Guia Pràctica: TDAH, TEA, Dislàlia i Disfèmia a l'Aula

Cas Pràctic: TDAH

1. Crec que podria ser TDAH perquè el nen desconnecta amb facilitat quan alguna cosa no li interessa i és molt mogut. Tot i això, treu bones notes i s'aplica molt en algunes assignatures que li agraden. També és desordenat.
2. Als pares els diria que és un nen llest; si alguna cosa l'interessa, és capaç de concentrar-se, però si no, és tot el contrari. He observat que s'aixeca molt de la cadira. Els preguntaria com és a casa: Li costa estar concentrat? És quiet? Plantejaria la possibilitat de parlar amb l'EAP (Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica) per poder fer un seguiment i el que creguin necessari. És important no culpabilitzar la família.
3. Amb els companys, el nen sovint fa el pallasso; a vegades els companys se'n riuen. Caldria intentar treure importància a aquests actes del nen i parlar amb ell personalment en privat. S'hauria d'intentar extingir la conducta burlesca i potenciar la participació positiva. No s'han de permetre els insults.
4. Estratègies a l'aula:
   • Posar-lo a primera fila per controlar-lo millor.
   • Dirigir-se més a ell perquè estigui atent.
   • Utilitzar persianes/cortines a la classe per evitar distraccions externes.
   • Establir normes clares i consistents.
   • Aplicar reforç positiu.
   • Emprar tècniques d'estudi audiovisuals i noves tecnologies.
   • Donar-li autonomia i responsabilitats adequades.
5. Altres estratègies:
   • Pactar amb el nen alguna tasca de classe (encarregar-se de la data, la pissarra, repartir material).
   • Utilitzar el reforç positiu de manera sistemàtica.
   • Canalitzar el seu moviment i tolerar-lo dins d'uns límits.

Cas Pràctic: Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

1. En realitat, és més correcte denominar aquesta condició com a Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), ja que cada persona pot situar-se en un punt concret d'un ampli espectre, la qual cosa comporta una gran diversitat quant a capacitats i competències. Per exemple, alguns tipus de TEA impliquen un cert grau de discapacitat intel·lectual mentre que, per contra, és habitual que els afectats pel tipus d'autisme conegut com a Síndrome d'Asperger tinguin un coeficient intel·lectual superior a la mitjana.
2. Preguntaria als pares com és el nen a casa, com actua. També els indicaria que han de portar-lo al pediatre i parlar amb l'EAP perquè els orientin i donin una resposta. És important comunicar-los que el nen té potencial i que s'ha d'aprofitar. El psiquiatre infantil pot tenir l'última paraula en el diagnòstic.
3. Procés de derivació i avaluació:
   • Emplenar el full de derivació a l'Equip d'Orientació Educativa i Psicopedagògica (EAP).
   • Coordinació entre mestre/tutor, psicopedagog del centre i EAP.
   • L'EAP analitza el cas conjuntament amb l'equip educatiu del nen/a.
   • Realització de l'avaluació psicopedagògica: Avaluació individual (proves estandarditzades), entrevista familiar, observació del nen en diferents entorns del centre.
4. Estratègies d'intervenció:
   1. Oferir una organització de l'espai altament estructurada, ordenada i predictible.
   2. Proporcionar un ambient de treball senzill, sense una gran quantitat d'estímuls distractors.
   3. Mantenir una comunicació estreta entre casa i escola.
   4. Utilitzar reforçadors per mantenir la motivació.
   5. Atribuir contínuament intencions socials a les seves accions per ajudar-lo a comprendre-les.
   6. Fomentar el treball en equip: pares, mestres, psicopedagog del centre.
   7. Dirigir-se al nen o nena amb un llenguatge clar, concret i pausat.
   8. Explicar a la resta dels alumnes les característiques del seu company per fomentar la comprensió i el respecte.
   9. Modificar les tasques per adaptar-les a les seves necessitats i capacitats.

Cas Pràctic: Dislàlia i Disfèmia

1. Sembla presentar Disfèmia (quequeig) perquè parla molt ràpid i mostra bloquejos o repeticions. No sembla associat a discapacitat intel·lectual. Està pendent del que diu i com ho diu, la qual cosa li genera una inhibició que li podria portar a un cert retard en l'aprenentatge o la participació. També presenta Dislàlia, ja que confon fonemes i té problemes en la pronunciació d'alguns sons (aprèn bé però es deixa lletres i ajunta paraules). S'observa un baix to muscular en l'àrea bucofonatòria i poc control voluntari en els moviments de la llengua, així com possibles dificultats en la discriminació auditiva.
2. La relació amb els iguals comença a ser diferent. Es mostra inhibit en el llenguatge oral. Els companys se'n poden burlar de la seva forma de parlar.
3. Recomanacions als pares: Que el derivin al logopeda. Explicar-los que és una situació que es pot solucionar amb la intervenció adequada. Destacar que és un nen agradable, comunicatiu, receptiu i molt col·laborador.
4. Estratègies a l'aula:
   • No obligar-lo a parlar en públic si no vol.
   • Si col·labora a classe, reforçar-lo positivament.
   • Realitzar dinàmiques de grup que afavoreixin la comunicació relaxada.
   • Aturar les burles immediatament i treballar el respecte a la diversitat.
   • Normalitzar la situació, parlant-ne obertament si és adequat.
   • Ajudar-lo a no sentir vergonya d'ell mateix.
5. Tipus d'intervenció logopèdica:
   • Exercicis bucolinguals i de praxi.
   • Exercicis de fonació i articulació.
   • Tècniques per millorar la fluïdesa de la parla.