Guia de Suport Vital Avançat: Desfibril·lació, Intubació i Monitorització

Desfibril·lació i Rítmes Cardíacs

Tipus de Desfibril·ladors

Desfibril·ladors manuals:

El personal sanitari ha d’efectuar totes les accions: interpretar el ritme cardíac, iniciar la descàrrega, seleccionar la intensitat de la descàrrega i aplicar-la.

Desfibril·ladors semiautomàtics (DESA):

Recullen la informació, l’analitzen i proposen l’actuació més adequada. És responsabilitat del personal sanitari decidir si apliquen o no la descàrrega.

Interpretació de les Ones PQRST

P:

Fase de despolarització auricular.

QRS:

Fase de despolarització ventricular.

T:

Fase de repolarització ventricular.

Definició de Rítmes Cardíacs Crítics

Fibril·lació ventricular (FV):

Alteració del ritme cardíac deguda a un problema dels impulsos elèctrics en el cor.

Taquicàrdia ventricular (TV):

Alteració en la qual la freqüència cardíaca supera els 100 batecs per minut.

Asistòlia:

Absència d’activitat elèctrica cardíaca.

Activitat elèctrica sense pols (AESP):

En el monitor s’observa una activitat elèctrica ordenada, però el cor no té activitat mecànica.

Classificació dels Rítmes

• Ritmes Desfibril·lables: Fibril·lació Ventricular (FV), Taquicàrdia Ventricular (TV).
• Ritmes No Desfibril·lables: Asistòlia, Activitat Elèctrica Sense Pols (AESP).

Maneig de la Via Aèria i Intubació Endotraqueal

Dispositius per Mantenir la Via Aèria Oberta (Intubació)

Els dispositius principals inclouen: tub endotraqueal, mascareta laríngia, Fastrach i tub esofàgic-traqueal.

El tub endotraqueal és un tub transparent i flexible que s’introdueix a través del nas o la boca del pacient fins a arribar a la tràquea.

Material per a la Intubació Endotraqueal

• Aspirador amb sonda connectada.
• Laringoscopi.
• Fiador.
• Fonendoscopi.
• Cinta i esparadrap.
• Font d’oxigen i Ambú.

Passos per a la Intubació Endotraqueal

1. Revisar la cavitat bucal per si hi ha algun cos estrany. Si n’hi ha, retirar-lo.
2. Realitzar una aspiració de contingut gàstric i de secrecions orofaríngies.
3. Si el personal mèdic ho requereix, administrar la medicació adequada.
4. Introduir el tub endotraqueal. Aquesta acció només la pot realitzar personal sanitari degudament entrenat.
5. Inflar el baló amb xeringa.
6. Verificar que el tub està ben col·locat mitjançant el fonendoscopi.
7. Fixar el tub amb cinta i esparadrap.

Ventilació Mecànica i Estabilització Pre-Trasllat

Pautes Abans del Trasllat del Pacient Crític

Abans d'iniciar el trasllat, cal seguir les següents pautes:

• Revisar que tots els aparells funcionin correctament.
• Avisar a l’hospital o al servei receptor.
• Estabilitzar les constants vitals.
• Avaluar el nivell de gravetat per preveure els problemes que poden sorgir durant el trasllat.
• Assegurar la via aèria.
• Sedar i administrar analgèsics abans de mobilitzar.
• Administrar els medicaments necessaris abans de moure el pacient.

Vies d'Administració de Medicaments

Via Intravenosa (IV):

Es col·loca un catèter a una vena.

Via Intraòssia (IO):

S’accedeix a la cavitat medul·lar de l’os gràcies a una pistola intraòssia.

Via Endotraqueal (ET):

S’utilitza el tub endotraqueal. Aquesta via només permet administrar medicaments que es puguin absorbir per via pulmonar.

Monitorització i Cures Post-Reanimació

Control de la Via Aèria i la Ventilació

S’ha de mantenir l’administració d’oxigen i controlar que la saturació d’oxigen en sang estigui dins dels valors normals.

Control de l'Activitat Cardíaca

La víctima ha de continuar monitoritzada per poder observar la seva evolució i detectar immediatament si hi ha una nova Parada Cardiorespiratòria (PCR).

Control de la Funció Cerebral

Aquest control inclou:

Temperatura

Evitar que la temperatura corporal augmenti massa.

Glucèmia

Controlar els nivells de glucosa en sang.

El Principi Físic: Efecte Venturi

L'Efecte Venturi es defineix com: “Un fluid o gas en moviment dins d’un conducte tancat, en passar per un punt més estret, augmenta la seva velocitat i disminueix la seva pressió.”

A velocitats molt elevades, es pot generar una pressió negativa. Si es connecta un altre conducte en la zona estreta, es pot generar un efecte d’aspiració del fluid en aquest conducte, mesclant-se amb el que circula pel primer.