Guia sobre la Qualitat de l'Aigua i l'Edafologia

Indicadors de la qualitat de l'aigua

Principals indicadors físics

• Terbolesa: Presència de partícules en suspensió que fan que l’aigua perdi transparència. S’avalua amb un turbidímetre, que mesura la quantitat de llum que travessa l’aigua.
• Color: La coloració de l’aigua és deguda, bàsicament, a una major o menor presència de matèria orgànica, així com de compostos de ferro.
• Olor i gust: El més freqüent és que l’aigua, en el seu recorregut, incorpori ions i substàncies en suspensió que acabaran modificant la manca d’olor i gust.
• Temperatura: Influeix en la velocitat de consum de l’oxigen i l’alteració en la seva solubilitat; com menys temperatura, més soluble és l’oxigen.
• Conductivitat: És la capacitat de l’aigua per conduir l’electricitat a causa de les sals dissoltes. Es pot veure alterada per abocaments d’aigües residuals portadores de sodi, calci, magnesi, etc. Pot variar naturalment: a la capçalera d'un riu els valors són més baixos que als trams finals, on l’aigua està més mineralitzada.

Principals indicadors químics

• Acidesa: Es mesura amb el pH, un paràmetre que depèn de la concentració d'ions H+ a l'aigua. Acostuma a estar entre 6,5 i 8 a les aigües naturals. Aquest valor pot variar per causes naturals o artificials (lixiviats o abocaments antròpics). Es mesura amb un potenciòmetre (pH-metre) o paper indicador.
• Duresa: Suma de les concentracions de cations de calci i magnesi. És comuna en aigües naturals i freqüent en les subterrànies. Es classifica en: tova, mitjanament dura o dura.
• Oxigen dissolt: Vital per a la vida. Entra per intercanvi gasós amb l'atmosfera i fotosíntesi; es consumeix per processos d'oxidació de la matèria orgànica i respiració.
• Indicadors de matèria orgànica: La mesura de l'oxigen consumit valora la contaminació. S'expressa amb la relació DBO5/DQO:
  • Relació < 0,2: Contaminació inorgànica.
  • Relació > 0,6: Grau elevat de contaminació orgànica.
  • DBO5: Demanda biològica d'oxigen (mesurada a 20°C durant 5 dies).
  • DQO: Demanda química d'oxigen (utilitza agents com el dicromat o permanganat potàssic).
• Nutrients: Es mesuren el nitrogen i el fòsfor (procedents d'adobs i purins), que poden causar eutròfia.
• Metalls: La seva presència és habitual, però increments per abocaments industrials o miners poden ser tòxics per als ecosistemes i l'ésser humà.

Indicadors biològics de l'aigua

L'observació de determinades espècies bioindicadores dona una visió global de l'estat general de l'aigua. Hi ha espècies indicadores per a diversos nivells de qualitat.

Mètodes de tractament de l'aigua

Índex Simplificat de la Qualitat de l'Aigua (ISQA): La qualitat augmenta si augmenta el valor (0-100).
Fórmula: ISQA = f(T°C, A, B, C, D) on A = Oxidabilitat del permanganat, B = Matèria en suspensió, C = O2 dissolt, D = Conductivitat elèctrica.

Potabilització i depuració (ETAP i EDAR)

La Potabilització: Transforma l'aigua de rius o aqüífers en aigua apta per al consum humà segons la llei. Es realitza a les ETAP (Estacions de Tractament d'Aigua Potable).

La Depuració: Tracta les aigües residuals (fecals, industrials, neteja) per retornar-les al medi amb el mínim impacte. Es realitza a les EDAR (Estacions Depuradores d'Aigües Residuals).

Línies de tractament a les depuradores

• Línia d'aigües:
  • Tractament primari: Tamissatge (filtres) i sedimentació.
  • Tractament secundari: Descomposició de matèria orgànica (tancs airejats amb microorganismes) i desinfecció (cloració o ozonització).
  • Tractament terciari: Aglutinació de substàncies inorgàniques (nitrats, metalls) amb coagulants i decantació final.
• Línia de fangs: Espessiment, digestió anaeròbica i deshidratació per centrifugació.
• Línia de gasos: El metà generat s'utilitza com a font d'energia per a la planta o es crema.

L'estructura i els components del sòl

El clima, la topografia i la roca mare determinen el substrat, que condiciona la vegetació i el paisatge. El sòl és la matèria natural superficial d'aspecte terrós que evoluciona sobre el substrat rocós.

Els horitzons del perfil del sòl

1. Horitzó 0: Mantell de matèria orgànica (fullaraca en descomposició).
2. Horitzó A: Capa meteoritzada, rica en humus i éssers vius, de color fosc. Pateix lixiviació (rentat vertical).
3. Horitzó E: Capa de rentat intens que ha perdut argiles i matèria orgànica; color clar.
4. Horitzó B: Capa d'acumulació (iluviació) de materials arrossegats de l'horitzó A.
5. Horitzó C: Transició amb fragments de roca mare alterada.
6. Horitzó S: Capa amb característiques originals de la roca mare i canvis químics inicials.
7. Roca mare (Horitzó R): Material originari inalterat.

Components i propietats del sòl

• Fases: Sòlida (mineral i orgànica), líquida (dissolució de sals) i gasosa (O2 i CO2).
• Textura: Proporció d'argila, llim i sorra. Determina l'aigua disponible.
• Estructura: Agrupació de partícules en agregats. Condiciona l'erosió.
• Porositat i Permeabilitat: Volum de buits i capacitat de deixar passar l'aigua.
• Color: Indica la composició (fosc per matèria orgànica, rogenc per òxids de ferro, blanc per carbonats o guixos).
• Salinitat: Concentració de sals que pot generar toxicitat i pressió osmòtica en les plantes.

Classificació i evolució dels sòls

Els sòls a Catalunya

• Sòls carbonatats: Rics en Ca²⁺ i Mg²⁺, pH bàsic, horitzons profunds. Les impureses d'argila formen les terres roges.
• Sauló (silícic): Format per l'alteració de roques ígnies com el granit. Sòls àcids, sorrencs i poc estructurats.
• Calitx: Poc freqüent, propi de zones àrides. L'evaporació fa precipitar carbonats en forma de crosta.

Factors d'evolució i impacte humà

Els factors constructors són el clima (el més important), el material originari, la geomorfologia, el temps i els organismes vius (bacteris del nitrogen, fongs i cucs). L'erosió pot ser hídrica, eòlica o antròpica.

• Desertificació: Degradació del sòl per l'acció humana (diferent a la desertització natural).
• Conseqüències de la desforestació: Pèrdua de biodiversitat, augment del CO2 i pèrdua de sòls fèrtils.

Gestió sostenible i bioremediació

La bioremediació utilitza microorganismes o fongs per degradar contaminants. Pot ser in situ (al mateix lloc) o ex situ (traslladant el sòl a un centre de tractament).