Guia d'Odontologia: Anatomia, Radiologia i Higiene

Conceptes Fonamentals d'Odontologia

Una avulsió és: Una sortida de la dent fora del seu alvèol.

La cara d'una dent que es relaciona amb una altra dent és la: Cara proximal.

Els periodontogrames ens ajuden a: Conèixer el nivell d'inserció òssia.

No són músculs mastegadors: Buccinador.

És cert, respecte a la xeringa de triple funció, que:

Anatomia i Patologia Dental

Una concussió dentària és: Una lesió de les estructures que envolten la dent.

L'ATM és: L'articulació que uneix el maxil·lar i la mandíbula.

La paret anterior de la cavitat bucal està formada: Pels llavis.

Les cúspides dentàries es troben en: La cara oclusal.

Les càries de cares lliures apareixen en: Cares vestibular, lingual o palatina.

Característiques de la Dentició

• En la dentició permanent el grup d’incisives és 8.
• La dentició permanent comença a aparèixer als 6 anys.
• La 3a molar apareix entre els 18 i 20 anys.
• 1a molar superior: Només existeix en la dentició permanent i té dues arrels.
• Incisiva central inferior temporal: Comença a fer erupció als sis mesos d'edat.
• Canina superior permanent: Presenta una gran desproporció corona-arrel.
• Incisiva central inferior permanent: Erupciona als 7 anys i es considera la dent més petita i la més regular.

Teixits Dentals

• Dentina: És el teixit més voluminós de la dent.
• Ciment: És un teixit dur que es troba en la porció radicular cobrint la dentina.
• Lligament periodontal: És una estructura anatòmica formada per teixit conjuntiu que manté la dent unida a l'os alveolar i li permet un cert desplaçament dins de l'alvèol.
• Polpa: És un teixit tou responsable de la sensibilitat de la dent.
• Esmalt: És el teixit més extern de la corona dentària i el més dur de l'organisme.

L'Equip Dental

Pedal: Peça que permet el control de les diferents posicions de la butaca dental. La seva principal funció és posar en marxa l'equip rotatori, regular la seva velocitat i la quantitat d'aigua.

Components de la butaca: Seient de la butaca dental, capçal, sistema d'aspiracions, escopidora, làmpada dental, unitat de control/mànegues, safata portainstruments, base i reposapeus.

Cronologia de la Dentició Temporal

• Incisiva central inferior: 6 m.
• Incisiva central superior: 7 m.
• Incisiva lateral inferior: 7 m.
• Incisiva lateral superior: 9 m.
• Primera molar inferior: 12 m.
• Primera molar superior: 14 m.
• Canina inferior: 16 m.
• Canina superior: 18 m.
• Segona molar inferior: 20 m.
• Segona molar superior: 24 m.

El Periodont

El periodont és l’estructura responsable de mantenir la subjecció de la dent i està format per:

1. Les genives: Són les estructures que envolten el coll de cada dent.
2. El lligament periodontal: Envolta tota l’arrel de la dent. Les fibres de col·lagen d’aquest lligament s’insereixen en el ciment radicular.
3. L’os alveolar: És el principal teixit de sosteniment de la dent.

Radiologia Dental

Els portaplaques són: Elements que dirigeixen els raigs X a la placa de forma perpendicular.

L'ortopantomografia necessita: Tres plànols de referència.

En la teleradiografia lateral de crani, és imprescindible que: Es vegi el perfil tou del pacient.

Els bacteris generadors de compostos volàtils sulfurosos poden produir: Halitosi.

Per poder examinar radiològicament tota la dent (corona i arrel) i l'os de suport s'utilitzarà: Pel·lícula periapical.

Per afavorir la retenció del segellador, el tractament indicat és: Un gravat àcid.

Els captadors digitals o sensors s'usen en: Radiologia digital directa.

La tècnica de la radiologia periapical és d'elecció per a: El diagnòstic de lesions dentàries, siguin quines siguin.

Els raspalls interdentals estan indicats per a la neteja de: Superfícies distals i mesials de dents adjacents.

En el mòdul de control de l'equip de raigs X, podem modificar: El temps d'exposició i la intensitat dels raigs emesos.

Tipus de Projeccions i Tècniques

• RM: Projecció extraoral específica que s'utilitza en patologia de l'articulació temporomandibular (ATM). Forma part de les pel·lícules extrabucals.
• Pel·lícula d'aleta de mossegada: S'utilitza per a l'estudi de corones dentàries superiors i inferiors en una sola pel·lícula, i és útil per a estudiar les superfícies interproximals. Té una aleta col·locada al costat del tub de la pel·lícula, que és mossegada pel pacient per estabilitzar-la.
• Tomografia computaritzada (TC): S'utilitza per a tractaments complexos, com la implantologia. Forma part de les pel·lícules extrabucals.
• Radiologia digital directa (RDD): El receptor de raigs X és un captador rígid, habitualment connectat a un cable que envia la informació a l'ordinador.

