Guia de Suport Vital Bàsic: RCP, PLS i Desfibril·lació

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,6 KB

Organitzacions Clau en la Reanimació Cardiopulmonar (RCP)

ILCOR
Organisme que reuneix totes les organitzacions mundials relacionades amb la RCP.
ERC (European Resuscitation Council)
Elabora, a partir de l'ILCOR, una guia d’actuació per a les organitzacions associades.
CCR (Consell Català de Ressuscitació)
Organització catalana que treballa i difon aquests coneixements.

La formació sobre RCP és una necessitat si volem assolir una millora en les taxes de supervivència.

POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT (PLS)

És la posició adequada d’espera i transport per a persones inconscients no traumàtiques que presenten respiració i pols estables. Controla el vòmit i l’ofegament, evitant la caiguda de la llengua cap enrere. Garanteix que la víctima respiri amb normalitat.

Passos per aplicar la PLS

  1. Agenollar-se davant la víctima.
  2. Treure objectes voluminosos de les butxaques.
  3. Assegurar que tingui les cames rectes.
  4. Braç més proper en angle recte (colze flexionat).
  5. Creuar el braç més llunyà sobre el seu pit.
  6. Agafar el genoll més allunyat i aixeca-la.
  7. Estirar alhora del genoll i colze allunyats.
  8. Girar-la cap a tu.
  9. Cadera i genoll han de formar un angle recte.
  10. Inclinar el cap cap enrere i aixecar el mentó per obrir les vies aèries.

ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA (ACR)

Suposa la parada brusca i inesperada de la circulació sanguínia i de la respiració espontània i, per tant, la falta d'aportació d'oxigen als òrgans vitals, sent especialment afectat el cervell.

  • El 80% de les ACR són extrahospitalàries i sovint tenen lloc amb un familiar o un amic al costat.
  • Només el 15% reben reanimació cardiopulmonar per part d’algun ciutadà.

Si el testimoni de l’ACR comença de seguida les maniobres de RCP, la supervivència és de 2 a 3 vegades més gran que quan no s’inicien.

Causes de l'ACR

  • Infart Agut de Miocardi
  • Hemorràgia massiva
  • Hipotèrmia
  • Malalties pulmonars
  • Ofegament

RCP – REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR

Maniobres adreçades a restablir les funcions vitals que han estat aturades com a conseqüència d’una parada cardiorespiratòria.

Grups d'Edat

  • Lactants
  • Infants
  • Adults

Requisits per a l'Actuació

  • Cal controlar la situació mirant de transmetre tranquil·litat i confiança per evitar el pànic.
  • S’ha de protegir a un mateix i a la víctima.
  • Cal evitar que la situació empitjori.
  • Cal actuar amb rapidesa.
  • Cal saber reconèixer una situació d’aturada cardiorespiratòria (ACR).

LA CADENA DE SUPERVIVÈNCIA

La cadena de supervivència és el conjunt d’actuacions que, quan es posen en marxa de manera ràpida i ordenada davant d’una aturada cardiorespiratòria (ACR), condicionen la major probabilitat de supervivència de la víctima, amb el menor risc de seqüeles.

Seqüència de la Cadena de Supervivència

Seqüència de quatre passos a seguir quan es preveu una aturada cardiorespiratòria:

  1. Alerta immediata (Trucada al 112).
  2. Reanimació Cardiopulmonar bàsica (RCP).
  3. DEA/DESA (Desfibril·lació).
  4. Suport vital avançat i atenció postressuscitació.

TRES NIVELLS D’ATENCIÓ

SVB - Suport Vital Bàsic
Lloc on succeeix l’aturada sense cap equip específic i molt probablement sense personal especialitzat.
SVI - Suport Vital Intermedi o Instrumental
Utilització d’un desfibril·lador semiautomàtic (que pot fer servir qualsevol), una cànula de Guedel o una bossa autoinflable per a la ventilació.
SVA - Suport Vital Avançat
Aplicació de maniobres que ha de realitzar exclusivament personal sanitari.

Ràtios de Compressió i Ventilació

  • Adults: 30 compressions / 2 ventilacions (30:2).
  • Pediàtric (Infants/Lactants): 5 respiracions de suport inicials, després 15 compressions / 2 ventilacions (15:2). Trucar a SVA després d'1 minut de RCP.

Mesures de Reanimació

Per comprovar si la víctima respira (VOS):

  • Veure el tòrax si es mou.
  • Oir sorolls respiratoris.
  • Sentir l’alè a la galta.

Si NO respira, cal iniciar la Respiració Artificial.

Respiració Artificial

  1. Netejar líquid, vòmit, etc.
  2. Treure cossos estranys.
  3. Obrir la via aèria (Maniobra Front-Mentó).

Insuflar aire:

  • Boca a boca (Adults/Infants).
  • Boca a Boca-Nas (Nadons).

