Guia de Sintaxi Catalana i Literatura Medieval Valenciana

El Predicat Verbal

Complement Indirecte (CI)

Respon a la pregunta a qui? o per a qui?. Va introduït per les preposicions a o per a.

Exemple: Enviar postals a les seues cosines.

Substitució pronominal:

• 1a/2a pers.: em, et, ens, us, vos
• 3a pers.:
  • Singular: li
  • Plural: els

Complement de Règim Verbal (CRV)

Acompanya un verb que exigeix una preposició específica.

Exemple: Oblidar-se de comprar el pa.

Pronominalització del CRV:

• Si el verb regeix la preposició de, se substitueix pel pronom en.
  • Exemple: Es va assabentar de la notícia -> Se'n va assabentar.
• Si el verb regeix una altra preposició (a, en, amb...), se substitueix pel pronom hi.
  • Exemple: Aspirava a ser millor persona -> Hi aspirava.

Verbs que regeixen preposició (Exemples)

• Preposició 'a': accedir, renunciar, contribuir, acostumar-se, negar-se, jugar, dedicar-se, exposar-se...
• Preposició 'de': parlar, saber, queixar-se, recordar-se, oblidar-se, adonar-se, assabentar-se, penedir-se, dubtar...
• Preposició 'en': pensar, complaure's, creure, confiar, participar...
• Preposició 'amb': comptar, fer-se, estar d'acord, conformar-se, col·laborar...

Complement Circumstancial (CC)

Indica circumstàncies de l'acció verbal (mode, temps, lloc, companyia, instrument, etc.).

Substitució pronominal:

• Si comença per la preposició de (i no indica lloc d'origen), se substitueix per en.
• Si comença per una altra preposició (o és un adverbi de lloc), se substitueix per hi.
• El CC de temps no se substitueix per cap pronom feble.
• El CC de mode se substitueix sempre per hi.

Complement Predicatiu

Expressa una qualitat o estat del subjecte o del complement directe (CD). Pot ser un adjectiu o un participi.

Se substitueix pel pronom feble hi.

Frases Fetes

Arrancar-se la bena dels ulls

Adonar-se, prendre consciència de les coses.

El cor em bategava com colps de puny

Que estava molt nerviós.

Estar lligat de peus i mans

No poder fer res, no tenir llibertat d'acció.

Fer els ulls grossos

Deixar fer o passar alguna cosa, fer veure que no es veu.

Riure per davall del nas

Riure o alegrar-se dissimuladament.

Tindre el renyó cobert

Posseir riquesa, tenir la vida assegurada econòmicament.

Tirar-se la manta al coll

Desentendre's d'alguna cosa, no voler saber-ne res.

L'Època d'Esplendor (Història)

• S. XIII: Jaume I expandí la Corona d'Aragó i fundà els regnes de Mallorca i València.
• S. XIV-XV: Els successors de Jaume I van estendre els seus dominis per la Mediterrània i ocuparen: Sardenya, Còrsega, Sicília, Regne de Nàpols. També van dominar els ducats grecs d'Atenes i Neopàtria.
• S. XV: La Corona d'Aragó va ser la potència política que dominava la Mediterrània occidental.

La Llengua en l'Administració i la Cultura

Des que Jaume I havia fet traduir els Furs a llengua romanç, tota la documentació administrativa i jurídica es va redactar en català/valencià. No obstant això, els estudis universitaris es feien en llatí.

La Cancelleria Reial

Creada per Jaume I, era l'organisme que s'encarregava de redactar els documents oficials. L'estil acurat de la Cancelleria va influir en escriptors dels segles XIV i XV (com Bernat Metge).

La Cancelleria va promoure la traducció de textos clàssics llatins i grecs, la qual cosa va ajudar a introduir l'humanisme.

València: Època d'Esplendor

Construcció o renovació d'edificis emblemàtics:

• La Llotja
• El Palau de la Generalitat
• Les Drassanes
• Renovació de la Catedral

Millores urbanístiques:

• Reforçament de les muralles
• Millora del clavegueram
• Construcció de defenses contra inundacions

Segles d'Or de les Lletres Valencianes

Figures literàries destacades del Segle XV:

• Ausiàs March
• Joanot Martorell
• Isabel de Villena

L'Humanisme

Al segle XIV, davant dels dogmes de la religió catòlica i del teocentrisme medieval, sorgí a Itàlia una nova concepció del món on l'ésser humà n'és el centre: l'antropocentrisme.

Cobren impuls la ciència, l'astronomia, la física i la geometria.

En la nostra literatura, s'introdueix la influència d'escriptors italians com: Dant, Petrarca i Boccaccio.

Bernat Metge

Impulsor de l'humanisme, dignificà els usos literaris i administratius de la nostra llengua.

Característiques de la seua obra:

• Solemnitat
• Elegància
• Sintaxi acurada, influïda pel llatí clàssic

Vinculació a la cort:

• Notari de l'esposa de Pere el Cerimoniós, Elionor.
• Més tard, escrivà de Joan I i secretari reial.

Acusació i obra:

• Va ser acusat de ser responsable que Joan I morís sense confessió.
• El van empresonar, i estant a la presó va escriure Lo Somni.
• 1399: Va publicar l'obra i el van alliberar.