Guia de Moviments Literaris i Obres Clau de la Literatura Catalana

Obres Clau de la Literatura Catalana

La Pàtria (Bonaventura Carles Aribau): Romanticisme i Renaixença

Ens parla de l'enyorança de la pàtria i de l'amor per la cultura i la llengua catalana. Destaca la bellesa de la seva terra i expressa el sentiment que cada vegada la veu més lluny. És un poema característic del romanticisme i la Renaixença, ja que ens parla de conceptes com la nostàlgia, el nacionalisme (defensa la seva cultura i llengua), l'evasió (es refugia dels records del passat per escapar de la realitat) i la natura (fa descripcions del paisatge).

Excèlsior (Joan Maragall): Modernisme

Busca constantment la superació i la llibertat espiritual. El poema representa una idea del vitalisme, que és una característica del Modernisme. Defensa una actitud inquieta i valenta davant la vida. Expressa la sensació que és un viatge inacabable, ja que sempre veu mar.

Oda a Espanya (Joan Maragall): Modernisme

És una crítica profunda i dolorosa a l'Espanya del seu temps, marcada per la pèrdua de colònies com Cuba o Filipines. Maragall expressa la decepció de Catalunya davant una Espanya que no escolta ni dona importància als seus fills. Representa el Modernisme, ja que vol transformar tant la política com l'esperit amb una llengua rica i plena de força expressiva.

L'Auca del Senyor Esteve (Santiago Rusiñol): Modernisme

Explica el conflicte entre la tradició i la modernitat, representant l'oposició dels valors burgesos i el desig de llibertat individual. Critica la mentalitat de la burgesia catalana. Pertany al Modernisme, ja que critica la societat burgesa, utilitza un llenguatge ric i expressiu i té la intenció de regenerar la societat.

La Infanticida (Víctor Català): Modernisme

Tracta de la desesperació i marginació de la dona que comet un infanticidi a causa de la repressió social i la seva pròpia situació desesperada.

L'Escanyapobres (Narcís Oller): Realisme i Naturalisme

Critica l'avarícia i la deshumanització provocada pel desig de diners. El tema principal de L'Escanyapobres és l'obsessió pels diners i les conseqüències negatives que aquesta actitud pot tenir sobre les persones.

Moviments Literaris Catalans

La Renaixença

• Enyorança del passat medieval gloriós.
• Amor per la llengua i la terra catalana.
• Exaltació del paisatge i la natura.
• Nacionalisme cultural.

Romanticisme

• Llibertat i rebel·lia contra les normes establertes.
• Sentiments intensos i visió subjectiva del món.
• Evasió en el passat o la fantasia.
• Natura idealitzada.
• Nacionalisme i identitat pròpia.

Realisme i Naturalisme

• Vida quotidiana i problemes socials reals.
• Determinisme (naturalisme): l'entorn i la genètica determinen el destí.
• Desigualtats socials, pobresa, condicions laborals.
• Crítica a la burgesia i a la hipocresia social.

Modernisme

• Rebuig de la societat burgesa i crítica social.
• Recerca de la bellesa i l'art pur.
• Conflicte entre l'artista i la societat.
• Problemes socials i existencials.

Noucentisme

• Cultura com a eina per modernitzar Catalunya.
• Urbanisme, ordre, civilitat i harmonia social.
• Exaltació de la Mediterrània i el classicisme.
• Promoció de la llengua i la cultura catalana de manera oficial.

Tipus de Novel·la

La Novel·la Realista

Un tipus concret n'és un quadre de costums, que té uns personatges pintorescos i és un relat breu situat en un espai determinat. És un realisme molt simple que està entre el romanticisme i el realisme. Es fa a mode de record i per preservar el món rural, ja que es pensava que la industrialització s'emportaria tot el món rural.

La Novel·la Naturalista

Va una passa més enllà, intenta ser un mirall de la realitat i sembla gairebé que intenten fer experiments socials amb els seus llibres. Dins de la novel·la naturalista hi ha el determinisme, que bàsicament explica que estem determinats per l'entorn on som i que sempre serem com la gent del lloc on hem nascut.

Figures Retòriques Essencials

• Antítesi: Contraposició de dues o més paraules o expressions de significat oposat. (Exemple: «despertar és morir»)
• Anàfora: Repetició d'una paraula o expressió al principi de versos o frases successives.
• Oxímoron: Dues paraules amb significat oposat unides en una mateixa expressió. (Exemple: «La música callada»)
• Hipèrbaton: Alterar l'ordre lògic de les paraules en una frase. (Exemple: «la cadira de Joan» vs. «De Joan la cadira»)
• Hipèrbole: Una exageració amb finalitat expressiva. (Exemple: «em moro d'amor»)

L'Escola Mallorquina i el Noucentisme

Relació entre l'Escola Mallorquina i el Noucentisme

L'Escola Mallorquina comparteix amb el Noucentisme el gust pel classicisme, l'equilibri, la perfecció formal i una llengua culta. Tot i així, a diferència del Noucentisme, no comptava amb el suport polític i institucional.

L'Escola Mallorquina: Generacions

• 1a Generació (1900-1921): Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. Es forma sota la influència dels mestres i consolida les bases ètiques de l'Escola Mallorquina: classicisme, paisatgisme i perfecció moral.
• 2a Generació (1920-1936): Miquel Forteza, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès. Continuen en la línia de la 1a generació, però ja escriuen en un context més pròxim a les tensions polítiques i culturals de la 2a República. Mantenen l'estètica clàssica i allunyada del compromís social de les avantguardes.
• Nova Generació (1936-1950): Tenen una actitud més eclèctica que es forma durant i després de la Guerra Civil, però encara reflecteix moltes constants de l'Escola Mallorquina: contenció, arrelament i estil culte.

Expressions Grecollatines Comunes

• «Ser una Odissea»: Expressió grecollatina que significa que alguna cosa és llarga, complicada i plena de dificultats.
• «La poma de la discòrdia»: Significa ser el motiu o causa principal d'una discussió, conflicte o enfrontament.
• «Obrir-se la capsa de Pandora»: Vol dir desencadenar una sèrie de problemes o desgràcies inesperades a partir d'una acció aparentment innocent.
• «Ser una quimera»: Significa ser una il·lusió o una idea impossible o irrealitzable.
• «El cant de les sirenes»: Significa ser una atracció o proposta molt temptadora, però enganyosa o perillosa. Es fa servir per advertir d'allò que pot semblar irresistiblement atractiu, però que té conseqüències negatives.