columna seca: Presa a la façana i a cada planta. Canalització interior. Altura màxima de 60 metres, i a menys de 24 m de l’evacuació.
• Ruixadors/Sprinklers: Residencials amb una altura d’evacuació inferior a 28 metres, i segons els m².

• Què és una protecció passiva d’un sistema contra incendis: Protecció que tenen els materials del mateix edifici, com pintures antiinflamables, murs protectors, portes protectores amb RF i EF.
• Com es determina el RF i EF d’una edificació?: La Resistència al Foc (RF) i l'Estabilitat al Foc (EF) venen determinades segons el tipus de local que tenim:
  • Alt risc: RF=240 i EF=240
  • Mig risc: RF=180 i EF=180
  • Baix risc: RF=90 i EF=90

Evacuació i Senyalització

Enumera 3 elements d’evacuació:

• Recorregut d’evacuació.
• Altura d’evacuació.
• Sortides.

Quan necessitem només 1 sortida:

• Quan l’ocupació és inferior a 100 persones.
• Quan els recorreguts són inferiors a 50 metres i l’altura d’evacuació ascendent és inferior a 2 m.
• Quan el recorregut és inferior a 25 metres o inferior a 50 metres i una ocupació inferior a 25 persones.
• Quan l’altura d’evacuació és inferior a 28 metres.

Quan necessitarem més d’una sortida?:

Necessitarem les sortides necessàries per complir aquests paràmetres:

• Longitud del recorregut origen d’evacuació-sortida inferior a 50 metres.
• Longitud de dos recorreguts alternatius serà inferior a 25 metres.
• L’altura d’evacuació de planta és superior a 28 m o més de 50 persones han de superar una altura ascendent superior a 2 m. En aquest cas, almenys dues sortides de planta conduiran a dues escales diferents.

Quan requerirem d’una sortida d’emergència?:

• Quan l’ocupació sigui superior a 100 persones.
• Quan la longitud del recorregut fins a la sortida sigui superior a 25 metres.
• Més de 50 persones en una altura superior a 2 metres.

Especifica quins són els 4 colors per a designar senyalització i què signifiquen:

• Vermell (Extintors): Perill, alarma. Senyal de prohibició. Material contra incendis.
• Blau (EPIs): Senyal d’obligació.
• Groc o taronja (Foc o corrosius): Senyal d’advertència.
• Verd (Sortida d’emergència): Senyal de salvament o auxili. Situació de seguretat.

Instal·lacions Elèctriques i Il·luminació d'Emergència

Il·luminació d'Emergència

Quan és necessari l’enllumenat d’emergència?:

• Quan l’ocupació sigui superior a 100 persones.
• Locals públics: Passadissos, lavabos, vestíbuls i escales.
• Pàrquings amb més de 5 vehicles.
• Locals amb equips de protecció.
• Quadres de distribució d’instal·lacions.
• Zones hospitalàries.

Quines són les condicions de la senyalització d’il·luminació?:

• Ha de tenir font d’alimentació pròpia.
• Ha d’encendre’s quan V < 70%.
• No ha de reflectir ni en parets ni en el terra.
• S’ha de mantenir net.
• Ha de ser uniforme, (Llum màxima / Llum mínima) < 40.
• Ha de tenir mínim 5 lúmens/m².
• Flux lluminós > 30 lúmens.
• En els hospitals ha de garantir 5 lux durant 2 hores mínim.
• La senyalització ha de ser il·luminada o autolluminiscent.

Com variaran els lux segons el nivell?

• 1 lux arran de terra per a passadissos i escales.
• 5 lux per a equips de protecció i quadres de distribució d’enllumenat.

Quan cal fer un projecte d’instal·lació elèctrica?:

• Als locals humits amb P < 10 kW.
• A les indústries amb P < 20 kW.
• A tots els locals de pública concurrència.

