Guia de Senyalització de Seguretat i Primers Auxilis

Senyalització de Seguretat i Salut

La senyalització de seguretat i de salut es refereix a un objecte, activitat o situació determinats, i proporciona una indicació o una obligació relativa a la seguretat o a la salut a la feina mitjançant un senyal en forma de panell, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal gestual, segons el que escaigui.

Requisits d'Utilització (RD 486/97)

Els requisits d'utilització s'estableixen en el Reial decret 486/97:

• L'altura i la posició dels senyals han d'estar en relació amb l'angle visual.
• El lloc d'emplaçament del senyal ha d'estar il·luminat i s'ha de veure fàcilment.
• Els senyals s'han de retirar quan deixi d'existir la situació que els justifica.

Tipus de Senyals de Seguretat

• Salvament o de socors: Forma rectangular o quadrada, pictograma blanc sobre fons verd.
• Advertència: Forma triangular, pictograma negre sobre fons groc.
• Prohibició: Forma rodona, pictograma negre sobre fons blanc i vores vermelles.
• Obligació: Forma rodona, pictograma blanc sobre fons blau.

Senyals Lluminosos i Acústics

1. La llum emesa pel senyal ha de provocar un contrast lluminós adequat respecte a l'entorn, segons les condicions previstes.
2. La superfície lluminosa que emeti un senyal pot ser de color uniforme o dur un pictograma.
3. Si un dispositiu pot emetre un senyal tant continu com intermitent, el senyal intermitent s'usa per indicar un grau de perill més gran.
4. No s'han d'utilitzar alhora dos senyals lluminosos que puguin donar lloc a confusió.
5. Els dispositius d'emissió de senyals lluminosos per a la utilització en cas de perill greu han de ser objecte de revisions especials o han d'estar proveïts d'una bombeta auxiliar.
6. Si s'utilitza un senyal lluminós intermitent, la durada i la freqüència dels espurneigs han de permetre la identificació correcta del missatge, i cal evitar que es pugui percebre com un senyal continu o confondre's amb altres senyals lluminosos.

Característiques dels Senyals Acústics

1. El senyal acústic ha de tenir un nivell sonor superior al nivell de soroll ambiental, de manera que sigui clarament audible, sense arribar a ser excessivament molest. Si el soroll ambiental és massa intens, no s'ha d'utilitzar cap senyal acústic.
2. El to del senyal acústic o, si es tracta de senyals intermitents, la durada, l'interval i l'agrupació dels impulsos, han de permetre la seva identificació i la seva distinció davant d'altres senyals acústics o sorolls ambientals.
3. No s'han d'utilitzar dos senyals acústics de manera simultània.
4. El so d'un senyal d'evacuació ha de ser continu.

Primers Auxilis: Actuació Bàsica

Els primers auxilis són l'assistència immediata que s'ofereix a les persones ferides o malaltes abans que el personal sanitari els pugui administrar tractament mèdic professional.

Conducta PAS: Protegir, Alertar, Socórrer

La conducta PAS (Protegir - Alertar - Socórrer) és la seqüència d'actuació que cal seguir davant una situació d'emergència.

Protegir

El primer pas és evitar que es produeixin nous accidents. Això suposa protegir el lloc on s'ha produït l'accident de possibles perills afegits, entre altres mesures:

1. Senyalitzar d'una manera visible la proximitat de l'accident.
2. Tallar el corrent elèctric de les màquines implicades, si és segur fer-ho.
3. Desviar el trànsit de vehicles de la zona en qüestió, si és aplicable.

Alertar

La persona que avisa els sistemes d'emergència (com el 112) s'ha d'expressar amb claredat i precisió. Cal dir des d'on es truca i indicar exactament el lloc de l'accident, el tipus d'incident i el nombre de víctimes aparents.

Socórrer

Després d'assegurar la zona i alertar els serveis d'emergència, s'ha d'atendre la persona o persones afectades:

1. Comprovar si la persona ferida respira o sagna abundantment.
2. Parlar-li per veure si està conscient i respon.
3. Prendre-li el pols si es creu que el cor no batega (només si es té formació).

Ordre d'Atenció a Persones Accidentades

En situacions amb múltiples víctimes, cal prioritzar l'atenció segons la gravetat:

1. Persones inconscients, sense respiració o pols (prioritat màxima per a RCP si és viable).
2. Persones amb ferides de gravetat o hemorràgies abundants.
3. Persones en estat de xoc.
4. Persones amb cremades greus.
5. Persones amb lesions oculars greus.
6. Persones amb fractures obertes greus.
7. Resta d'accidentats amb lesions menors.

Triatge: Classificació de Ferits

El triatge o classificació dels ferits serveix per separar els que necessiten assistència immediata d'aquells que poden esperar o no en necessiten, per identificar els que necessiten ajuda urgent i per identificar aquells que, malauradament, tenen lesions incompatibles amb la vida malgrat els esforços. Idealment, el triatge l'ha de fer un metge amb experiència, però si no n'hi ha cap, convé començar per la primera fase del procés com abans millor, seguint aquests principis:

1. Evacuar abans la persona que no està atrapada que la que ho està, i la persona inestable abans que l'estable.
2. S'han de reservar els recursos medicalitzats per als pacients greus que se'n puguin beneficiar.
3. Mai no s'ha d'evacuar ningú sense saber qui és, qui el porta, com el porta i on va.

Quan Finalitzar la RCP

La Reanimació Cardiopulmonar (RCP) es pot donar per acabada quan:

• El pacient recupera el pols i la respiració espontània.
• Arriba ajuda mèdica especialitzada i es fa càrrec de la situació.
• Apareix algun factor que posa en perill la vida o la integritat física dels reanimadors i impedeix continuar o mobilitzar el pacient de forma segura.
• L'esgotament extrem del reanimador impedeix continuar amb les maniobres de forma efectiva.

RCP Pediàtrica: Consideracions Especials

• Nens més petits d'1 any: Maniobra boca-nas-boca.
• Nens entre 1 i 8 anys: Maniobra boca a boca (similar a l'adult, però adaptant la força de les compressions i el volum d'aire).

Durada de la Ventilació Efectiva (RCP)

Cada ventilació durant la RCP ha de durar aproximadament 1 segon, el temps just per veure com s'eleva el tòrax.