Guia de pàdel: tècniques, posicions i estratègies

La pala:

- La pala està composta per dues parts → puny i cap.

- Puny → llarg màxim de 20cm, ample màxim de 50mm, gruix màxim de 50mm.

- Cap → ample màxim de 26cm, gruix màxim de 38mm.

- El llarg del total de la pala, puny més cap, no podrà excedir els 45’5cm.

- Control → tolerància en el seu gruix del 2’5%.

La superfície destinada al cop → perforada per un nombre no limitat de forats cilindres de 9 a 13mm de diàmetre. Zona perifèrica de 4cm mesurats des de la vora exterior de la pala, on els forats podran tenir una altra forma o mida sempre que no afectin l’essència del joc. La superfície destinada al cop, igual als seus dos costats, podrà ser plana, llisa o rigosa.

Lliure d’objectes adherits que no siguin els que s’utilitzen

Cordó o una corretja no elàstica de subjecció al canell com a protecció contra accidents. El seu ús serà obligatori. Aquests cordó haurà de tenir una longitud màxima de 35cm.

Lliure de qualsevol tipus de dispositiu que pugui comunicar, avisar o donar instruccions de qualsevol tipus al jugador, durant el transcurs d’un partir.

Posició bàsica d’espera:

- Pes sobre la punta dels peus.

- Pala agafada amb les dues mans, una a l’empunyadura i l’altre al triangle.

- Cames en línia amb l’esquena i semiflexionades.

- Cos lleugerament inclinat cap endavant.

- La pala a l’altura del pit.

- Aquesta posició s’utilitza per reaccionar més ràpid.

Posició de cop de dreta:

Són els cops més senzills i els primers que s’entrenen en el nivell d’iniciació. El seu objectiu és el manteniment de la bola en joc.

- Cama contraria a la pala avançada.

- Braç amb la pala enrere, armo i llenço el pes de la cama del darrere, cap endavant.

- Braç sense pala al davant, per mantenir l’equilibri i apuntar el colpeig.

- Zona d’impacte → sempre davant del cos a l’altura del pit o l’espatlla.

Tipus d’Empunyaduras:

- Empunyadura australiana (est de dreta) → anomenada també empunyadura de martell. És molt utilitzada per què es poden utilitzar tot tipus de cos. És realitza resseguint la pala pel cantó amb la mà oberta i baixant-la fins al mànec. Per saber si es correcte hem d’estirar el dit gros i ha d’arribar al triangle de la pala.

- Empunyadura continental → S’agafa la pala de manera que quedi lleugerament en diagonal al terra. D’aquesta manera la V que forma el dit gros està més inclinada a la dreta.

- Empunyadura de revés → La fan servir persones per a la iniciació del padel i permet donar més potencia perquè avança el punt d’impacte a la pilota. Partint de l’empunyadura continental ha de girar la mà dreta lleugerament cap a l’esquerra.

Servei:

- Podem dir que un bon jugador de pàdel es un bon sacador quan té un alt percentatge de primers serveis.

- És l'únic cop, ja que el jugador impacte on realment vol i, aquest fet, pot proporcionar un avantatge per a la resta del punt o inclòs guanyar-lo directament.

- El reglament permet colpejar la pilota fins a l’alçada de la cintura. Per tant, quan més a prop d’aquesta, més agressiu podré ser.

La restada:

- Igual que el servei, la restada té l’objectiu de començar a disputar el punt. La dificultat és que ha de tornar la pilota prou bé per a que el rival que està a la xarxa no li sigui fàcil fer un punt guanyador.

- El jugador que resta s’ha de col·locar una passada per darrere la línia de servei i prou a prop de la pared, ja que la majoria de serveis ens obligueixen aquella posició.

El globus:

- És un cop defensiu que s’utilitza molt i permet dur els ritmes del joc i mantenir-se més a la xarxa.

- S’ha de fer molta precisió per no donar una pilota favorable al rival. Es recomana fer un cop pla, ja que comptarem amb 2 metres més de pista i la pilota a les cantonades.

Contra-paret:

- És l’últim recurs al que ha d’acudir un jugador per tornar la pilota a camp contrari. En cas que s’utilitzi, s’ha d’allunyar la pilota el màxim possible de la xarxa.

- Per tal de no deixar una pilota fàcil a l’adversari, s’ha de colpejar la pilota amb contundència i que reboti al més amunt possible del vidre.

Remat (smash):

És el cop més agressiu que es pot fer. És de gran dificultat tècnica ja que s’ha de coordinar el desplaçament, la posició del cos i la caiguda de la pilota.

Es poden diferenciar en:

- La safata → cop a l’alçada de les espatlles per no perdre la posició de la xarxa.

- La víbora → cop de remat que es talla una mica i s’ha de buscar el fons de la pista.

- El remat de la definició → a prop de la xarxa, amb molta força per guanyar el punt i que l’adversari no tingui resposta.

Posicions de joc:

- Atac → el jugador es situa a 2 metres de la xarxa.

- Defensa → el jugador esta una passada per darrere de la línia de servei.

- Zona de transició → l’espai que queda entre les dues zones descrites anteriorment. Els jugadors no s’hi poden quedar, ja que només serveix per passar d’una zona a l’altre.

Efectes:

- Ja que la pilota sempre torna, hem de donar preferència a la col·locació de la pilota i no a la força. Per això, depèn del moment, farem servir un o altres efectes.

- Cop pla → s’utilitza a l’inici de l’aprenentatge i permet un joc més continu. S’utilitza per defensar pilotes baixes, globus, sortida de paret, voleia, smash.

- Tallat → quan fem aquest colpeig produïm que la pilota boti en un angle molt tancat que dificulti la visió. És fa amb un moviment del braç, no del canell.

Liftat:

- Fà que la pilota surti disparada després de tornar al terra. Cop per a jugadors de nivell avançat con el colpeja la pilota de baix cap a dalt.

- S’utilitza en defensa per jugar sobre els peus del rival.

Desplaçaments:

Representen un dels secrets d’aquest esport, ja que quan millor pugui seguir el moviment de la pilota tindrà una situació més bona per donar-li a la pilota.

La voleia:

- Té una alta dificultat tècnica perquè la pilota s’impacta sense que hi hagi bot.

- El jugador es col·loca en un parell de metres de la xarxa i agafa la pilota amb empunyadura continental per poder fer una voleia de dreta i de revés sense perdre temps.

- Segons l’alçada de la pilota, es pot aturar o no. Com més enganxada a la xarxa sigui la pilota, més dificultat tindrà el cos. Quan la pilota ens passa per sota de l’alçada del pit, podem anomenar la volaia de bloqueig.