Guia de química: models atòmics, enllaços i propietats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,98 KB

Concentracions i fórmules

% m/m = (massa de solut / massa de dissolució) × 100

% v/v = (volum de solut / volum de dissolució) × 100

C = g de solut / mL de dissolució

Models atòmics

Dalton

Àtom = esfera massissa, indivisible.
(Sense electrons ni nucli.)

Thomson

Esfera positiva amb electrons incrustats.
(Pudí de panses.)

Rutherford

Nucli petit i positiu al centre, electrons al voltant.
(L’àtom és gairebé tot buit.)

Bohr

Electrons en òrbites fixes o nivells d'energia.
(Capes ben definides.)

Model actual (quàntic)

Electrons en orbitals (núvols de probabilitat).
(No hi ha òrbites fixes.)

Magnituds i definicions

Nombre atòmic (Z)

Nombre de protons del nucli.
(En un àtom neutre = nombre d’electrons.)

Nombre màssic (A)

Protons + neutrons del nucli.

Massa atòmica

Massa mitjana d’un element tenint en compte els seus isòtops (unitats u).

Àtom (o grup d’àtoms) que ha guanyat o perdut electrons i té càrrega.

Catió i anió

Catió: ió amb càrrega positiva (ha perdut electrons).
Anió: ió amb càrrega negativa (ha guanyat electrons).

Isòtop

Àtoms del mateix element (mateix nombre atòmic) però amb diferent nombre de neutrons.

Elements químics (simbols)

Hidrogen H Heli He

Liti Li Beril·li Be Bor B Carboni C Nitrogen N Oxigen O Fluor F Neó Ne

Sodi Na Magnesi Mg Alumini Al Silici Si Fòsfor P Sofre S Clor Cl Argó Ar

Potassi K Calci Ca Escandi Sc Titani Ti Vanadi V Crom Cr Manganès Mn Ferro Fe Cobalt Co Níquel Ni Coure Cu Zinc Zn Gal·li Ga Germaní Ge Arsènic As Seleni Se Brom Br Kripton Kr

Rubidi Rb Estronci Sr Itri Y Zirconi Zr Niobi Nb Molibdè Mo Tecneci Tc Ruti Ru Rodí Rh Pal·ladi Pd Plata Ag Cadmi Cd Indi In Estany Sn Antimoni Sb Tel·luri Te Iode I Xenó Xe

Enllaç químic

Enllaç químic
Força que manté units dos o més àtoms per formar una molècula o compost.

Tipus d’enllaç químic

  1. Iònic: transferència d’electrons (un àtom cedeix i l’altre accepta).

  2. Covalent: compartició d’electrons entre àtoms.

  3. Metàl·lic: nucli positiu envoltat d’un “mar” d’electrons mòbils.


Propietats segons tipus de substància

  • Propietats generals

  • Iòniques:

    • Sòlids a temperatura ambient.

    • Punts de fusió i ebullició elevats.

    • Conductivitat elèctrica només en dissolució o en estat fos (fundits).

  • Covalents:

    • Poden ser sòlids, líquids o gasos.

    • Punts de fusió i ebullició baixos (excepte xarxes covalents).

    • No conductors (excepte alguns casos, p. ex. grafit).

  • Metàl·liques:

    • Sòlids, maleables i dúctils.

    • Bons conductors de calor i electricitat.

    • Brillantor metàl·lica.


Enllaç intermolecular vs intramolecular

  • Intramolecular: dins de la molècula (covalent, iònic, metàl·lic) → manté units els àtoms.

  • Intermolecular: entre molècules (forces de Van der Waals, ponts d’hidrogen) → determina propietats com el punt de fusió i ebullició.


Massa atòmica i massa molecular

Massa atòmica
Massa mitjana d’un àtom d’un element tenint en compte els seus isòtops (unitats u).

Massa molecular
Suma de les masses atòmiques de tots els àtoms d’una molècula.

Entradas relacionadas: