Guia: Veu, Redacció i Models Narratius

Característiques del Timbre de Veu

• Ens informa més a nivell imaginatiu sobre el locutor/a.
• Ens transmet una sèrie d’impressions (edat, caràcter, sensualitat).
• Ens mostra els diferents tipus de textures (veu rugosa, dolça...).
• Totes aquestes característiques s’encavalquen i actuen juntes.

Nota: El color de la veu es refereix a la combinació de diferents elements com el to, la intensitat i el timbre.

Ús Correcte de l'Expressió Escrita

Aspectes clau:

• Descripció verbal
• Estructura gramatical
• Frases curtes

La Redacció: Claredat i Senzillesa

La redacció ha de buscar la claredat i la senzillesa.

Claredat

Implica utilitzar construccions gramaticals no rebuscades.

Senzillesa

Afavoreix la comprensió del missatge i facilita la seva posterior locució.

El locutor/a intenta aproximar la realitat que intenta transmetre amb la realitat dels oients.

Principis de Claredat en la Redacció

Les normes de claredat són:

• Simples
• Concretes
• Discretes

1. Seguir l’estructura lineal: Subjecte + Verb + Predicat.

   Hipèrbaton: Alteració de l’estructura lògica de les frases, col·locant les paraules en una successió sonora diferent de l’habitual.

2. No abusar de les construccions sintàctiques complexes: Evitar frases subordinades, pronoms relatius, explicacions entre subjecte i predicat, etc. Una idea per oració.
3. El subjecte ha d’aparèixer explícitament: No ha de ser ni el·líptic ni substituït per un pronom.
4. Mantenir elements relacionats a prop: No convé que els elements que estiguin relacionats entre si apareguin molt lluny l’un de l’altre.
5. Verbs en veu activa: Són més clars i simples.
6. Descriure l’acció amb claredat: Els verbs han de ser precisos.

   S’han d’evitar els verbs de dues paraules. Exemple: Practicar una reforma → reformar.

7. Evitar les fórmules negatives: Passen desapercebudes per l'oient. Exemples: "no", "ni".
8. Utilització del present.

Principis de Senzillesa en la Redacció

1. Frases curtes: No més de 30 paraules, però sense caure en l'estructura telegràfica.
2. Tècniques de simplificació: Busquen la màxima claredat en l'exposició de les idees.
   • Comparació: Permet a l'oient visualitzar amb més claredat idees complexes o abstractes. Fer comparacions amb coses familiars a l'oient per tal de crear les imatges de manera directa.
   • Arrodoniment
3. Redundància (reiteració): Consisteix a incidir sobre les idees i les dades més rellevants.

   Funcions de la redundància:

   • Facilitar el procés de retenció de la idea a la ment de l'oient.
   • Afavorir una major atenció per part del receptor. Donat que hi ha redundància, no cal estar tan atent i aquesta comoditat l'oient la detecta.
   • Guiar en el procés d'interpretació del missatge perquè va tornant a oferir allò més rellevant.
4. Lèxic pròxim al receptor: Evitar els tecnicismes i el llenguatge culte.
5. Signes de puntuació: Utilitzar-los correctament per facilitar la lectura i la comprensió.

Models Narratius

Model Narratiu Periodístic

Estructura típica:

• Fets: Hauria de coincidir amb l’aspecte informatiu més recent. Acostuma a aparèixer en primer lloc. S’ha de tractar de forma estricta allò que ha passat, és a dir, sense fer valoracions. Primer de tot, s’anuncia i més endavant se li va donant redundància.
• Antecedents: Conjunt d’idees que aporten dades sobre aquelles situacions, accions i condicions prèvies directament vinculades als fets.
• Context: Bloc de continguts que informa sobre l’entorn social, físic, etc. que envolta directament els fets en el moment en el qual es plantegen o es produeixen.
• Conseqüències: Són el desenllaç directe dels fets.
• Previsions: S’han de basar en raonaments lògics que no estan basats en opinions ni intuïcions. Està destinat a preveure les conseqüències dels fets a curt, mig i llarg termini.