Guia de Psicologia del Desenvolupament: Infància i Adolescència
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,3 KB
Què és la identitat?
La identitat són els trets que ens caracteritzen. És la vivència, l'experiència i la percepció que tenim sobre nosaltres mateixos i allò que ens envolta. Es pot definir com el judici i la definició que fem de nosaltres mateixos, i està directament relacionada amb l'autoestima.
La psicologia del desenvolupament
Aquesta àrea de la psicologia explica el procés de canvi. El seu objectiu és investigar les transformacions i les característiques de les persones al llarg del seu desenvolupament vital.
L'etapa de la infància
Canvis clau durant la infància
- Canvis biològics: Desenvolupament del còrtex cerebral.
- Canvis psicològics: Desenvolupament de la psicomotricitat, comprensió social, creació del vincle afectiu, aprenentatge del llenguatge i la relació entre llenguatge i pensament.
- Canvis socioculturals: L'educació infantil i la família com a contextos de desenvolupament.
La importància del joc en el desenvolupament
A través del joc, els infants aprenen sobre:
- El propi cos i els sentits: Coneixement corporal i estimulació sensorial.
- Els objectes i habilitats físiques: Desenvolupament d'habilitats per manipular-los (agafar, aguantar, córrer, etc.).
- Els altres: Coneixement de companys i adults.
- L'entorn social: Adquisició d'habilitats socials com cooperar, negociar, competir i seguir regles, comprenent normes i rols.
- Habilitats psicològiques: Estimulació del llenguatge, la intel·ligència, l'afecte, la creativitat i la imaginació. Aprenen a comparar, categoritzar, comptar, memoritzar (intel·ligència racional) i a valorar-se, compartir sentiments i expressar-se (intel·ligència emocional).
Evolució psicològica del joc
- Primer any de vida: Predominen els jocs funcionals (exploratoris, manipulatius i sensorials), vinculats al plaer de l'acció i la reacció amb el propi cos, objectes i persones.
- Dels 2 als 4 anys: Apareixen els jocs de ficció, il·lusió i de proesa, on se cerca la satisfacció de superar un repte.
- Dels 4 als 6 anys: Es desenvolupa el joc simbòlic (atorgar significats a la realitat) i els jocs cooperatius. Són comuns els jocs de construcció i de rols socials (policia, metge, pare, mare, etc.), que més endavant (11-12 anys) es convertiran en jocs de regles.
El paper de la cultura i l'escolarització
Què és la cultura?
La cultura són les formes explícites i implícites de vida compartida, construïdes històricament i transmeses entre generacions, que regulen la nostra conducta. Es compon d'un conjunt d'artefactes (formes explícites visibles) i conceptes assumits (formes implícites) que donen sentit a una identitat.
Impacte psicològic de l'escolarització
L'escolarització formal té diversos impactes en el desenvolupament cognitiu:
- Fomenta la susceptibilitat a les il·lusions òptiques (interpretar representacions tridimensionals a partir d'imatges bidimensionals).
- Millora la memòria de materials no relacionats o arbitraris.
- Desenvolupa la capacitat de classificació i formació de conceptes.
- Totes les activitats culturals, inclosa l'escola, intervenen en la configuració de la memòria.
Desenvolupament a l'etapa primària
El nen de primària desenvolupa aspectes clau com la intel·ligència procedimental, la metacognició, la regulació verbal i la seva identitat escolar.
Les operacions concretes de Piaget (6-12 anys)
Segons Piaget, aquest és el tercer estadi del desenvolupament cognitiu. Es caracteritza per transformacions mentals interioritzades, reversibles i coordinades. El raonament es vincula a l'experiència concreta i s'adquireix la reversibilitat.
En aquesta etapa, el nen o nena és capaç de:
- Resoldre problemes mentalment.
- Descriure el seu medi.
- Entendre la conservació (de substàncies, pesos, etc.).
- Formar classificacions.
- Desenvolupar l'habilitat de descentració.
Apareixen les operacions lògiques i els sentiments morals i socials de cooperació.
Tipus d'estatus social a la infància
- Nen popular: Alt impacte social i alta preferència social.
- Nen controvertit: Alt impacte social i preferència social mitjana.
- Nen rebutjat: Alt impacte social i baixa preferència social.
- Nen ignorat: Baix impacte social i baixa preferència social.
Desenvolupament de la memòria
Estratègies d'emmagatzematge
- Repàs: Repetir la informació.
- Organització: Agrupar la informació en categories.
- Elaboració: Crear un relat o connexions per donar sentit als conceptes.
Estratègies de recuperació
- Cerca: Esforç conscient per trobar la informació.
- Coneixement de l'entorn: Utilitzar pistes del context.
- Inferències: Fer hipòtesis i deduccions. És l'estratègia més avançada.
Intel·ligència procedimental
La capacitat de memòria depèn del domini previ de les habilitats i de l'aprenentatge ja realitzat.
L'etapa de l'adolescència
Canvis i reptes principals
- Acceptació del propi cos.
- Consolidació del rol de gènere.
- Primeres relacions sexuals.
- Establiment de relacions madures amb iguals.
- Independència emocional dels pares.
- Preparació per a la carrera professional.
- Preparació per a la vida de parella i familiar.
- Adquisició de valors propis que guien la conducta.
Intel·ligència segons Piaget: Les operacions formals
Per a Piaget, el desenvolupament intel·lectual culmina a l'adolescència amb l'estadi de les operacions formals. Les seves característiques són:
- La realitat es concep com un subconjunt del que és possible.
- El pensament té un caràcter hipoteticodeductiu.
- El raonament té un caràcter proposicional, permetent operar amb el llenguatge abstracte.
Això condueix a la maduresa cognitiva.
L'egocentrisme adolescent segons Elkind
L'egocentrisme adolescent consisteix en la dificultat per diferenciar entre els interessos propis i els dels altres. Això provoca diversos fenòmens:
- Audiència imaginada: La sensació que tothom està constantment pendent d'un mateix.
- Fals "jo": La tendència a no mostrar-se tal com s'és, sinó com es creu que s'agradarà als altres.
- Faula personal: La creença que no li passarà res dolent, sentint-se invulnerable als perills.
- Hipocresia aparent: La contradicció entre els ideals que es defensen i les accions que es duen a terme.