Components de la Instal·lació Elèctrica

• Com es fa una previsió de càrrega?: Per fer una previsió de càrrega, dividim el nostre càlcul en dues parts. Primer calculem la potència que ens consumirà l’enllumenat multiplicant la potència d’una de les bombetes pel nombre que tinguem. I després calcularem l’apartat de força, que estarà compost per la potència consumida per la maquinària. La suma de la potència dels dos apartats per un coeficient de simultaneïtat ens donarà la potència a contractar.
• Què és l’escomesa?: L’escomesa és la part de la xarxa de distribució que alimenta la caixa general de protecció, i és propietat de l’empresa subministradora.
• Què és la CGP (Caixa General de Protecció)?: És on se situen els fusibles que protegeixen els conductors que en surten, i serveix per connectar els clients amb la xarxa de l’empresa subministradora. Evita que avaries en la xarxa del client s’estenguin a la xarxa distribuïdora.
• Què és la línia repartidora?: És la línia que enllaça la caixa general de protecció amb la centralització de comptadors. Si només tenim un comptador, no hi ha línia repartidora.
• Què és la derivació individual?: Partint de l’escomesa, subministra energia a l’usuari. S’inicia a l’embarrat i finalitza en el quadre general de maniobra.
• Quina diferència hi ha entre un ICP i un IGA?:
  • ICP (Interruptor de Control de Potència): Dispositiu que instal·la la companyia i té la funció d’evitar que la potència subministrada per la companyia superi la potència contractada. Va precintada per la companyia.
  • IGA (Interruptor General Automàtic): És un interruptor general automàtic que permet l’accionament manual i protegeix la instal·lació de sobrecàrregues i curtcircuits.
• Què és el quadre general de protecció i comandament?: És el conjunt d’elements de seguretat i protecció destinats a protegir l’usuari i la instal·lació, i a controlar-la.
• Què és un ID (Interruptor Diferencial)?: Són els interruptors diferencials. S’encarreguen de protegir les persones de contactes directes i indirectes. Detecta els corrents de fuita, i n’és necessari un per cada cinc circuits.
• Què és la posada a terra i per a què serveix?: És una instal·lació de cables de protecció que van des de cadascun dels endolls de la instal·lació fins a terra amb la finalitat que, si hi ha un corrent de fuga, en lloc de quedar-se a la part metàl·lica de l’aparell connectat a l’endoll, es derivi a terra per aquests cables, evitant així el risc de contacte.
• Generalitats d’una instal·lació elèctrica d’una bugaderia (Resum): La redacció d’aquest document es farà amb la finalitat de dimensionar la instal·lació elèctrica privada per al funcionament de tota la nau industrial destinada a bugaderia, situada al carrer [Nom del carrer]. Els criteris de càlcul, les característiques dels conductes i, en general, el disseny de la instal·lació, es farà d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), Reial Decret 842/2002, del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Atribucions Professionals i Documentació Tècnica

Atribucions Professionals

Quines són les atribucions de GETI, GEE i GEEIA?:

• GETI (Grau en Enginyeria Tècnica Industrial): No té atribucions directes, requereix un màster.
• GEEIA (Grau en Enginyeria Elèctrica i Automàtica Industrial): Fins a 200 kW (no es poden fer línies d’alta tensió).
• GEE (Grau en Enginyeria Elèctrica): Sense limitacions de potència.

Tipus de Documents i Valoracions

Quins són els tipus de document que es poden fer en una oficina tècnica?:

• Peritacions
• Inspeccions
• Arbitratges
• Conflictes
• Expedients
• Assajos

• Què és un expedient?: Tràmit administratiu, avaluat per tècnics especialitzats, per a l’avaluació del projecte i poder concloure amb l’acceptació o no d’aquest.
• Quins tipus d’edifici podem fer?: Tipus B i C. El Tipus A el fa un arquitecte. Podem fer la instal·lació, però no l’obra.
• Quina diferència hi ha entre una valoració i un pressupost?: La valoració té com a finalitat conèixer el cost o valor del conjunt sense detallar. En canvi, el pressupost té per objecte conèixer el cost detallat. El pressupost detalla futures despeses, mentre que la valoració pot ser un preu final d’un element antic o nou.

Anomeneu i expliqueu dos mètodes de valoració:

• Detallat: Semblant a un pressupost, distingeix i separa cadascuna de les parts d’allò que es vol valorar per aplicar el preu unitari.
• Analític: Com el detallat, però més genèric.
• Sintètic: Dona el preu per cada material a l'engròs (per partides homogènies). Té en compte cada material.
• Estadístic: Es basa en dades i ràtios coneguts, que assimilen el que és necessari calcular.
• Empíric: Es redueix a la utilització de l’experiència del tècnic per valorar de manera intuïtiva.

Anomeneu i expliqueu els diferents tipus de valor que hi ha:

• Valor de mercat: És el preu que té el producte si el comprem nou.
• Valor d’explotació: És l’amortització que pateix el producte.
• Valor de reposició: És el valor que ens costarà un producte que faci la mateixa funció que el que teníem.
• Valor d’ús: Depenent de l’ús del producte, té un preu més elevat o menys, segons la importància d’aquest ús.
• Valor d’assegurança: És el valor de mercat pel qual s’asseguraria aquest producte.
• Valor emocional: És el valor que nosaltres sentimentalment li atribuïm.
• Valor històric: El valor que, degut a la història, se li aplica al producte.

Fases del Projecte Tècnic

Quins documents s’han de fer des de desenvolupar una idea fins a la posada en marxa?

• Estudi de viabilitat
• Avantprojecte
• Projecte
• Sol·licitud i selecció d’ofertes
• Execució
• Posada en marxa o comprovació.

• Què és l’estudi previ o l’estudi de viabilitat?: És un document que especifica detalladament què vol el client respecte al projecte. Es descriuen els detalls únics d’aquell projecte. És el primer treball a executar en tot projecte. Parts: definir el problema, generació de possibles solucions i elecció més idònia.
• Té validesa administrativa un avantprojecte? I un projecte?: Administrativament, l'avantprojecte no té validesa. Un projecte sí.
• Diferència entre projecte i avantprojecte?: Un avantprojecte és el pas previ al projecte. Explica el que es farà, no té estudis complexos, explica les fases, plànols... És un primer esborrany que conté les idees bàsiques del projecte. En un projecte es dissenya, justifica, calcula, desenvolupa, pressuposta, normativa...
• Què és la selecció d’ofertes?: El client té el dret i el deure de triar quines companyies i quins professionals portaran cada part del projecte. Com a oficina tècnica, el client pot delegar aquesta feina de selecció cap a nosaltres, independentment de qui porti el projecte.
• Què són tant l’execució com la posada en funcionament?: L’execució és la supervisió en el moment de la posada en marxa del projecte de manera física. I la posada en funcionament és la revisió donat un termini per verificar el seu funcionament i fer els retocs necessaris.

Projecte/Treball Final de Grau (TFG)

• El Projecte/Treball final de grau es pot escriure en primera persona?: Es pot escriure en tercera persona del singular o en primera persona del plural.
• Què cal lliurar quan presentem el Projecte/Treball final de grau?:
  • Un document original.
  • Una còpia física.
  • Una còpia en suport informàtic.
  • Un resum d’entre 2 i 5 pàgines.
• Quina és l’estructura del Projecte/Treball final de grau?:
  1. Memòria
     • 1.1. Introducció
       • Antecedents
       • Objecte
       • Abast
     • 1.2. Capítols
     • n+1 Resum pressupost.
     • n+2 Conclusió
     • n+3 Relació de documents
     • n+4 Bibliografia
     • n+5 Glossari
     • Annexos a la memòria
  2. Plànols.
  3. Plec de condicions.
  4. Estat d’amidaments.
  5. Pressupost.
• Passos cronològics per al TFG:
  1. Buscar tutor.
  2. Redactar el full de projecte i lliurar-lo a la secretaria acadèmica del P1. La comissió de projectes revisarà el full i acceptarà la proposta o no. Si no s’accepta, es tindran 3 dies per fer modificacions i tornar a lliurar. Quan estigui acceptat, ja es pot començar el TFG.
  3. Una vegada acabat el TFG i el tutor autoritzi el lliurament, es diposita amb la documentació corresponent. Si no és confidencial, s’ha de dipositar també una còpia electrònica.
  4. Defensa del TFG.
• Quina diferència hi ha entre tutor i director del P/TFG?: Tutor és un professional docent i director és un professional d’una empresa.
• Què és la relació de documents?: És la llista amb tots els documents que formen part del Projecte/Treball final de grau.
• Quins són els annexos de la memòria?: Els annexos a la memòria són tots aquells documents que són rellevants per al projecte, però que no tenen la importància suficient per estar dins de la memòria. Tenen com a objecte descarregar la memòria de certs continguts.
• Es poden presentar plànols que no són propis de l’autor?: Sí, sempre que estiguin inclosos en un annex dins de l’apartat de plànols.

