Guia sobre Oxigenoteràpia i Ventilació Mecànica

Preguntes sobre Moodle:

- Flux d'oxigen amb màscara Venturi: 3-15 L/min

- Màscares amb reservori de reinhalació parcial: aconsegueixen un FiO2 menor que les màscares amb reservori de no reinhalació

- Respecte al CPAP, quina és certa: pressió ajustable i contínua durant tot el cicle respiratori

- Valor normal de la pressió parcial d'oxigen en sang arterial: 75-100 mmHg

- La FiO2 que proporcionem amb oxigenoteràpia sol estar: 24-28%

- Per establir els litres d'oxigen per minut que anem a administrar utilitzem: caudalímetre

- Hipercàpnia: administrar O2 a dosis baixes, màxim 30%

- Què és l'oxigenoteràpia: tractament que consisteix a administrar O2

- Podem dir que hi ha una hipòxia quan: la quantitat d'O2 que es difon als teixits està disminuïda i és insuficient

- En relació a l'ús d'O2 medicinal hem de tenir en compte: una exposició prolongada a més del 60% pot provocar sequedat i lesions a les mucoses

Oxigenoteràpia:

Ús terapèutic de l'oxigen essent part fonamental de la teràpia respiratòria.

S'administra oxigen per mantenir uns nivells adequats d'oxigenació i per evitar les conseqüències d'una hipòxia.

Ha de prescriure's fonamentat en una raó vàlida i ha de subministrar-se de forma correcta i segura com qualsevol altra droga.

Hipoxèmia: disminució anormal de la pressió parcial d'oxigen a sang arterial.

Hipòxia: disminució de la difusió d'oxigen en els teixits.

L'oxigenoteràpia és un tractament però hem de tenir en compte:

Ha d'administrar-se en la dosi correcta i durant el temps indicat. En concentracions normals no és nociu, però una exposició prolongada en concentracions superiors al 60% provoca sequedat i lesions a les mucoses, també lesions pulmonars com les atelectàsies. No garanteix el subministrament d'oxigen a l'organisme en tots els casos d'hipòxia. A vegades és necessari tractar la causa per aconseguir una correcta oxigenació. Concentracions entre 24-100%, percentatge més habitual entre el 24-28%, oxigen en aire: 21%.

Objectius de l'oxigenoteràpia:

La finalitat de l'oxigenoteràpia és augmentar el subministrament d'oxigen als teixits utilitzant al màxim la capacitat de transport de la sang arterial.

Per aquest propòsit, la quantitat d'oxigen en el gas inspirat ha de ser tal que la seva pressió parcial en l'alvèol assoleixi nivells suficients per saturar completament l'hemoglobina.

Fonamentació: La teràpia amb oxigen ha d'estar fonamentada en un criteri clínic acurat i, fonamentada en la medició dels gasos arterials. L'efecte és el d'augmentar la pressió de l'oxigen alveolar.

Pressió parcial O2: 75-100 mmHg, Pressió parcial CO2 (PaCO2): 38-42 mmHg, pH de sang arterial: 7.38-7.42, SatO2: 94-100%, Bicarbonat (HCO3): 22-28 mEq/litre

La hipòxia cel·lular pot ser deguda a: disminució de la ventilació alveolar, descens de la despesa cardíaca, alteració de la transferència gasosa, shock, hipovolèmia.

Hipercàpnia: En pacients amb hipercàpnia crònica, (PaCO2 ± 44 mmHg a nivell del mar) l'administració d'O2 a dosis baixes (no majors de 30%).

Shunt pulmonar: quan hi ha una perfusió normal de l'alvèol, però la ventilació no és capaç de suplir les demandes de la regió.

Shunt: forat o passatge que permet el pas de fluids d'un costat del cos a un altre.

Toxicitat: observada en pacients que reben oxigen en altes concentracions (+60% per més de 24h) manifestacions: edema pulmonar, fibrosi pulmonar, atelectàsies de reabsorció.

Edema pulmonar: acumulació anormal de líquid als pulmons.

Atelectàsies: col·lapse d'una part o de tot el pulmó.

Administració d'oxigen: administrar convenientment oxigen és necessari conèixer la concentració del gas i utilitzar el sistema adequat d'aplicació. La FiO2 és la concentració calculable d'oxigen en l'aire inspirat.

Alt flux: flux total del gas que subministra l'equip és suficient per proporcionar la totalitat del gas inspirat. La majoria utilitzen el mecanisme Venturi, per succionar aire del medi ambient i mesclar amb el flux d'oxigen. Aquest mecanisme ofereix alts fluxos de gas amb una FiO2 fixa.

Avantatges (Alt flux): es pot proporcionar una FiO2 constant i definida. Suplir tot el gas inspirat es pot controlar: la temperatura, la humitat i la concentració d'oxigen.

Mascareta Venturi: màscara facial que permet que l'aire ambient d'entrada es barregi amb l'oxigen medicinal, el qual és subministrat a través d'un flux a una concentració fixa, (aporten 0,24 - 0,60 d'oxigen medicinal)

Baix flux: no proporciona la totalitat del gas inspirat, per tant, part del volum inspirat ha de ser agafat del medi ambient.

Aquest mètode s'utilitza quan: el volum corrent és més de ¾ parts del valor normal. FR menor de 25 rpm, el patró ventilatori és estable.

