Guia de Mostreig: Selecció i Errors

A. De Resposta

En la selecció de la mostra:

• No resposta: qui queda fora de la mostra?
• Com se substitueixen les unitats mostrals?

En el disseny del qüestionari:

• Adequació de la pregunta a la temàtica d’estudi (operativització)
• Ordre de les preguntes
• Formulació de les preguntes.

Error no mostral:

A. De resposta: Baixa en les respostes

• Assentiment
• Respostes extremes: no es donen, per què?
• Raons socials: desitjabilitat de la resposta, resposta políticament incorrecta
• Relació entre entrevistador/a i l’entrevistat/a

B. De administratiu

En el procés de dades (pèrdua de dades)

• En la gravació
• En la codificació
• En la depuració

Tipus de mostreig:

No probabilistic:

• Els elements de l’univers no tenen una probabilitat coneguda de pertànyer a la mostra.
• L’elecció dels elements de la mostra es fa amb un procediment no aleatori, que normalment és el criteri de l’investigador.
• Aquests mètodes no permeten establir les desviacions dels resultats i per tant les estimacions no poden generalitzar-se estadísticament a la totalitat de la població.

1. De Conveniència

Consisteix en seleccionar els elements més convenients per a l’estudi o permetre la participació voluntària. No es controla la mostra i, per tant, la representativitat és molt qüestionable. Es fa servir únicament en estudis exploratoris, de generació d’idees, en pretest de qüestionaris. Exemple: Entrevistar a una sèrie d’experts, o a persones que considerem que compleixen uns requisits determinats...

2. De Judici o per Criteri de l’investigador

La selecció es basa en el criteri de l’investigador que determina, en funció de l’experiència, del coneixement del tema i del col·lectiu implicat, quins són els elements que formaran part de la mostra. Es fa servir principalment en estudis experimentals o de prova. Exemple: Determinar que una enquesta es farà només en 3 punts de mostreig, ex. Escoles de Madrid, Londres i París.

3. Per Bola de Neu

Consisteix en sol·licitar a les pròpies unitats mostrals captades la identificació de possibles nous elements de la mostra que pertanyin a la població objecte d’estudi. És apropiat per a poblacions molt reduïdes i molt especialitzades que costi identificar. Exemple: Preguntar a un immigrant si coneix un altre immigrant...

4. Per Quotes

Prèviament a la selecció d’elements s’estratifica la mostra en funció de les característiques del col·lectiu objecte d’estudi i després s’escullen “per criteri” les unitats mostrals. És a dir, no a l’atzar, sinó només aquells que compleixin les “quotes” (o condicions per formar part de la mostra). És molt utilitzat en investigació per enquesta, en combinació amb dissenys estratificats. Es poden establir quotes dependents (combinació de 2 o més variables) o independents (a respectar per si mateixes, independentment que es compleixin d’altres). Exemple: establir que en una mostra es realitzaran el 50% de centres públics i el 50% de centres privats.

Probabilistic:

• Una forma particular de dissenyar i aconseguir una mostra d’una població o conjunt de casos (univers d’estudi) és desitjar que aquesta mostra compleixi les característiques que exigeixen les lleis de la probabilitat.
• Complir aquestes normes => podem fer inferència probabilística.
• El concepte de probabilitat i les normes i teoremes sobre la distribució dels fenòmens els estudiarem durant tots els mòduls següents.
• En aquest farem referència als conceptes mínims que cal entendre per dissenyar i calcular mostres.
• Tots els elements de l’univers tenen una probabilitat diferent de 0 de ser seleccionats (que no ha de ser la mateixa per a tots necessàriament).
• La selecció es fa per sistemes aleatoris o de l’atzar.
• Permeten controlar els errors/desviacions en les característiques objecte d’estudi i inferir els resultats a l’univers total, amb una probabilitat coneguda.
• Exigeix prèviament censar els elements de la població o l’anomenat ‘marc de mostreig’ (cens, llistat telefònic, fonts secundàries...).

1. Aleatori Simple

S’assigna un número a cada element del cens i es seleccionen els elements mostrals o per sorteig o a partir de taules de números aleatoris. Poc freqüent en la seva forma ‘estricta’ i poc pràctic en universos grans. Pot presentar problemes de representativitat a nivell territorial p.e i la mostra ha de ser molt gran si els universos són heterogenis. Pot ser amb reemplaçament o sense reemplaçament (tornant al bombo les unitats extretes o no).

2. Aleatori Sistemàtic

Es basa en l’anterior i el simplifica. En lloc de fer un sorteig pur, només se sorteja l’ordre a seguir, a partir del “coeficient”. Exemple: Coeficient d’elevació = Grandària població / Grandària de la mostra. Elecció a l’atzar d’un número inferior al coeficient d’elevació. Si tenim 10.000 individus en la població i una mostra de 1.000, el coeficient serà 10. Si escollim un número a l’atzar inferior a 10 i surt 3, el primer element mostral serà el 3 i el següent el 3+10 (13) i el següent el 13+10 (23)...... Com l’anterior, poc freqüent, en la seva forma ‘estricta’.