Guia de Psicologia: Consciència, Ment i Aprenentatge

La Consciència i els Estats Alterats

Què és la consciència?

La consciència és la capacitat que tenim d'adonar-nos del que fem, pensem, etc. Pot ser subjectiva (consciència d'un mateix) o objectiva (consciència de les actituds dels altres). L'atenció conscient consisteix a focalitzar el nostre interès i les capacitats mentals en persones o coses. És selectiva, és a dir, escollim a quins estímuls prestarem atenció. També permet centrar l'atenció conscient en diverses activitats alhora.

La hipnosi

La hipnosi és un estat de son parcial provocat externament, durant el qual es pot influir en la ment de la persona hipnotitzada. En aquest estat, es produeix una dissociació entre el conscient i l'inconscient.

Drogues psicoactives

Una droga psicoactiva és una substància capaç d'alterar el funcionament normal de l'organisme. Té efectes en el pensament, la memòria, les emocions, l'estat d'ànim, les sensacions i la percepció. N'hi ha de diversos tipus:

• Depressors: Inhibeixen l'activitat del sistema nerviós. Produeixen una sensació de relaxació. Exemples: alcohol, heroïna, ansiolítics.
• Estimulants: Incrementen l'activitat del sistema nerviós. Generen una sensació de força i energia. Exemples: nicotina, amfetamines, cocaïna.
• Al·lucinògens: Provoquen al·lucinacions, és a dir, sensacions o percepcions que no es corresponen amb la realitat. La sensació és de percebre, sentir o veure coses no reals. Exemples: marihuana, LSD, àcid o èxtasi.

El son i les seves fases

El son és un estat fisiològic de baixa activitat cerebral que té com a funció reparar l'organisme per seguir la vida en condicions òptimes. La falta de son pot provocar falta de concentració, irritabilitat, tensió, cansament, descoordinació i pocs reflexos. Les fases del son d'ones lentes són:

1. Fase 1: Transició de la vigília al son (5% del temps).
2. Fase 2: Principi del son (més del 50% del temps).
3. Fases 3 i 4: Son més profund, on es produeixen els somnis i el somnambulisme.

L'Inconscient i el Món dels Somnis

L'estructura de la ment

L'inconscient és la part oculta i desconeguda de la nostra personalitat que regula els processos psicològics. La personalitat està formada per la suma de l'inconscient i el conscient.

• El conscient és allò que coneixem.
• El preconscient és allò que no coneixem però que podem conèixer fàcilment.
• L'inconscient és allò que no podem conèixer directament, ja que està reprimit, però que explica moltes de les nostres conductes i es pot conèixer de manera indirecta.

La interpretació dels somnis

El somni és la manifestació dels desitjos de l'inconscient. Es distingeix entre el contingut manifest (el que recordem del somni) i el contingut latent (els desitjos de la persona que s'hi manifesten). Els somnis són manipulats, censurats i/o transformats. Interpretar els somnis permet conèixer allò que la persona vol expressar i relacionar-ho amb la seva vida.

Teories de l'Aprenentatge

El condicionament clàssic d'Ivan Pàvlov

Ivan Pàvlov va establir els mecanismes de conducta dels animals i després va traslladar les conclusions als mecanismes de conducta dels éssers humans. Sostenia que la psicologia ha d'estar basada en els fets i l'experimentació.

• Reflexos incondicionats: Són reaccions automàtiques i innates de l'organisme enfront del medi, equivalents als instints. Són hereditaris.
• Reflexos condicionats: Sorgeixen de l'associació entre un estímul i un reflex.
• Generalització d'estímuls: La resposta condicionada es fa extensiva a elements similars a l'estímul condicionat.
• Discriminació: És la capacitat de distingir entre l'estímul original i altres estímuls condicionats que s'hi assemblen.

El condicionament instrumental de Skinner

El condicionament instrumental, estudiat per Skinner, descobreix les lleis que regeixen l'aprenentatge mitjançant un procés d'assaig i error basat en l'acció sobre el medi, la resposta i la relació entre acció i recompensa. Els conceptes clau són:

• Reforç positiu: Un premi o recompensa. Poden ser primaris (biològics) o secundaris (materials).
• Càstig (reforç negatiu): Consisteix en la recepció d'un estímul negatiu.
• Omissió del reforç: Consisteix a retirar un estímul positiu, la qual cosa porta a l'extinció de la resposta.

Programes parcials de reforç

S'administren reforços durant períodes de temps determinats o a intervals.

