Guia de Sintaxi: Oracions, Pronoms i Complements

La Subordinació Adjectiva

• Actuen com a complement d'un nom.
• Les bombetes que han canviat recentment són de baix consum. (CN. Proposició Subordinada Adjectiva)
• Van introduïdes per un pronom relatiu: que, qui, què, el qual (la qual...), la qual cosa, on.
• A vegades, aquests pronoms van precedits per una preposició.
• L'any passat vam plantar les moreres de què et parlo. (prep. + pron. P. S. Adj. (CN de moreres))

Pronoms Relatius

• Tenen doble valor:
• Com a relatius, inclouen la preposició subordinada dins la principal (com una conjunció).
• Com a pronoms, es refereixen a una paraula o expressió de la proposició principal, anomenada antecedent, i que no sempre és explícita.

Normes d'Ús dels Pronoms Relatius

Ús del pronom relatiu que:

• Pot aparèixer sol o precedit d'article (el, la...).
• Saltaven amb la corda que els havien regalat. / Aquests torrons i els que portes tu són els més bons.

Pel que fa als pronoms relatius el que, la que, els que, les que:

• Són correctes si equivalen a aquell que (aquella que...), això que i allò que.
• Els que acabin abans: aquells que acabin abans.
• Són incorrectes quan equivalen a el qual (la qual...) i la qual cosa.
• L'advocat del que et parlo.../ l'advocat del qual et parlo...

Funcions Sintàctiques

Atribut

• Complement obligatori requerit pels verbs ser, estar, semblar.
• Pot ser un sintagma adjectival, nominal o preposicional.
• La Mireia està desconeguda. (S.Adj. Atr)
• En Robert és l'arquitecte municipal. (S.N. Atr)
• Aquesta peça sembla de goma. (S.Prep. Atr)
• Es pot substituir pels pronoms febles el (la...) quan es refereix a un nom determinat, i per ho quan es refereix a un nom indeterminat o a un adjectiu.
• Aquella senyora és la meva tieta (nom det): aquella senyora l'és.
• En Quim és un bon actor (nom indet.): en Quim ho és.
• Ahir la Rosa semblava trista (adj.): ahir la Rosa ho semblava.

Complement Directe

• Complement obligatori de molts verbs.
• Expressa l'entitat sobre qui recau l'acció. Diumenge compra el diari. (SN.CD)
• Es substitueix per:
  • el (la...): es refereix a un nom determinat. Mira el segell amb la lupa. Mira'l amb la lupa.
  • en: es refereix a un nom indeterminat. Diumenge passat vam trobar bolets. Diumenge passat en vam trobar.
  • ho: quan equival a això, allò o una proposició subordinada. Ahir no em vas dir això. Ahir no m'ho vas dir.

Complement Indirecte

• Complement optatiu.
• Sintagma preposicional que comença per a i designa el destinatari de l'acció.
• Regalaré un tren elèctric al meu nebot. (SPrep)
• Es substitueix per li o els.

CRV (Complement de Règim Verbal)

• Obligatori per a alguns verbs.
• Sintagma preposicional.
• Anar a..., servir per...
• En Gerard es dedica a cuinar. (S. Prep. CRV)
• Es substitueix per en si està constituït per de, i per hi si és per un altre.
• Es preocupen dels problemes del barri: se'n preocupen.
• Es prepara per a mosso d'esquadra: s'hi prepara.

Complement Circumstancial

• Complement optatiu.
• Informació sobre temps, lloc, manera o quantitat.
• Sintagma adverbial, nominal o preposicional.
• L'aeronàutica es desenvolupa ràpidament. (S.Adv. C.C)
• Ens pagaran els endarreriments aquest mes. (S.N. C.C)
• Posa el material a l'estoig. (S.Prep. CC)
• Es substitueix per hi.
• Viuen a Argentona: hi viuen.

Complement Predicatiu

• Complement optatiu que necessita subjecte o CD.
• Sintagma adjectival o nominal.
• La Irene es vesteix molt extremada.(S.Adj. CP)
• Va nomenar alcalde el cap de la llista més votada. (SN.CP)
• Es substitueix per hi.
• La mainada corre esverada: la mainada hi corre.

L'Oració Composta

Tipus d'Oracions Compostes

• Juxtaposició: Amb signe de puntuació i al mateix nivell.
• Coordinació: Amb connector i al mateix nivell.
• Subordinació: Amb connector i per inclusió.

Subordinada Substantiva

Tipus de proposició subordinada:

• Substantives: l'àrbitre va reconèixer [que s'havia equivocat].
• Adjectives: Treu unes notes [que sobresurten].
• Adverbials: Ens aturarem [quan trobem una àrea de servei].

La Subordinació Substantiva

• Poden actuar com un SN, subjecte, CD o Atribut.
• Poden assumir funcions pròpies del sintagma preposicional, com la de CI i CRV.
• L'ajuntament promocionarà [que ens desplacem amb bicicleta.] (CD)
• El Jaume confiava [que nosaltres l'ajudaríem.] (CRV)
• *Davant de la conjunció que s'elimina la preposició pròpia del CRV.

Tipus de Proposicions Substantives

• Introduïdes per les conjuncions que i si i els interrogatius què, qui, quin, com, quan, quant i on.
• El meu desig és [que siguis feliç].
• Introduïdes per que i qui, generalment precedits d'un article.
• [Els que hagin encertat] participaran en el sorteig de dues entrades.
• Les proposicions d'infinitiu:
  • No van introduïdes per cap connector.
  • Em deixeu preguntar una cosa?
  • Davant d'infinitiu es canvia la preposició del CRV per a o de.
  • S'ha entossudit en la seva postura: s'ha entossudit a mantenir la seva postura.

Oració pròpia: adverbial de lloc, temps i manera.

Oració impròpia: adverbial final, concessiva, consecutiva, comparativa...

Transitiva: amb CD.

Intransitiva: sense CD.

Indicatiu

• Present: canto
• Perfet: he cantat
• Imperfet: cantava
• Plusquamperfet: havia cantat
• Passat simple: cantí
• Passat anterior: haguí cantat
• Passat perifràstic: vaig cantar
• Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat
• Futur: cantaré
• Futur perfet: hauré cantat
• Condicional: cantaria
• Condicional perfet: hauria cantat

Subjuntiu

• Present: canti
• Imperfet: cantés
• Perfet: hagi cantat
• Plusquamperfet: hagués cantat

Imperatiu

• canta