Guia Ràpida de Conceptes Clau: Estadística i Gramàtica Catalana

Conceptes Fonamentals d'Estadística Descriptiva

Definicions Bàsiques en Estadística

• Variable estadística: És la característica que s'estudia de cadascun dels individus de la mostra a la qual s'aplica l'estudi.
• Individu: Persona, animal o cosa a la qual estudiem una característica.
• Població d'individus: Conjunt d'individus als quals se'ls estudia la variable.
• Mostra: Quan la població és massa gran per estudiar-la tota, cal triar una part representativa d'aquesta.

Tipus de Variables Estadístiques

• Variables Quantitatives o Numèriques (Valors):
  • Discreta: Pren valors enters.
  • Contínua: Pren valors en intervals.
• Variables Qualitatives (Caràcters):
  • Nominal: Caràcters no ordenats.
  • Ordinal: Caràcters ordenats.

Càlcul de Freqüències

• Freqüència absoluta acumulada (Fa): És el resultat de sumar la freqüència absoluta corresponent amb totes les freqüències absolutes anteriors, un cop ordenades de més petit a més gran.
• Freqüència relativa (fr): És el resultat de dividir la freqüència absoluta (fa) pel nombre total d'individus de la mostra.
• Freqüència relativa acumulada (Fr): És el resultat de sumar la fr corresponent amb totes les fr anteriors.
• Tant per cent acumulat (% acumulat): És el resultat de sumar el tant per cent corresponent amb els anteriors.

Mesures de Centralització

• La Moda (Mo): És el valor o caràcter de la variable que té la freqüència absoluta més gran.
• La Mitjana (x̄): És el resultat que s'obté de sumar tots els valors de la variable i dividir pel nombre d'individus de la mostra.
• La Mediana (Me): És el valor que ocupa la posició central de tots els valors de la variable, un cop ordenats en ordre creixent.

Representacions Gràfiques

• Diagrames de sectors: S'utilitzen en les variables qualitatives.
• Diagrama de barres: S'utilitzen en les variables quantitatives discretes.
• Histogrames: S'utilitzen en les variables numèriques contínues.

Morfologia i Sintaxi: Categories Gramaticals

El Substantiu (Nom)

Designa o anomena els elements de la realitat (persones, animals, objectes, sentiments), com ara cuc, poma, bellesa. Al substantiu li podem afegir morfemes de gènere i nombre: noi, noia, nois, noies.

Funcions Sintàctiques del Substantiu

• Subjecte: La pissarra és plena de disbarats.
• Complement del Nom (CN): El color de la pissarra és verd.
• Complement del Verb (CV): Els operaris han canviat la pissarra de lloc.

Estructura típica: Determinant + Nom + Complements del Nom.

L'Adjectiu

Classe gramatical que qualifica el nom, indicant-ne les qualitats, propietats o característiques: pluja fina, animal salvatge, nombre rodó. Pot fer de complement del nom o del verb.

Exemples d'adjectius: feixuc, difícil, gran, treballador, conflictiu, equivocat, feliç, agraït, impossible, tranquil, paralitzat, reservat, caçador.

Estructura típica: Adverbi + Adjectiu + Complements de l'Adjectiu.

Pronoms i Determinants

• Pronoms: Substitueixen el nom.
• Determinant: Concorda amb el nom en gènere i nombre.

Tipus de Determinants

• Articles: el, la, els, les, en, l'.
• Demostratius: Indiquen distància: aquest, aquesta, aquests, aquells, això, allò, aquella, aquell.
• Possessius: Indiquen pertinença: meu, teu, seu, seva, nostra, vostra, seves, seus, meves, teves.
• Numerals:
  • Cardinals: Indiquen quantitat exacta: tres, cinc, quatre.
  • Ordinals: Indiquen ordre: segon, tercer, cinquè.
  • Partitius (Fraccions): mitja, un terç, dos mitjos.
  • Múltiples: Indiquen el nombre de vegades que es multiplica alguna cosa: doble, triple, quàdruple, sèxtuple.
• Quantitatius: Indiquen quantitat imprecisa: més, menys, prou, força, massa, quanta, pocs, tants, bastant, gaires, molts.
• Indefinits: Precisió mínima: algun, cada, qualsevol, tot, algú, altres, una, totes, mateixes, certes, cadascú, alguna cosa.

Estructura de la Frase i Complements Verbals

Estructura del Sintagma Verbal (SV): Verb + Complements Verbals + Complements Circumstancials.

• Complement Directe (CD): És allò que fem, diem o comprem: menja pomes, escriu poemes, mira els estels.
• Complement Indirecte (CI): Indica el receptor de l'acció verbal (verbs com donar, oferir, servir, comprar).
• Complement de Règim Verbal (CRV): Verbs que necessiten una preposició per relacionar-se: atrevir-se a, recordar-se de, pensar en.
• Complement Atributiu (Atribut): Demanat pels verbs copulatius ser, estar i semblar.

L'Adverbi

Classe gramatical que modifica el verb i l'adjectiu.

Tipus d'Adverbis

• Lloc: aquí, allà, lluny, dins, fora, amunt, avall, endins, enfora, dalt, baix, prop, lluny, damunt, darrere, endavant, endarrere.
• Temps: abans, després, tard, sovint, llavors, alhora, encara, enguany, demà, ahir, l'endemà, de seguida, a migdia, al cap de poca estona, de tant en tant, de vegades, avui dia, al matí.
• Quantitat: massa, molt, força, prou, gaire, poc, gens, més, tant, quant, a més, més o menys, si més no, ben bé, si fa no fa, pel cap alt, quasi, solament.