Observar si el tòrax es mou i deixar que torni a la seva posició.

Les compressions toràciques substitueixen les contraccions cardíaques i envien sang a l’organisme.

Tècniques de Massatge Cardíac per Edat

  • Menys d'1 any (Lactant): Utilitzar el dit índex i el dit cor.
  • 1 a 8 anys (Infant): Utilitzar el taló d'una mà.
  • Més de 8 anys (Adult): Utilitzar les dues mans, recolzant tot el pes del cos.

Quan es pot deixar de fer RCP?

  • Quan la víctima mostri signes de recuperació: es mogui, comenci a despertar-se, obri els ulls, o respiri espontàniament.
  • Quan arribin els serveis d’emergències o persones amb coneixements sanitaris.
  • Quan arribis a l’extenuació.

DISPOSITIU DEA/DESA (Desfibril·lador)

A l’estat espanyol es produeixen aproximadament 20.000 morts causades per algun problema d’origen cardíac. El 80% d’aquestes morts estan causades per fibril·lació ventricular (FV).

La fibril·lació ventricular (FV) és un tipus d’arrítmia que només pot revertir-se mitjançant la desfibril·lació cardíaca.

El desfibril·lador és un aparell electrònic portàtil que s’utilitza per aplicar de forma programada i controlada una descàrrega elèctrica a un pacient o víctima per revertir una fibril·lació ventricular.

  • DEA: Desfibril·lador Extern Automàtic.
  • DESA: Desfibril·lador Extern Semiautomàtic (requereix una acció humana per prémer un botó).

Obstrucció de la Via Aèria per Cos Estrany (OVACE)

Les maniobres de desobstrucció de la via aèria s’apliquen quan un objecte dificulta o impedeix el pas de l’aire per les vies aèries fins als pulmons. L’OVACE es produeix habitualment quan la víctima està menjant o bevent.

Tipus d’Obstrucció de la Via Aèria per Cos Estrany (OVACE)

Obstrucció Parcial

  • La víctima és capaç de parlar.
  • Pot tossir (tos efectiva) i, per tant, respira.

Obstrucció Total

  • La víctima no pot parlar, però sí assentir.
  • No pot respirar.
  • Fa intents silenciosos per tossir (tos ineficaç).
  • Fa el signe universal d’ofec: posar-se les mans al coll.
  • Pot tenir un color blavós de la pell per la manca d’oxigen: cianosi.

Què s’ha de fer en cas d’ennuegament (Adults)?

Obstrucció Parcial

  • Animar la víctima a seguir tossint per ajudar a expulsar el cos estrany.
  • NO fer cap maniobra (no fer cops ni entre les escàpules, ni al pit o a l’abdomen), ja que podríem agreujar la situació.
  • Si tot va bé, la víctima expulsarà el cos estrany, potser vomitant (bastant freqüent).

Obstrucció Total

  1. Envoltar la víctima amb un braç, col·locant el palmell a la part alta del tòrax.
  2. Inclinar la víctima una mica endavant.
  3. Amb el taló de l’altra mà, donar-li 5 cops interescapulars enèrgics.
  4. Si el cos estrany no ha sortit amb aquests 5 cops interescapulars, envoltar la persona amb els braços i col·locar-li un puny a la boca de l’estómac, i amb l’altra mà empènyer cap amunt i cap a dins de forma enèrgica. Aquesta és la maniobra de Heimlich o compressions abdominals.
  5. Repetir aquestes dues maniobres: 5 compressions interescapulars / 5 maniobres de Heimlich (compressions abdominals) fins que el cos estrany es mobilitzi i la persona respiri amb normalitat.
  6. Si la víctima queda inconscient, trucar al 112 i començar a fer les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP).

MANIOBRA DE HEIMLICH - Lactant

  1. Col·locar l’infant boca terrosa (boca avall). El cap ha d'estar més baix que el tronc.
  2. Subjectar la barbeta amb la mà, amb la boca oberta.
  3. Colpejar 5 cops, enèrgicament, amb el palmell a les espatlles (entre els omòplats).
  4. Si no expulsa el cos estrany, donar-li la volta i posar-lo boca amunt. El cap ha d’estar més baix que el tronc.
  5. Aguantar-li el coll amb els dits índex i cor.
  6. Comprimir 5 cops l’estèrnum amb els dits col·locats sota la línia dels mugrons.

OVACE - Prevenció

  • Supervisar els infants quan mengen. Han de menjar asseguts, sense córrer ni jugar.
  • Tallar els aliments en trossos ben petits.
  • Ensenyar que s’ha de mastegar bé.
  • No donar fruits secs a nens menors de cinc anys.
  • Vigilar amb les crispetes, caramels durs o enganxosos, pastanaga crua, i aliments amb pinyols.
  • Evitar joguines amb peces petites.

Entradas relacionadas: