Guia sobre maltractament infantil: detecció i protocols

Diferència entre maltractament actiu i per omissió

Maltractament actiu: acció directa que provoca dany al menor. Inclou agressions físiques, abús sexual, maltractament psicològic o verbal (insults, humiliacions, amenaces).

Maltractament per omissió (negligència): no cobrir les necessitats bàsiques del menor. Inclou manca d’higiene, alimentació inadequada, manca d’atenció sanitària, falta de supervisió o abandonament emocional.

Recursos i serveis d'atenció

• CREDA: Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
• CSMIJ: Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil
• EAP: Equip d’Assessorament Psicopedagògic
• CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa
• CALAP: Centre d’Atenció Logopèdica i Psicopedagògica

Factors que dificulten que un menor reveli abús sexual

• Por a represàlies o amenaces de l’agressor.
• Sentiments de culpa o vergonya.
• Confusió, especialment si l’agressor és algú proper.
• Dependència emocional o econòmica.
• Por a no ser cregut.
• Falta de vocabulari o maduresa per explicar-ho.
• Normalització de la situació.
• Baixa autoestima.
• Manipulació per part de l’agressor.

S’ha de comunicar a la família?

No, perquè hi ha sospita d’abús intrafamiliar o per part d’una persona de l’entorn proper. Informar la família podria augmentar el risc per a la menor o dificultar la intervenció i la recollida d’informació.

És una situació de risc o de desemparament?

És una situació de desemparament, ja que hi ha indicis d’abús sexual, possible maltractament físic i manca de protecció per part de l’entorn familiar.

Indicis del cas

Els indicis observats són un canvi brusc de conducta mostrant-se més reservada i callada, la presència de roba bruta que pot indicar negligència, morats als braços, explicacions incoherents, una revelació escrita on expressa que no li agrada que el nòvio de la mare entri a la seva habitació a la nit, així com plor, por i expressió d’amenaça quan se li pregunta.

A qui s’ha de comunicar?

S’ha de comunicar a la direcció del centre educatiu, als serveis socials municipals i a la DGAIA. En cas de risc immediat, també a les forces de seguretat.

Quin protocol han de seguir els educadors?

Els educadors han de:

• Escoltar la menor amb calma i sense pressionar.
• Creure el relat i validar les emocions.
• No investigar ni fer interrogatoris.
• No prometre confidencialitat absoluta.
• Registrar per escrit els indicis de manera objectiva.
• Informar immediatament la direcció del centre.
• Activar el protocol de protecció.
• Comunicar als serveis de protecció infantil.
• Mantenir la confidencialitat i garantir la seguretat de la menor, sense confrontar la família ni el possible agressor.