Guia de pronoms febles i grans autors de la Renaixença

Guia de pronoms febles i funcions sintàctiques

• El complement directe:
  • Definit (article, demostratiu o possessiu): el, la, els, les.
  • Indefinit: en.
  • Pronom neutre o preposició substantiva: ho.
• El complement indirecte:
  • Primera i segona persona: igual que el CD.
  • Tercera persona: li o els.
• El complement de règim verbal:
  • Introduït per la preposició de: en.
  • Altres preposicions: hi.
• L'atribut:
  • Definit: el, la, els, les.
  • Indeterminat: ho.
• Complement circumstancial:
  • Introduït per la preposició de: en.
  • Altres preposicions: hi.
• El complement predicatiu: sempre hi.

Bonaventura Carles Aribau (1798-1862)

Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862). Polític, economista, escriptor i periodista. De molt jove publica el recull de poemes en castellà Assaigs poètics (1817), i col·labora en la revolució liberal del 1820. És un dels fundadors de la Societat Filosòfica, i cofundador i redactor de l'Europeu. El 1826 es trasllada a Madrid, i durant vint anys treballa en els negocis privats i com a periodista a El Corresponsal, La Nación i La España. És nomenat director general del Tresor (1847), de la Junta de Duanes i Aranzels (1850), de la Casa de la Moneda, Mines i Propietats de l'Estat (1852), i secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni (1857). És autor del poema en català "La pàtria", popularment conegut com "Oda a la Pàtria". Publicat el 1833 al diari El Vapor, ha estat considerat l'inici del romanticisme català i l'estendard del moviment de la Renaixença.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses. Es manifestà ben aviat com una persona ingènua, tenaç i tossuda. Els seus primers textos daten de quan tenia quinze anys. Al seminari es donà a conèixer com a poeta, feu amistat amb Jaume Collell i prengué contacte amb els clàssics universals. A conseqüència d'això va concebre un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es transformà en L'Atlàntida. L'any 1865 obté dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona i fa amistat amb els prohoms de la Renaixença. El 1870 és ordenat sacerdot i enviat a Vinyoles d'Orís com a vicari. Cau malalt i, un cop refet, treballà intensament en L'Atlàntida, que enllestí el 1876. Aquest mateix any entrà com a capellà a la casa dels marquesos de Comillas, al palau de Portaferrissa. El 1877 L'Atlàntida és premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d'Idil·lis i cants místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), i Pàtria (1888), entre d'altres.