Guia de Llengua i Literatura: Cròniques i Gramàtica

Què és una crònica?

Una crònica és un text, oral o escrit, que ofereix una explicació, una interpretació i una valoració d’un esdeveniment d’actualitat.

Fonètica i ortografia

La síl·laba

Cadascun dels sons pronunciats en una sola emissió de veu. La vocal és el nucli de la síl·laba. Hi ha dos tipus:

• Síl·laba tònica: Es pronuncia amb més força o intensitat.
• Síl·laba àtona: Es pronuncia amb menys intensitat i no duu mai accent gràfic.

Diftong, digrafs i hiat

• Diftong: Grup de dues vocals que emetem en una sola síl·laba. Una de les dues vocals ha de ser una i o una u. La i i la u entre vocals formen síl·labes amb la vocal que les segueix (diftong creixent). També formen diftong creixent la i o la u quan són a principi de mot.
• Digrafs: Una grafia que consta de dues lletres i representa un sol so.
• Hiat: Consisteix en un grup de vocals que no es pronuncien en la mateixa síl·laba i no formen diftong.

Morfosintaxi i gramàtica

La conjugació

És el conjunt de verbs que segueixen un mateix model de flexió.

Elements de l'oració

• Subjecte: És l'element de l'oració que concorda en persona i nombre amb el verb i del qual s’explica alguna acció, algun procés o alguna característica. És qui realitza o rep l'acció del verb.
• Complement del nom (CN): És una paraula o un conjunt de paraules que complementen o modifiquen el significat d’un nom.

Les quatre grans cròniques

L'humanisme de Bernat Metge s'emmarca en un context on l'expansió catalana va ser protagonitzada per Jaume I, Pere el Gran i els almogàvers de Roger de Llúria. Aquesta expansió troba el seu relat en les quatre grans cròniques:

• Llibre dels fets
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica del rei Pere el Cerimoniós
• Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere d'Aragó

Les cròniques incideixen en el prestigi de la llengua catalana. A partir del segle XIII, els fets i les gestes dels reis es redacten en la llengua del poble, expressen la memòria dels reis, justifiquen les decisions del poder i la monarquia, i presenten els fets com una manifestació del providencialisme.

Crònica del rei Pere III el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós (1319-1387) va tenir un regnat molt llarg, marcat per greus conflictes polítics i socials. L'obra va ser escrita pel rei i un grup de col·laboradors. El monarca ja no és un heroi cavalleresc, sinó un príncep renaixentista que exerceix el poder sense escrúpols.