Guia de Plans d'Emergència i Assistència Sanitària Prehospitalària
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,95 KB
Conceptes Clau en Emergències i Assistència Sanitària
En l’elaboració d’un pla d’emergències, durant la fase de planificació es dona resposta a la pregunta:
d. Què podem fer per evitar danys o reduir-los tant com sigui possible?
És cert en relació amb la fase d’estabilització en l’assistència prehospitalària:
d. S’hi apliquen a les víctimes crítiques o greus les maniobres necessàries per mantenir les seves funcions vitals.
En les situacions d’emergència amb múltiples víctimes, l’assistència sanitària té les següents peculiaritats (marca la incorrecta):
b. Els recursos humans són suficients.
La fase en què es duen a terme les actuacions necessàries per disposar dels mitjans i recursos que contempla el pla d’emergències es denomina:
d. Implantació.
L’ordre de prioritats que ha de tenir el camí d’aproximació al lloc del sinistre és:
d. Més segur – més ràpid – més curt.
Quina d’aquestes afirmacions és falsa en relació amb els llocs mèdics avançats?
c. Estan a l’àrea de rescat.
És fals en relació amb les catàstrofes:
b. Es produeixen en el cas d’incidents que posen en risc la integritat de cert nombre de persones.
La diferència entre urgència i emergència és:
c. L’emergència requereix una atenció sanitària immediata mentre que en la urgència tenim un cert marge de resposta.
Entenem com a comandament sanitari:
a. L’hospital mòbil principal.
L’activació gradual dels recursos:
a. És la forma normal de procedir.
La fase d’alerta del decàleg d’assistència prehospitalària es caracteritza per:
d. És una fase d’espera activa.
El punt de comandament avançat:
b. Coordina sobre el terreny els grups d’intervenció.
És una tasca de socors que correspon a l’equip sanitari:
d. La classificació de víctimes.
En l’elaboració d’un pla d’emergències, durant la fase de previsió es dona resposta a la pregunta:
c. Què pot succeir?
Davant la víctima d’una explosió:
a. Hem de derivar-la sempre a un centre sanitari, encara que no apreciem lesions.
El personal sanitari en situacions d’emergències amb múltiples víctimes ha d’actuar mitjançant protocols de diagnòstic i tractament:
d. Senzills i acceptats per la comunitat sanitària.
La síndrome d’escalfament o cop de calor es deu a:
c. Que l’organisme no pot compensar amb els seus propis mecanismes d’alliberament de calor.
L’eix central dels processos fisiopatològics de la síndrome d’aixafament és:
d. La rabdomiòlisi.
El cop de calor es caracteritza per:
d. Deshidratació i augment de la temperatura corporal.
La principal causa de mort en els incendis és:
b. La intoxicació per monòxid de carboni.
L’elecció del vehicle d’evacuació es fa en funció:
d. Del criteri del centre de comandament.
Les lesions per ona expansiva o blast constitueixen el conjunt de lesions:
d. Produïdes per la propagació a través del cos humà de l’ona expansiva o ona de pressió d’una explosió.
La roda de recollida:
b. Si no hi ha CSE no existeix.
Els mètodes funcionals de triatge són:
b. Els que estableixen les prioritats en funció del tipus de tractament que haurà de rebre la víctima.
Quan hi ha víctimes atrapades, el primer triatge es realitza:
b. A l'àrea de rescat.
No és una lesió per pressió en la pell que observem en les síndromes d’aixafament:
b. Èczema.
La destrucció de massa muscular en la síndrome d’aixafament es deu a la compressió perllongada directa, normalment d’entre:
b. 4 i 6 hores.
L’aplicació de cures sanitàries està justificada a l’àrea de rescat quan:
d. Totes les altres opcions són correctes.
En una catàstrofe amb múltiples víctimes, les víctimes amb molt escasses possibilitats de sobreviure:
c. Sovint es deixa un temps en el PSA per veure com evolucionen.
La roda d’evacuació:
c. És usada per evacuar les víctimes fins a l’hospital.
El triatge és un procediment sanitari que classifica les víctimes en categories en funció de:
a. Pronòstic vital.
Si es considera viable la reimplantació d’una part amputada:
b. Mai no hem d’utilitzar gel sec per preservar-la.
Quin d’aquests colors, en el mètode START, indica que la víctima es pot evacuar de forma col·lectiva?
b. Verd.
Quin d’aquests colors, en el mètode START, indica que la víctima requereix una evacuació no medicalitzada:
a. Groc.
La presentació de la síndrome compartimental sol ser:
d. Subclínica.
El mètode de triatge per colors i etiquetes és un tipus de:
b. Mètode mixt de triatge.
La roda de rescat:
d. És situada a la zona de major risc.
A mesura que augmenta la distància de la víctima respecte al punt de deflagració de l’artefacte, els efectes de l’ona expansiva:
a. Disminueixen de forma exponencial.
No és una lesió habitual deguda a una ona expansiva:
d. Peritonitis.
Diem que un membre és catastròfic quan:
a. Presenta lesions obertes greus, amb amputació incompleta.
No és un signe de compressió que observem en les síndromes d’aixafament:
c. Pèrdua de sensibilitat en alguna o diverses extremitats.
La síndrome d’aixafament es caracteritza per:
c. L’aparició de lesions en gran part de l’organisme degudes a una compressió perllongada dels membres o del tronc.
A la víctima, on hem de col·locar les targetes o qualsevol sistema de colors que usem:
b. Al canell o al turmell.
L’asfíxia traumàtica és una lesió que s’associa a:
b. La síndrome d’aixafament.
La finalitat del triatge és:
b. Permetre un ordre de prioritat en l’evacuació de víctimes i el seu tractament.