Guia sobre Psicosi, Neurosi i Trastorns Mentals Relacionats

Què és la psicosi?

La psicosi es defineix com un conflicte entre el jo i el món exterior, un desordre de la personalitat que implica una pèrdua del sentit de la realitat.

Què és la neurosi?

La neurosi és un conflicte entre el jo i l'allò, és a dir, un conflicte intern. Qualsevol desequilibri mental pot causar angoixa.

De la normalitat a la psicosi

Es pot entendre com un espectre que va des de la normalitat fins a la psicosi:

• Normalitat: Capacitat per treballar o estudiar, mantenir relacions socials i una percepció no distorsionada de la realitat.
• Anormalitat: Presència d'estrès, angoixa, ansietat, fòbies, obsessions o manies.
• Psicosi: Implica una personalitat desorganitzada, pèrdua del sentit de la realitat, al·lucinacions i deliris.

La neurosi abastaria l'espectre de la normalitat i l'anormalitat, mentre que la psicosi representa l'estat més greu.

Manifestacions de la neurosi

La neurosi s'expressa a través de diferents desordres:

• Físics: Símptomes físics, com els símptomes histèrics.
• Fisiològics: Ansietat, que pot manifestar-se amb taquicàrdia, palpitacions, opressió, sudoració o por de patir un infart i morir.
• Mentals: Fòbies i Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC), amb els seus rituals característics.

La causa subjacent és el fracàs dels mecanismes de defensa, la qual cosa provoca que el subjecte esdevingui neuròtic.

La psicosi en profunditat

Símptomes principals de la psicosi

La psicosi és un estat mental que provoca una escissió o pèrdua de contacte amb la realitat. Les persones que la pateixen solen presentar:

• Al·lucinacions: Veure o escoltar coses que no existeixen.
• Deliris: Falses creences o conviccions fermes malgrat l'evidència contrària.
• Canvis de personalitat i conducta.
• Pensaments desorganitzats i confusos.
• Incapacitat per dur a terme una vida diària normal.

Causes de la psicosi

• Induïda per substàncies: Provocada pel consum de drogues.
• Psicosi orgànica: Causada per lesions cerebrals o malalties orgàniques com encefalitis, sida o tumors.
• Psicosi reactiva breu: Desencadenada per una situació de tensió molt intensa. En aquests casos, la recuperació és possible.

Tipus de trastorns psicòtics

Els principals tipus de trastorns psicòtics són:

1. Trastorn delirant
2. Esquizofrènia
3. Trastorn bipolar

1. Trastorn delirant

Aquest trastorn psicòtic es caracteritza per la presència d'una o més idees delirants sense que hi hagi una altra patologia significativa. Els tipus de deliris poden ser:

• De grandesa: La persona creu de manera exagerada en el seu propi valor.
• Erotomaníac: Creu que una altra persona, sovint famosa, està enamorada d'ella.
• Somàtic: La persona està convençuda que té un problema mèdic o físic.
• De persecució: Creu que la vigilen o persegueixen.
• Mixt: Les idees delirants combinen més d'un dels tipus anteriors.

2. Esquizofrènia

Els símptomes característics de l'esquizofrènia inclouen:

• Idees delirants (per exemple, de ser perseguit o vigilat).
• Al·lucinacions (principalment auditives i visuals).
• Llenguatge i pensaments desorganitzats.
• Comportament catatònic o símptomes negatius en l'estat d'ànim.

A més, les persones amb esquizofrènia presenten una disfunció social o laboral significativa i la malaltia té una durada superior a sis mesos.

Efectes secundaris dels antipsicòtics

El tractament farmacològic pot tenir efectes secundaris com:

• Visió borrosa
• Augment de pes
• Rigidesa muscular
• Dificultats per orinar
• Cames inquietes
• Excés de saliva i boca seca
• Menstruació irregular
• Dificultats sexuals
• Tremolors corporals

Aquests efectes poden portar els pacients a abandonar la medicació, exposant-se a una recaiguda. Per això, és crucial parlar amb el metge sobre el tractament i qualsevol efecte secundari que generi preocupació.

3. Trastorn bipolar

És un trastorn orgànic del cervell que afecta greument l'estat d'ànim i les emocions, les quals fluctuen entre dos pols extrems: la mania i la depressió.

Fase de mania

És un període d'eufòria caracteritzat per:

• Energia inesgotable i hiperactivitat.
• Entusiasme desbordant.
• Autoestima molt alta i gran confiança en un mateix.
• Generació contínua de plans i projectes.

Fase de depressió

És el pol oposat, marcat per:

• Falta d'energia, il·lusió o motivació.
• Abatiment, tristesa i desmotivació.
• Baixa autoestima i sensació de fracàs.
• Alteracions del son.
• Idees suïcides.

L'espectre de l'estat d'ànim en el trastorn bipolar va des de la mania, passant per la hipomania (menys intensa), l'eutímia (estat normal), la hipotímia (tristesa lleu), fins a la depressió.

Primer episodi i tractament

• En homes: Habitualment comença amb un episodi de mania, que sovint requereix ingrés hospitalari.
• En dones: Sol començar amb un episodi de depressió, amb tristesa i idees suïcides.

El tractament farmacològic inclou estabilitzadors de l'ànim, antidepressius i antipsicòtics.

Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)

El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP), també conegut com a borderline, és un trastorn mental greu que altera l'estat d'ànim, el comportament i les relacions socials. Les persones amb TLP tenen dificultats per regular les seves emocions i pensaments, i els seus comportaments solen ser impulsius i imprudents.

Sovint presenten comorbiditats com trastorns d'ansietat i abús de substàncies. Són freqüents les autolesions i els comportaments suïcides:

• El 80% dels pacients té idees suïcides.
• Entre un 4% i un 9% acaba suïcidant-se.