Guia de l'obra mestra del Romanticisme francès
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,67 KB
Fitxa tècnica de l'obra
- Autor: Eugène Delacroix
- Cronologia: 1830
- Tècnica: Oli sobre tela
- Mides: 2,60 x 3,25 m
- Estil: Romàntic
- Tema: Al·legòric i històric
- Localització: Musée du Louvre (París)
Descripció formal i composició
Delacroix estructura la composició a partir d’un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts, al primer terme de l’escena, n'ocupen la base. La figura femenina esdevé l’eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges. Un aspecte molt remarcable d’aquesta pintura és la gran mobilitat que Delacroix imprimeix a l’escena, donant més importància a la línia corba i elevant lleugerament la figura principal, de manera que cap obstacle visible no pot deturar-ne el progrés.
D’aquesta manera, Delacroix aconsegueix que l’acció s'adreci directament vers l’espectador i el fa participar de l’escena. Al fons s’intueix la silueta d’alguns edificis de París, així com les dues torres de Notre-Dame, un detall que permet situar l’escenari dels fets.
Temàtica i context històric
Aquest quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28, i 29 de juliol del 1830 i que van posar fi al regnat dels Borbons a França i van donar pas a una monarquia constitucional. La finalitat d’aquesta tela era remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès. Amb aquesta intenció hi ha representades classes i categories socials diferents:
- La burgesia, personificada en la figura que porta barret de copa alta i que agafa un fusell.
- La classe menestral, amb camisa blanca, un barret amb l'escarapel·la i un sabre a la mà dreta.
- Els joves, que simbolitzen el canvi futur, armats amb pistola.
- La gran massa popular que ocupa el segon terme i el fons de l’obra.
Influències i models artístics
L'obra rep la força dinàmica de Rubens, la terribilità de Miquel Àngel, el clarobscur de Caravaggio i el tractament del color de l’escola veneciana, sobretot de Ticià. Delacroix és un gran pintor de la temàtica exòtica que vesteix amb gran riquesa cromàtica.