Guia de Llengua Catalana: Periodisme, Gramàtica i Teatre
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,88 KB
Els textos periodístics
Distingim tres tipus de textos periodístics:
- 1. Informatius: Informen de manera objectiva.
- 2. Interpretatius: Combinen informació i opinió.
- 3. D’opinió: Manifesten l’opinió de l’emissor.
La notícia
- Definició: La notícia és un relat periodístic, oral o escrit, que narra un fet d’actualitat.
- Característiques: Actualitat, novetat, objectivitat i claredat.
- Estructura: Titular, entrada i cos.
- Les 6 preguntes: Què, qui, quan, on, com, per què.
La convivència de les llengües
Si tenim en compte que hi ha més de 5.000 llengües al món i menys de 200 països, el més habitual és que en un estat convisquin diverses llengües i que no tinguin el mateix nivell de rellevància. Per tant, distingim entre:
- Llengua minoritària: És aquella que té un nombre reduït de parlants.
- Llengua minoritzada: És la que no està present en tots els àmbits d’ús.
El castellà parlat als Estats Units seria una llengua minoritzada perquè no s’usa als espais públics.
En una comunitat on conviuen dues o més llengües es produeix una situació de bilingüisme. Quan una de les dues llengües té més prestigi que l’altra, s’anomena diglòssia.
La substitució per pronoms
L'atribut
- Quan porta l’article definit, un demostratiu, un possessiu o és un nom propi, se substitueix per: EL, LA, ELS, LES. (→ el, la, els, les, l’, els, les)
- Quan l’atribut és indeterminat, el substituïm per HO. (→ ho davant de vocal o consonant)
- Quan porta un quantitatiu (molt, tant, poc, massa...), se substitueix per: EN. També es repeteix el quantificador. (→ en, n’)
Complement Directe (CD)
Respon a la pregunta: Què?
- Els CD que porten l'article definit, demostratiu o possessiu, se substitueixen per: EL, LA, ELS, LES. (→ el, la, els, les, l’, els, les, -lo, -la, -los, -les, ’l, -la, ’ls, -les)
- Si el CD està format per les partícules això, açò, allò, se substitueix per HO.
- Si el CD està introduït per QUE (oració subordinada substantiva), també se substitueix per HO: (→ ho, ho, -ho, -ho)
- La resta de casos: EN. També es repeteix el determinant. (→ en, n’, -ne, ’n)
Complement Indirecte (CI)
Respon a la pregunta: A qui?
| Persona | Davant Consonant | Davant Vocal | Darrere Consonant (-AU/-EU/-IU/-I) | Darrere Vocal (-a) |
|---|---|---|---|---|
| 1a persona (sing.) | em | m’ | -me | ’m |
| 1a persona (pl.) | ens | ens | -nos | ’ns |
| 2a persona (sing.) | et | t’ | -te | ’t |
| 2a persona (pl.) | vos | vos | -vos | -vos |
| 3a persona (sing.) | li | li | -li | -li |
| 3a persona (pl.) | els | els | -los | ’ls |
Complement Circumstancial i de Règim
- Si la preposició que encapçala el complement és DE, el substituirem per EN. (→ en, n’, -ne, ’n)
- Si la preposició que encapçala el complement és diferent de DE i per a tots els CC de Mode, els substituirem per HI: (→ hi, hi, -hi, -hi)
Confusions vocàliques
Són nombroses les paraules que en castellà i valencià presenten vocals diferents:
Afaitar, ambaixada, assassí, avaluar, assemblea, emparar, enyorar, espàrrec, diabetis, ambigüitat, línia, nucli, botifarra, brúixola, capítol, cartolina, bufetada, muntanya, suborn, cacau, etc.
El teatre del segle XIX
Àngel Guimerà (1845-1924) va conrear dues tendències:
- Etapa romàntica: L’amor és el tema preferent. Destaquen dues obres: Gal·la Placídia i Mar i Cel.
- Etapa realista: La realitat contemporània és el més important. Destaquen les obres: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
Eduard Escalante (1835-1895) està considerat el principal sainetista valencià. Retrata d’una manera satírica la societat valenciana. Destaquem: Bufar en caldo gelat.