• De raó: El reforç s'aplica després d'un nombre determinat de respostes.
• D'interval: Els reforços estan relacionats amb el temps transcorregut.

L'aprenentatge social d'Albert Bandura

Albert Bandura va desenvolupar la teoria de l'aprenentatge social, que sosté que les persones aprenen a través de l'observació de la conducta dels altres. Aquest procés es coneix com a efecte modelatge, on un subjecte observa un model i l'imita. El modelatge té dues fases principals, a més de la motivació:

1. Adquisició: L'atenció es fixa en el model, i el subjecte recorda i memoritza el que ha observat.
2. Execució: El subjecte reprodueix i executa la conducta que ha retingut.

Bandura dona importància al pensament de la persona i a la seva capacitat de decidir si imita o no. La cultura audiovisual actual incrementa el nombre de models disponibles.

Processos Cognitius: Pensament i Memòria

La metàfora computacional de la ment

Aquesta metàfora suggereix que els mecanismes del pensament dels éssers humans són semblants al funcionament d'un ordinador.

• Maquinari (Hardware): El cervell. Els circuits neuronals serien equivalents als circuits electrònics. És estudiat per neuròlegs i biòlegs.
• Programari (Software): Les estructures mentals que organitzen la informació. És estudiat pels psicòlegs.

El flux d'informació seria: Paraula, imatge o senyal → Percepció sensorial → Transformació en símbol → Codificació en llenguatge → Memòria a curt termini (RAM) → Memòria a llarg termini.

La memòria

La memòria sensorial és la que retenim a partir de la informació rebuda pels sentits. Els recursos mnemotècnics són ajudes per codificar la informació, com associar paraules amb llocs o colors.

La presa de decisions

La presa de decisions involucra raonament, argumentació i emocions, i pot orientar-se a objectius a curt, mitjà o llarg termini. Per prendre decisions de manera eficaç, es recomana seguir aquests passos:

1. Aturar-se: No actuar sense reflexionar.
2. Pensar: Valorar les diferents possibilitats.
3. Anticipar: Preveure les conseqüències de cada opció.
4. Actuar: Elaborar i executar una resposta.

Dreceres mentals comunes

Algunes dreceres o biaixos en la presa de decisions són:

• Rapidesa: Optar per l'oferta instantània.
• Ajornament: Deixar una decisió per a un altre dia.
• Inèrcia: Deixar les coses com estan.
• Translació: Deixar que un altre esculli per tu.
• Immediatesa: No considerar les conseqüències a llarg termini.
• Reduccionisme: Triar una feina només pels diners.
• Egoisme: Conduir sabent que s'ha begut.
• Oposició: Fer el contrari del que diuen els pares.
• Ceguesa: Valorar una persona sense conèixer-la.

La Comunicació Humana

Llenguatge i pensament

El llenguatge articulat és possible gràcies a les àrees de Broca i Wernicke, que permeten la nostra capacitat de parlar, escriure, codificar i descodificar missatges. El pensament s'inicia amb la possibilitat d'interioritzar paraules i elaborar representacions internes o intuïcions.

La comunicació no verbal

La comunicació es compon aproximadament de:

• 50% llenguatge corporal
• 40% to de veu
• 10% paraules

Alguns tipus de gestos en la comunicació no verbal són:

• Il·lustradors: Acompanyen la parla per reforçar el missatge.
• Reguladors: Controlen el torn de paraula en una conversa.
• Adaptadors: Reflecteixen estats d'ànim, sovint mitjançant la manipulació d'objectes.
• Autoadaptadors: Impliquen manipular el propi cos (p. ex., tocar-se els cabells).

El mapa no és el territori

La comunicació és l'origen de sensacions i emocions i, de vegades, pot provocar conflictes psicològics. Una analogia útil és la del mapa i el territori:

• El territori és la realitat objectiva.
• El mapa és la nostra representació subjectiva d'aquesta realitat.

El nostre mapa es dibuixa a partir de la nostra personalitat, valors, creences, experiències i records. Hi ha tants mapes com persones al món, i quan ens comuniquem, ho fem a través dels nostres mapes respectius.

Principis de la dialèctica positiva

Per a una comunicació més efectiva, es recomana:

1. Fugir de respostes negatives.
2. Estalviar la paraula "però", que sovint nega el que s'ha dit abans.
3. Evitar paraules amb connotacions negatives.
4. No posar en dubte les capacitats de l'interlocutor.
5. No fer quedar mai malament a l'altra persona.
6. Estalviar crítiques negatives i genèriques.