Guia de Pàdel: Tècniques i Consells

Empunyadures

Empunyadura dreta (Australiana o de martell)

És la més utilitzada perquè permet realitzar tot tipus de cops. Es realitza resseguint la pala pel cantó amb la mà oberta i baixant-la fins al mànec. Pràcticament mai hi hauran dos cops iguals seguits, per això és millor agafar-la amb les dues mans per estar preparat per a un canvi. Aquesta empunyadura aconsegueix un cop més fort, ja que l'impacte és més pla.

Empunyadura continental

Se subjecta la pala de manera que quedi perpendicular al terra. La "V" que formen el dit polze i l'índex queda lleugerament més a la dreta. S'utilitza per fer la volea.

Empunyadura de revés

Ideal per a la iniciació i permet donar més potència perquè avança el punt d'impacte a la pilota. Com si agaféssim una bicicleta.

Posicions de joc dins del terreny

Hi ha dues posicions: d'atac (a 2 metres de la xarxa) i defensa (a una passa darrere de la línia de servei).

Zona de transició: Espai que queda entre les dues zones. Els jugadors no s'hi poden quedar. Només serveix per anar d'una zona a l'altra, perquè en aquesta zona sol botar la pilota.

Efectes

• Cop pla (sense efecte): En aprenentatge, permet un joc més continu. S'utilitza per defensar pilotes baixes i globus, sortida de paret, volea i smash.
• Tallat (o Slice): Quan es realitza aquest cop, es produeix que la pilota boti en un angle molt tancat que en dificulta la devolució. Es fa amb un moviment complet del braç i no s'utilitza el canell. S'utilitza en el servei, la volea i els cops d'aproximació.
• Lliftat (Top-spin): Fa que la pilota surti disparada cap endavant després de tocar a terra. És un cop de nivell avançat on es colpeja la pilota de baix cap a dalt (no es fa amb el canell). S'utilitza en defensa per jugar sobre els peus del rival, en el remat i per fer un contracop.

Desplaçaments

Posició bàsica d'espera: Cames lleugerament flexionades i separades a l'altura de les espatlles, amb l'esquena recta i la pala agafada amb ambdues mans a l'alçada del pit.

1. Desplaçaments laterals: Per arribar a pilotes dels costats (sense creuar les cames).
2. Desplaçaments frontals.
3. Desplaçaments cap enrere.

Cop de dreta (Drive)

La cama contrària a la mà que agafa la pala va avançada. Recolzem el pes a la cama del darrere. Traslladem el pes a l'altra cama del davant. El cop es fa des del darrere cap endavant, impactant de manera perpendicular al terra a l'altura dels malucs.

Revés

És com el cop de dreta, però canviant la cama. La mateixa cama que la mà que colpeja, i el punt d'impacte és més avançat.

La volea

Té dificultat perquè no hi ha bot. El jugador es col·loca a l'atac amb l'empunyadura continental. Segons l'alçada de la pilota, es pot atacar o no. Com més enganxada a la xarxa, més dificultat tindrà el cop. Quan la pilota va per sota de l'alçada del pit, anomenem la volea "volea de bloqueig".

El servei

És un cop molt important, ja que és l'únic en què el jugador impacta on realment vol i, aquest fet, pot proporcionar un avantatge per a la resta del punt o, inclús, guanyar-lo directament. El reglament permet colpejar la pilota fins a l'alçada de la cintura.

La restada

Igual que el servei, la restada té l'objectiu de començar a disputar el punt. La dificultat és que s'ha de tornar la pilota prou bé perquè al rival que està a la xarxa no li sigui fàcil fer un punt guanyador. El jugador que resta s'ha de col·locar una passa per darrere de la línia de servei i prou a prop de la paret, ja que la majoria de serveis es dirigeixen cap a aquella posició.

El globus

És un cop defensiu que s'utilitza molt i permet dur el ritme del joc i mantenir-se a la xarxa. S'ha de fer amb molta precisió per no donar una pilota favorable al rival. Es recomana fer un cop pla i creuat, ja que es comparen dos metres més de pista i la pilota quedarà a la cantonada.

Contra paret

És l'últim recurs al qual ha d'acudir un jugador per tornar la pilota al camp contrari. En cas que s'utilitzi, s'ha d'allunyar la pilota al màxim que es pugui de la xarxa. Per tal de no deixar una pilota fàcil a l'adversari, s'ha de colpejar la pilota amb acceleració i que reboti el més amunt del vidre possible per tal que s'allunyi de la xarxa i vagi al fons del camp rival.

El remat (Smash)

És el cop més agressiu i més difícil perquè hem de coordinar el desplaçament, la posició del cos i la caiguda de la pilota. Es poden diferenciar en:

1. La safata: Cop a l'alçada de les espatlles per no perdre la posició de la xarxa.
2. La víbora: Cop de remat que es talla una mica i s'ha de buscar el fons del camp. És el mateix que la safata, però amb efecte.
3. El remat de definició: A prop de la xarxa, amb molta força per guanyar el punt i que l'adversari no tingui resposta.