Les ulleres nasals són un sistema de baix flux, on NO es controla directament el FiO2, depèn de la respiració del pacient i del reservori anatòmic que són les fosses nasals: s'utilitzen en situacions de ventilació controlada. Són més còmodes i donen certa autonomia al pacient. El reservori és molt petit, per sobre de 6 litres no millora la FiO2. El normal són fluxos de 1–4L segons indicació mèdica. Fluxos majors no milloren molt i a més ressequen molt les mucoses. En pacients pediàtrics, el flux ha de ser de 2L/min.

La màscara simple, usualment de plàstic: conté orificis laterals que permeten l'entrada lliure d'aire ambient. Aquestes màscares s'utilitzen per subministrar concentracions mitjanes.

No han d'utilitzar-se amb fluxos menors de 5 l/minuts perquè pot haver reinhalació de CO2. Interfereixen a l'hora de menjar/beure i fer un ús massa prolongat pot provocar irritació de la pell i UPP.

Màscares amb bossa de reservori de reinhalació parcial de CO2 i sense reinhalació parcial

Aquestes màscares utilitzen un reservori per acumular oxigen medicinal durant l'aspiració, fet que augmenta la quantitat d'oxigen per la següent respiració.

Porten una fracció inspirada d'oxigen (FiO2) aproximadament 0.6. Mides: adult i pediàtric. Les de reinhalació parcial aconsegueixen MENYS FiO2 que les de no reinhalació. La No Reinhalació podria considerar-se una màscara d'alt flux.

Reinhalació Parcial: l'aire espirat retorna a la bossa i part d'ell es torna a inspirar. La bossa de reservori augmenta la capacitat del reservori de 600 a 1000ml per minut.

No Reinhalació: similars a la de reinhalació parcial, però té una vàlvula unidireccional entre la bossa i la màscara, que evita que l'aire espirat retorni a la bossa.

Ambulàncies No Assistencials (individuals o col·lectives) 1 bomba de 682L - 1 bala de 248L

Ambulàncies de Suport Vital Bàsic i de Suport Vital Avançat 2 bombes de 682L - 2 bales de 248L

Instruccions d'ús i manipulació respecte a les bombes d'Oxigen Medicinal: No introduir mai aquest gas en aparells que porten materials combustibles, no netejar mai amb materials combustibles, no aplicar cap matèria grassa (vaselina, pomades, etc.) a la cara del pacient, no utilitzar aerosols (laca, desodorant, etc.) ni dissolvents (alcohol, perfum, etc.) sobre el material o a prop d'aquest, no engreixar els dispositius i vàlvules, no acostar una flama, no fumar, tapar les sortides d'oxigen i les juntes amb esparadrap.

La ventilació mecànica: no és terapèutica, és una intervenció de recolzament en una situació externa i temporal. En el SVA utilitzen la ventilació mecànica en el suport a persones en parada cardíaca. S'utilitzen en situacions on es detectin dificultats respiratòries importants que poden desembocar en una insuficiència respiratòria. Pot fer-se mitjançant ventilació manual o amb un respirador. Es força l'entrada d'aire (INSPIRACIÓ o fase activa) i es deixa que surti per si sol l'aire (ESPIRACIÓ o fase passiva).

VENTILACIÓ MANUAL

Es proporciona aire de forma manual: AMBÚ o BALÓ DE RESSUSCITACIÓ són d'un sol ús.

AMBÚ: consta d'un baló expansible que es pressiona manualment per insuflar aire a la persona, i una màscara a través de la qual aquesta ho rep. A més, té un filtre i una vàlvula unidireccional, perquè l'aire solament vagi en un sentit i se li pugui afegir un reservori per aconseguir més concentració d'O2.

El Respirador portàtil (CPAP i BiPAP) tenen una durada de poques hores.

Requisits: dimensions que permetin ser transportats amb facilitat, compactes i resistents, els controladors i els comandaments han d'estar en un mateix pla i funcionar de manera que no es puguin moure o activar accidentalment.

Tant el CPAP (Continuous air pressure) com el BiPAP (Bilevel air pressure) són sistemes de ventilació mecànica no invasiva (VMNI; no utilitzen tubs endotraqueals ni traqueostomia) que es basen en la creació d'un flux d'aire que genera una pressió intratoràcica positiva.

CPAP

Definició: aparell mitjançant el qual, a través d'una màscara facial o nasal hermètica, es dona una pressió positiva ajustable i contínua.

Neteja i desinfecció: són aparells d'ús domiciliari i individual. Tant a l'hospital com a casa, el pacient o la família s'encarregaran de la seva neteja amb aigua i sabó.

Els tubs també es netejaran amb aigua i detergent, s'aclariran correctament i es secaran bé.

La màscara es netejarà amb aigua i detergent per eliminar les secrecions. Per a la seva desinfecció, es submergiran en desinfectant d'alt nivell. Es rentarà amb aigua corrent i s'assecarà curosament. Les gomes de subjecció es netejaran amb aigua i sabó i es deixaran assecar.

BIPAP

Definició: aparell mitjançant el qual, a través d'una màscara facial o nasal hermètica, es dona una pressió positiva ajustable. Varia respecte al CPAP en què la pressió durant l'expiració pot ser ajustada separadament de la pressió durant la inspiració.

Neteja i desinfecció: es desmuntarà i es netejarà amb aigua i sabó tota la superfície externa de l'aparell i s'assecarà curosament.

Els tubs i el filtre es canviaran per a cada pacient. S'eliminaran a la bossa de material hospitalari. La màscara es netejarà curosament per eliminar les secrecions. Per a la desinfecció, es submergirà en el desinfectant d'alt nivell. Aclarir amb aigua corrent i secar curosament. Les gomes de subjecció es netejaran amb aigua i sabó i es deixaran assecar.