Components de l'Equip de Radiologia

1. Cefalòstat: És un dispositiu que serveix per fixar la posició del cap del pacient.
2. Olives articulars: Són uns dispositius que permeten ajustar el cefalòstat al cap del pacient i facilitar el gir.
3. Casset porta-radiografies: És una part de l’aparell on es troba la pel·lícula radiogràfica que serà impressionada pels raigs X.
4. Cap: És el lloc on es produeixen els raigs X. Té una forma allargada o de con per tal de restringir la mida del feix de raigs X.
5. Braç d’extensió: És articulat i permet la col·locació adequada del cap de l’aparell sobre el pacient.
6. Mòdul de control: Permet regular el feix de raigs X.

Estructura de la Pel·lícula Radiogràfica

1. Embolcall de plàstic: És la coberta més externa i manté en el seu interior segellats la pel·lícula, la làmina de plom i la de cartró. Té dues cares: una part blanca que és la cara activa i una altra per a la seva identificació.
2. Làmina de plom: Es troba darrere de la pel·lícula i la protegeix de la radiació dispersa, la qual podria alterar la qualitat de la imatge.
3. Cartró antihalo: És un full que cobreix la pel·lícula i la protegeix de la llum.
4. Placa: És la pel·lícula on es produeix la imatge quan és impressionada pels raigs X.

Protocols de Prevenció i Higiene

Protocol d'Aplicació de Gel de Fluor

• Rentar-se les mans i col·locar-se els guants.
• Indicar al pacient que s'assegui amb l'esquena recta per evitar ingerir el gel.
• Provar la cubeta per assegurar-se que cobreix per darrere de la zona distal de l'últim molar. Aquest procediment el realitza l'higienista o el dentista.
• Agafar la cubeta senzilla (una per arcada) o doble (per a maxil·lar superior i inferior) i dipositar el gel de fluor, aproximadament 2 ml.
• Assecar les dents amb la xeringa d'aire.
• Mentre la cubeta està en la boca del pacient, vigilar per si es produeixen nàusees. Oferir al pacient mocadors de paper per tal que es netegi, si és necessari. Es pot utilitzar un ejector de saliva per eliminar l'excés de gel i saliva durant el tractament.
• Un cop s'ha tret la cubeta de la boca, eliminar-la al contenidor de residus adequat.
• Recollir el material i anotar la tècnica i les incidències, si n'hi ha, a la fitxa clínica del pacient.

Segelladors de Fosses i Fissures

Què són els segelladors? En quins pacients i en quines dents està indicat aquest procediment? Per a què s’utilitza l’àcid fosfòric en aquesta tècnica? Com s'ha d'utilitzar l'àcid fosfòric?

Els segelladors són substàncies químiques que actuen com a barrera física impedint que els bacteris i les restes d'aliment penetrin en les fosses i fissures dentals. Les dents d'elecció per realitzar el tractament amb segelladors són les molars i premolars (sobretot les cares oclusals de les molars permanents, que són les més susceptibles a les càries).

Abans de realitzar el tractament amb segelladors és necessari el condicionament de la zona a tractar amb un gravat àcid per afavorir la retenció del segellador. Normalment es fa servir l'àcid fosfòric a una concentració entre el 30 i el 50% durant un minut aproximadament.

Pla de Cures d'Higiene Dental

1. Donar al pacient un revelador de placa perquè pugui visualitzar amb un mirall els dipòsits acumulats i tenyits de les peces dentals.
2. Facilitar-li un raspall dental adequat a les seves característiques i demanar-li que es raspalli les dents.
3. Observar la manera de fer-ho i adonar-nos si fa moviments incorrectes (raspallat horitzontal i vertical amb massa pressió, sobretot en el quadrant esquerre), o falta d’un ordre, o que no netegi adequadament les peces dentals posteriors. Pot ser que el pacient no conegui la seda dental ni el netejador lingual.
4. A partir d'aquestes dades, li explicarem la tècnica correcta de raspallat, així com l'ús de la seda dental per eliminar els dipòsits de les zones interdentals i el netejador lingual. Per fer-ho, farem la demostració en un model fantoma (rèplica d'una boca).
5. El pacient repeteix la higiene dental amb el raspall, la seda dental i el netejador lingual, seguint la tècnica explicada.
6. Per a què comprovi la diferència amb la tècnica anterior, tornar a aplicar revelador de placa. En un mirall s'adonarà de l'absència de coloració en les zones abans tenyides.
7. Finalment, li donarem informació escrita amb dibuixos que il·lustrin les tècniques de forma senzilla i recordar-li que és necessari realitzar la higiene dental després de cada àpat, sense oblidar-se mai del raspallat nocturn.