Guia de Sintaxi Catalana: Complements, Pronoms i Oracions

Complements de l'oració simple

Subjecte: Concorda en gènere i nombre amb el verb.

Complement Directe (CD): No concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Normalment, es pot identificar preguntant "què?" al verb.

Complement Indirecte (CI): Va precedit per les preposicions "a" o "per a". Respon a la pregunta "a qui?" o "per a qui?". No concorda en gènere i nombre amb el subjecte.

Complement Circumstancial (CC): Indica circumstàncies de temps (quan?), lloc (on?), manera (com?), etc. Té mobilitat dins de l'oració i complementa el verb.

Complement de Règim Verbal (CRV): Exigit pel verb, va introduït per una preposició.

Complement Atribut (CAtr): Acompanya els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i concorda amb el subjecte.

Complement Predicatiu (C. Pred.): Acompanya els verbs predicatius (tots menys els copulatius). Té una doble funció: complementa el verb i, alhora, el subjecte o el CD, amb els quals concorda.

Complement del Nom (CN): Complementa exclusivament un nom.

Els pronoms febles

Ordre de col·locació dels pronoms

Substitució pronominal per funció sintàctica

Pronoms del Complement Directe (CD)

• El, la, els, les (quan el CD és determinat).
• En (quan el CD és indeterminat).
• Ho (pronom neutre, per substituir això o una oració).

Pronoms del Complement Indirecte (CI)

• Li (singular).
• Els (plural).

Pronoms del Complement Circumstancial (CC)

• En (quan indica origen o procedència, amb la preposició "de").
• Hi (per a la resta de complements, principalment de lloc, manera o instrument).

Pronoms del Complement de Règim Verbal (CRV)

• En (quan va introduït per la preposició "de").
• Hi (quan va introduït per les preposicions a, amb, en).

Pronoms del Complement Atribut (CAtr)

• Ho (quan l'atribut és un adjectiu o un substantiu indeterminat).
• En (quan va introduït per la preposició "de").
• El, la, els, les (quan l'atribut és un substantiu determinat).

Pronoms del Complement Predicatiu (C. Pred.)

• Hi.
• En (excepcionalment, amb verbs com fer-se, dir-se, elegir, nomenar).

Pronoms del Complement del Nom (CN)

• En.

L'oració composta

Una oració composta està formada per dues o més proposicions (oracions) que es relacionen entre si.

1. Oracions coordinades

Les proposicions tenen el mateix nivell sintàctic i són independents.

• Copulatives: Sumen informació. Nexes: i, ni.
• Disjuntives: Presenten una alternativa o elecció. Nexes: o, o bé.
• Adversatives: La segona proposició expressa una oposició o contrast amb la primera. Nexes: però, sinó (que), no obstant això, tanmateix.

2. Oracions juxtaposades

Són proposicions unides sense nexes, només amb signes de puntuació (coma, punt i coma, dos punts).

3. Oracions subordinades

Una proposició (la subordinada) depèn de l'altra (la principal) i hi fa una funció sintàctica.

a) Subordinades adjectives (o de relatiu)

Utilitzen pronoms relatius com que, qui, el qual, la qual, on...

• Especificatives: Delimiten el significat de l'antecedent. No van entre comes.
• Explicatives: Afegeixen una informació addicional sobre l'antecedent. Van entre comes.

b) Subordinades substantives

Equivalen a un sintagma nominal i fan les seves mateixes funcions. Es poden substituir pel pronom demostratiu això o per un pronom feble. Poden fer la funció de subjecte, complement directe (CD), etc.

c) Subordinades adverbials

Expressen diferents circumstàncies i equivalen a un adverbi o a un complement circumstancial.

• De temps: quan, mentre, abans que...
• De lloc: on, allà on...
• De manera: com, així com...
• Comparatives: tant com, igual que...
• Causals: perquè, ja que, com que...
• Finals: perquè, a fi que... (amb verb en subjuntiu).
• Consecutives: tant... que, massa... per a, doncs...
• Condicionals: si, en cas que, mentre que...
• Concessives: encara que, malgrat que, per més que...