Plec de Condicions, Amidaments i Pressupost

Quins són els apartats del plec de condicions?:

• Introducció
• Disposicions tècniques
• Condicions tècniques
• Disposicions generals

• Què és l’Estat d’Amidaments?: És un document bàsic que té la missió de definir i determinar les unitats de cada partida i les especificacions de cada unitat perquè aquesta sigui inconfusible. No s’inclou la mà d’obra. El nombre de parts estarà entre 0 i 13.
• Quina estructura segueix el pressupost?:
  • Preus unitaris: Preus unitaris dels productes i preus de la mà d’obra.
  • Pressupost parcial: Mateixa estructura que l’estat d’amidaments, amb desglossament de preu, quantitat, preu final de cada producte i subtotal.
  • Pressupost total: Resum total de les partides.
  • Annex al pressupost: Es valora la confecció del Projecte/Treball final de grau.

Citacions i Documentació

• Feu la citació bibliogràfica d’un llibre: FERNÁNDEZ, E., VÁZQUEZ, C.J. Dirección de la producción. Col·lecció Empresa. Editorial Civitas. Madrid. 1994.
• Feu la citació bibliogràfica d’una pàgina web: CORBETT, C.J. Difussion of ISO 9000 and ISO 14000 through global supply chains. UCLA. (http://personal.anderson.ucla.edu/charles.corbett/research.htm, 12 de maig de 2003)
• Feu la citació bibliogràfica de material informàtic: CENTRE CATALÀ DE LA QUALITAT. Programa d’autodiagnosi. CIDEM. Barcelona. 2001. (CD ROM) *S’afegeix el format d’aquest material.
• Feu la citació bibliogràfica de material obtingut a la xarxa: CORBETT, C.J. Difussion of ISO 9000 and ISO 14000. UCLA. (https://personal.anderson.ucla.edu, 12 de maig de 2013). *S’afegeix l’adreça web i la data de consulta web.

Dibuixeu l’estructura d’un CD sabent que és un projecte que té un programa en C:

1. Memòria / Memòria.pdf. Programa / programa executable i Programa.pdf
2. Plànols / Plànols.pdf
3. Plec de condicions / Plec de condicions.pdf
4. Estat d’amidaments / Estat d’amidaments.pdf
5. Pressupost / Pressupost.pdf
6. Documentació / Resum.pdf

• Quins documents se signen?: Tots. El resum no es firma, però no el considerem un document com ho és, per exemple, la memòria.
• Quins càlculs té l’Annex A de la legislació d’una instal·lació elèctrica?: Càlculs d’intensitat monofàsica i trifàsica, i càlculs de caiguda de tensió monofàsica i trifàsica.
• Com se signen?: Al capítol de la conclusió, a baix a l’esquerra, a sobre del nom, titulació i data.
• Què s’indica en l’escala de plànols?: La proporció que hi ha entre el dibuix i l’element dibuixat.
• En un P/TFG, quins documents poden tenir annexos?: Tots.
• Indicar com és A. Cost del projecte: (Aquesta pregunta es refereix a la valoració del cost del projecte, que es detalla en l'apartat de Pressupost i Valoracions).