Guia Ràpida d'Ortografia i Gramàtica Catalana

Escrito el 13 de Mayo de 2025 en catalán con un tamaño de 6,41 KB

S'introdueix amb preposicions febles (a, en, de, amb, per).

Blocs Dialectals i Dialectes del Català

Subdialecte parlat a l'Alguer (Illa de Sardenya)

Escrivim amb h inicial les paraules següents: ham, harmonia, harpia, herència, hereu, heura, hexàgon, hivern...
Les paraules següents porten una h intercalada: ahir, aleshores, a l'hora, coherència, exhibir, inhàbil, prohibir, subhasta, tothom, vehicle...
Escrivim amb h totes les formes del verb haver: hem, havia, hauran, hagué, hàgim, haguéssiu, hagut, havent...
Els mots següents no porten h: arpa, avui, cacauet, coet, malaurat, ore, orxata, os, ou, raó, truà, veí, Ester, Judit, Collblanc, Maó, Montjuïc, Munic, Vic, Zuric...
Escrivim m davant de p, b, m, i n davant de v: temple, ombra, immillorable, canvi, immortal, conveni, enveja...
Davant de f escrivim generalment m. En són excepcions els grups començats per: con-, in-, en-: xamfrà, simfonia, circumferència, triomf, confessar, infidel, enfadar...
Escrivim amb mp els mots següents: assumpte, atemplar, exempció, presumpte, prompte, símptoma...
Els mots següents doblen la n: Anna, annex, bienni, ennuvolar, innocent, innocu, innovar, mil·lenni...

Els mots aguts porten accent gràfic si acaben en alguna de les 12 terminacions següents: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: huracà, desè, cosí, allò, comú, canemàs, cafès, després, pastís...
Els mots plans s'accentuen quan no acaben en les 12 terminacions següents: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: trèvol, plàtan, dàtil, àrab, aparèixer, psicòleg, satèl·lit, exàmens, cantàvem, balléssiu...
Els mots esdrúixols s'accentuen sempre: època, hípica, única, fàbrica, física, ciència, termòmetre, família, Alícia, àguila, síndria, màquina, brúixola...

En general, els mots d'una síl·laba o monosíl·labs no s'accentuen.
Hi ha alguns mots, sobretot monosíl·labs, que porten accent gràfic per distingir-los d'altres que s'escriuen igual (encara que es pronunciïn diferent). Aquest accent s'anomena diacrític: mà/ma; nét/net; món/mon; pel/pèl; més/mes; sòl/sol; dóna/dona; té/te; ós/os...

La vocal a sempre porta accent obert.
Les vocals i, u sempre porten accent tancat.
Les vocals e, o poden dur accent obert o tancat: cabàs, químic, música, néixer, dèbil, francès, còmode...

S'escriu dièresi damunt la vocal u en els grups güe, güi, qüe, qüi, per indicar que la u s'ha de pronunciar: aigües, pasqües, pingüí, obliqüitat...
S'escriu dièresi damunt la i i la u per indicar que no formen diftong amb la vocal anterior. També, quan la i enmig de dues vocals no fa funció de consonant: aïllat, cloïssa, diürn, conduït, raïm...

No es posa dièresi sobre la i o la u en els casos següents:
- Quan, segons les regles d'ortografia, hi ha d'anar accent gràfic: país, Lluís, veí, conduís...
- Després dels prefixos anti-, co-, re-, semi- i en els sufixos -ista: antiimperialista, coincidir, reunificar, semiindiferència; egoista, egoisme...
- En els mots que tenen les terminacions llatines -us, -um: Màrius, pòdium...

Les formes verbals de l'imperfet d'indicatiu dels verbs acabats en -uir (com conduir) duen dièresi en la primera, segona i tercera persones del singular i en la tercera persona del plural: conduïa, conduïes, conduïa, conduíem, conduíeu, conduïen....
No es posa dièresi en l'infinitiu, el gerundi, el condicional i el futur dels verbs acabats en -aire, -eire, -oire, -uir: agrair, beneint, desoir, construiria, conduint, conduiràs, conduirien...
Les formes verbals del present de subjuntiu dels verbs acabats en -iar duen dièresi en la primera, segona i tercera persones del singular i en la tercera persona del plural: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn...

Els articles la i el s'escriuen l' davant d'un mot començat per vocal o h muda: l'enciam, l'illa, l'ovella, l'ungla, l'arbre, l'ocell...
L'article la no s'apostrofa davant de mots plans començats per i, u, hi, hu àtons.

Etiquetas: