Guia d'ortografia: M/N, R/RR, H, L·L i més

Grafies M i N

- A l'inici d'un mot, les grafies m i n es diferencien clarament.

- Davant d'una consonant, poden ser més difícils de distingir:

• m davant de: b (bombolla), p (company), m (commemorar).
• Excepcions: benparlat, benmereixent, enmig, granment, tanmateix.
• n davant de: f (amfiteatre), v (canvi), n (annex).
• Excepcions: confessar, enfilar, informar; tramvia, circumval·lar; amnèsia, alumne.

La R i la RR

• r: Es pronuncia com a r simple entre vocals (cara) i com a r múltiple en altres posicions (carro).
• rr: Sempre sona múltiple i només es troba entre vocals (carro).
• La r final sovint no sona en infinitius (cantar, témer) i paraules derivades (senyor → senyoreta).

La H

• h: És muda en la majoria de paraules. Només sona en algunes paraules d'origen estranger (hawaià) i interjeccions (eh).
• h inicial: ham, harmonia, etc.
• h intercalada: adherir, exhaurir, etc.
• h final: ah!, eh!, oh!
• Sense h: avui, exuberant, etc.

La L·L

• l·l (ela geminada): Duplica la l entre vocals en mots manllevats del llatí.
• Començaments: al·l-, il·l-, col·l-, gal·l-, mil·l-, sil·l-.
• Finals: -el·la, -il·la, -il·lar, -el·lir.
• Altres: apel·lar, bèl·lic, cel·lofana, etc.
• Alterna amb ll en la mateixa família de mots: aixella → axil·lar.

Complement de règim verbal (CRV)

• Complement verbal exigit per alguns verbs, introduït per una preposició.
• Exemples: Va fixar-se en tots els detalls.
• Substitució pronominal:
  • Amb preposició de: El complement es pot presentar com un SPrep, pronom feble, oració introduïda per que, o per a/de + infinitiu.
  • Amb altres preposicions: substituït per hi.

Complement circumstancial (CC)

• Expressa les circumstàncies que envolten l'acció del verb (lloc, temps, manera, instrument, causa, companyia, finalitat).
• Reconeixement:
  • Es pot eliminar sense que l'oració perdi sentit.
  • Es pot canviar de posició.
  • Pot haver-hi més d'un en la mateixa oració.

Comparació

• Estableix una relació d'analogia entre dos elements:
  • Terme real: allò que es vol comparar.
  • Nexe: com, més/menys que, tant com.
  • Terme figurat: allò amb què es compara.
• Tipus:
  • Lliure: creada per l'orador (núvols blancs com la farina).
  • Lexicalitzada: frase feta (pobre com una rata).
  • Metàfora: quan desapareix el nexe o el terme real (cotorra).

Locució i frase feta

• Locució: Grup de paraules amb significat equivalent a una sola paraula (esperit de vi = alcohol).
• Frase feta: Oració amb sentit global no deduïble de les parts (tenir un os a l'esquena = ser gandul).

Refrany

• Oració fixa que alliçona sobre la vida, sovint amb rima per facilitar-ne la memorització.

Aquest resum conté els conceptes clau de la unitat 7 sobre les grafies M i N, l'ús de la R i la RR, la H, la L·L, els complements de règim verbal i circumstancial, comparacions, locucions, frases fetes i refranys.