Guia de pronoms, adverbis, preposicions i conjuncions en català

Els pronoms

Són paraules que substitueixen un sintagma o una altra paraula que repetim innecessàriament de manera oral o escrita.

Tipus de pronoms

• Demostratius, possessius, indefinits, quantitatius, numerals i exclamatius: Coincideixen amb els determinants respectius.
• Interrogatius i relatius (que, què, qui, on, els quals): Substitueixen sintagmes enters o oracions completes.
• Personals (jo, mi, tu, ell): Substitueixen una gran diversitat de sintagmes.

Formes dels pronoms personals febles

Davant del verb

• Reforçada (el verb comença en consonant): em, et, es, el, la, els, les, en, ho, li, hi, ens, us.
• Elidida (el verb comença en vocal): m', t', s', l', n', ho, li, hi, ens, us.

Darrere del verb

• Plena (el verb acaba en consonant o diftong): -me, -te, -se, -lo, -la, -los, -les, -ne, -ho, -li, -hi, -nos, -vos.
• Reduïda (el verb acaba en vocal): 'm, 't, 's, 'l, -la, 'ls, -les, 'n, -ho, -li, -hi, 'ns, 'us.

Funcions sintàctiques dels pronoms febles

• Subjecte: en.
• Atribut:
  • Indefinit o neutre: ho. Exemple: "Semblen educats, però no ho són".
  • Definit (masculí o femení): el, la, els, les. Exemple: "... o no les són".
  • Ús enfàtic: en. Exemple: "Que n'és, de ximple!".
• Complement Directe (CD):
  • Pronoms: em, ens, et, us, el, la, els, les, es. Exemple: "La mare et crida!".
  • Partitiu: en. Exemple: "D'amics, no en van venir gaires!".
  • Neutre: ho (substitueix això, allò...). Exemple: "Ja t'ho deia".
• Complement Indirecte (CI):
  • Pronoms: em, ens, et, us, li, els. Exemple: "Jaume, li dius l'hora?".
  • Pronom hi (en combinacions pronominals en lloc de li). Exemple: "Dona-l'hi".
• Complement de Règim Verbal (CRV):
  • En (introduït per la preposició de). Exemple: "... però no en volien parlar".
  • Hi (introduït per les preposicions a, en, amb, per, entre...). Exemple: "Però ja s'hi acostumarà".
• Complement del Nom (CN): en. Exemple: "... i en coneixia el contingut".
• Complement Predicatiu (CPred):
  • Hi (amb verbs com anar, arribar, marxar, quedar-se, sentir-se...). Exemple: "... però no s'hi sentia".
  • En (amb verbs com fer-se, dir-se...). Exemple: "... se'n diu dent de lleó".
• Complement Circumstancial (CC):
  • En (de lloc, introduït per la preposició de). Exemple: "... o no en venia?".
  • Hi (de lloc, de manera...). Exemple: "... tu no hi camines".

Els adverbis

Són paraules que modifiquen un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

Tipus d'adverbis

• Relatius i interrogatius: on, quan, com.
• Lloc i temps: aquí, enlloc, sovint, aleshores, ara, arran, dins, dintre, fora, sobre, sota, darrere, avall, abans...
• Manera:
  • Sense sufix: així, alhora, almenys, bé, gairebé, malament, millor, pitjor.
  • Amb el sufix -ment: amablement, completament, malament...
• Quantitat: gens, més, molt, massa, menys.
• Ordre: primer, després.
• Afirmació: sí, també, prou, certament.
• Negació: no, tampoc, gens.
• Dubte: potser.

Locucions adverbials

• De manera: a bastament, a cau d'orella, al cap i a la fi...
• De lloc i temps: al capdamunt, al voltant, a la vora, al peu...

Les preposicions

Són una categoria lèxica invariable, formada per una o dues paraules, que relaciona sintàcticament un sintagma amb el seu complement. Introdueixen complements i poden actuar tant dins del sintagma nominal com del sintagma verbal.

Tipus de preposicions

• Àtones:
  • Simples: a, amb, en, de, per.
  • Compostes: per a.
• Tòniques:
  • Simples: cap, contra, des, durant, entre, fins, llevat, malgrat, segons, sense, sota, ultra.
  • Compostes: cap a, com a, des de, fins a, fora de, llevat de, tocant a.

Nota: Algunes preposicions poden actuar com a adverbis quan van al final del sintagma.

Les conjuncions

Són una categoria lèxica que té com a funció relacionar oracions.

Conjuncions coordinades

Relacionen oracions del mateix nivell sintàctic. Si se separen, les dues oracions tenen sentit per si soles.

• Copulatives: Uneixen elements (i, ni).
• Disjuntives: Presenten una opció o una altra (o, o bé).
• Adversatives: Expressen contradicció (però, sinó, tanmateix).
• Consecutives: Indiquen conseqüència (doncs, per tant).
• Continuatives: Donen continuïtat a l'acció (encara, a més).
• Explicatives: Aclareixen o especifiquen (és a dir, això és).
• Distributives: Distribueixen l'acció (o... o, ni... ni).

Conjuncions subordinades

Relacionen oracions on una té un nivell jeràrquic superior a l'altra; una depèn de l'altra.

• Completives: Completen el significat del verb (que, com, si).
• Temporals: Indiquen temps (mentre, sempre que).
• Comparatives: Comparen elements (més... que, menys... que).
• Consecutives: Indiquen conseqüència (tant, tant... que, molt... que).
• Condicionals: Expressen una condició (sempre que, si, només que).
• Concessives: Indiquen una objecció o dificultat (encara que, malgrat que).
• Causals: Indiquen la causa (perquè, com, ja que).
• Finals: Expressen la finalitat (a fi que, per tal que).

Aclariments ortogràfics

• Perquè:
  • És causal (amb indicatiu) o final (amb subjuntiu).
  • Pot ser un substantiu: "el perquè de tot plegat".
• Per què:
  • S'usa en oracions interrogatives directes o indirectes.
  • També és la combinació de la preposició per + el relatiu tònic què. Exemple: "Ja sabré per què no vens".
• Per a què:
  • S'usa en oracions interrogatives de destinació o finalitat, directes o indirectes.
  • També és la combinació de per a + el relatiu tònic què.
• Si no: S'usa per introduir una oració condicional negativa. Exemple: "Si no estudies, suspendràs".
• Sinó: S'usa per contraposar una afirmació a una negació prèvia. Exemple: "No és blanc, sinó negre".

Les interjeccions

Són un conjunt heterogeni de paraules, pròpies de la llengua oral, que equivalen a un acte de parla i tenen el valor d'una oració sencera.

• Funció expressiva: Expressen emocions o sensacions (ah!, ecs!, uix!, psst!, uf!).
• Funció conativa: Influeixen en el receptor (apa!, vinga!, ves!, alto!).
• Funció fàtica: Estableixen o mantenen la comunicació (ei!, hola!, adeu!).
• Onomatopeies: Imiten sons d'elements naturals, moviments d'objectes o veus d'animals (bang!, pum!, rum-rum, tic-tac).
• Altres: També poden actuar com a interjeccions alguns substantius, verbs i altres tipus de paraules (home!, Déu n'hi do!).