Guia de Psicologia del Desenvolupament: Infància i Adolescència

Què és la identitat?

La identitat són els trets que ens caracteritzen. És la vivència, l'experiència i la percepció que tenim sobre nosaltres mateixos i allò que ens envolta. Es pot definir com el judici i la definició que fem de nosaltres mateixos, i està directament relacionada amb l'autoestima.

La psicologia del desenvolupament

Aquesta àrea de la psicologia explica el procés de canvi. El seu objectiu és investigar les transformacions i les característiques de les persones al llarg del seu desenvolupament vital.

L'etapa de la infància

Canvis clau durant la infància

• Canvis biològics: Desenvolupament del còrtex cerebral.
• Canvis psicològics: Desenvolupament de la psicomotricitat, comprensió social, creació del vincle afectiu, aprenentatge del llenguatge i la relació entre llenguatge i pensament.
• Canvis socioculturals: L'educació infantil i la família com a contextos de desenvolupament.

La importància del joc en el desenvolupament

A través del joc, els infants aprenen sobre:

• El propi cos i els sentits: Coneixement corporal i estimulació sensorial.
• Els objectes i habilitats físiques: Desenvolupament d'habilitats per manipular-los (agafar, aguantar, córrer, etc.).
• Els altres: Coneixement de companys i adults.
• L'entorn social: Adquisició d'habilitats socials com cooperar, negociar, competir i seguir regles, comprenent normes i rols.
• Habilitats psicològiques: Estimulació del llenguatge, la intel·ligència, l'afecte, la creativitat i la imaginació. Aprenen a comparar, categoritzar, comptar, memoritzar (intel·ligència racional) i a valorar-se, compartir sentiments i expressar-se (intel·ligència emocional).

Evolució psicològica del joc

• Primer any de vida: Predominen els jocs funcionals (exploratoris, manipulatius i sensorials), vinculats al plaer de l'acció i la reacció amb el propi cos, objectes i persones.
• Dels 2 als 4 anys: Apareixen els jocs de ficció, il·lusió i de proesa, on se cerca la satisfacció de superar un repte.
• Dels 4 als 6 anys: Es desenvolupa el joc simbòlic (atorgar significats a la realitat) i els jocs cooperatius. Són comuns els jocs de construcció i de rols socials (policia, metge, pare, mare, etc.), que més endavant (11-12 anys) es convertiran en jocs de regles.

El paper de la cultura i l'escolarització

Què és la cultura?

La cultura són les formes explícites i implícites de vida compartida, construïdes històricament i transmeses entre generacions, que regulen la nostra conducta. Es compon d'un conjunt d'artefactes (formes explícites visibles) i conceptes assumits (formes implícites) que donen sentit a una identitat.

Impacte psicològic de l'escolarització

L'escolarització formal té diversos impactes en el desenvolupament cognitiu:

• Fomenta la susceptibilitat a les il·lusions òptiques (interpretar representacions tridimensionals a partir d'imatges bidimensionals).
• Millora la memòria de materials no relacionats o arbitraris.
• Desenvolupa la capacitat de classificació i formació de conceptes.
• Totes les activitats culturals, inclosa l'escola, intervenen en la configuració de la memòria.

Desenvolupament a l'etapa primària

El nen de primària desenvolupa aspectes clau com la intel·ligència procedimental, la metacognició, la regulació verbal i la seva identitat escolar.

Les operacions concretes de Piaget (6-12 anys)

Segons Piaget, aquest és el tercer estadi del desenvolupament cognitiu. Es caracteritza per transformacions mentals interioritzades, reversibles i coordinades. El raonament es vincula a l'experiència concreta i s'adquireix la reversibilitat.

En aquesta etapa, el nen o nena és capaç de:

• Resoldre problemes mentalment.
• Descriure el seu medi.
• Entendre la conservació (de substàncies, pesos, etc.).
• Formar classificacions.
• Desenvolupar l'habilitat de descentració.

Apareixen les operacions lògiques i els sentiments morals i socials de cooperació.

Tipus d'estatus social a la infància

• Nen popular: Alt impacte social i alta preferència social.
• Nen controvertit: Alt impacte social i preferència social mitjana.
• Nen rebutjat: Alt impacte social i baixa preferència social.
• Nen ignorat: Baix impacte social i baixa preferència social.

Desenvolupament de la memòria

Estratègies d'emmagatzematge

• Repàs: Repetir la informació.
• Organització: Agrupar la informació en categories.
• Elaboració: Crear un relat o connexions per donar sentit als conceptes.

Estratègies de recuperació

• Cerca: Esforç conscient per trobar la informació.
• Coneixement de l'entorn: Utilitzar pistes del context.
• Inferències: Fer hipòtesis i deduccions. És l'estratègia més avançada.

Intel·ligència procedimental

La capacitat de memòria depèn del domini previ de les habilitats i de l'aprenentatge ja realitzat.

L'etapa de l'adolescència

Canvis i reptes principals

• Acceptació del propi cos.
• Consolidació del rol de gènere.
• Primeres relacions sexuals.
• Establiment de relacions madures amb iguals.
• Independència emocional dels pares.
• Preparació per a la carrera professional.
• Preparació per a la vida de parella i familiar.
• Adquisició de valors propis que guien la conducta.

Intel·ligència segons Piaget: Les operacions formals

Per a Piaget, el desenvolupament intel·lectual culmina a l'adolescència amb l'estadi de les operacions formals. Les seves característiques són:

• La realitat es concep com un subconjunt del que és possible.
• El pensament té un caràcter hipoteticodeductiu.
• El raonament té un caràcter proposicional, permetent operar amb el llenguatge abstracte.

Això condueix a la maduresa cognitiva.

L'egocentrisme adolescent segons Elkind

L'egocentrisme adolescent consisteix en la dificultat per diferenciar entre els interessos propis i els dels altres. Això provoca diversos fenòmens:

• Audiència imaginada: La sensació que tothom està constantment pendent d'un mateix.
• Fals "jo": La tendència a no mostrar-se tal com s'és, sinó com es creu que s'agradarà als altres.
• Faula personal: La creença que no li passarà res dolent, sentint-se invulnerable als perills.
• Hipocresia aparent: La contradicció entre els ideals que es defensen i les accions que es duen a terme.