Guia de Llengua Catalana: Literatura, Gramàtica i Ús

1. L'amor en la poesia de Miquel Martí i Pol

En aquest sonet de Miquel Martí i Pol, s’expressa un amor sincer, íntim i humà, allunyat de l’exaltació exagerada o idealitzada. El poeta es dirigeix a una persona estimada des d’una proximitat emocional: utilitza "els mots de cada dia", el llenguatge quotidià i planer, per expressar l’amor com una emoció profunda però real i domèstica. També s'hi nota un to de tendresa i complicitat, ja que el sonet és una forma de comunicació honesta i directa amb l’estimat o estimada, sense artificis.

A diferència de l’amor del trobadorisme medieval, que era idealitzat, distant i sovint inassolible, aquest poema trenca amb la noció de dama inaccessible. En l’amor trobadoresc, el poeta era un vassall de l’amor i es mostrava submís davant una dama noble, sovint casada, a qui es rendia amb reverència. En canvi, en aquest poema modern, l'amor es presenta com una relació propera, emocionalment equilibrada i plena de quotidianitat, en què l'amant i l'estimat o estimada comparteixen una realitat afectiva palpable.

2. Anàlisi de temps verbals

• Present d’indicatiu: reflecteix accions que passen ara o que són habituals.
  👉 Exemple: "escric" ("Discretament l’escric").
• Present de subjuntiu: expressa desig o possibilitat.
  👉 Exemple: "sigui". (Nota: "rebràs" és futur, però s'inclouen exemples com "sigui" o "tractés").
• Futur d’indicatiu: indica accions que passaran més endavant.
  👉 Exemple: "rebràs" ("vull pensar que el rebràs amb discreta melangia").
• Perfet d’indicatiu: expressa una acció acabada recentment.
  👉 Exemple: "ha permès" ("Un sonet per a tu que m’ha permès...").
• Infinitiu: forma no personal del verb.
  👉 Exemple: "dir-te" ("de dir-te clarament el que volia").
• Imperfet de subjuntiu: expressa desig o irrealitat en el passat.
  👉 Exemple: "tractés" ("com si es tractés d’alguna melodia").

3. Exercicis de substitució pronominal

Es va adonar de l’error ràpidament
👉 Se n’va adonar ràpidament
(Substituïm "de l’error" per en, i el verb pronominal "es va adonar" conserva el pronom se).

Van repartir les comandes als clients (registre formal)
👉 Els les van repartir
(Les comandes → les; als clients → els).

Cantaré cançons al meu fill
👉 Li’n cantaré
(Cançons → en; al meu fill → li).

Cantaré les cançons al meu fill
👉 Li les cantaré
(Les cançons → les; al meu fill → li).

4. Característiques de les varietats dialectals

1. Article salat: S’utilitza "es", "sa", "ses", "sos" com a articles definits en lloc de "el", "la", "els", "les".
   Exemple: Sa casa és gran.
2. Formes verbals en primera persona: Acaben en -i en lloc de -o (com en el català central o valencià).
   Exemple: Jo canti.
3. Conservació de la "u" en el diftong "au": Es manté la pronúncia clara de "au" en paraules com causa, pausa, etc.
   Exemple: [ˈkau̯sə].
4. Ús habitual del reforç pronominal: Es manté sovint l'ús del pronom "en" en expressions en què altres dialectes no el fan servir.
   Exemple: N’hi ha molts que ho pensen.
5. Distinció de vocals neutres i tancades: En algunes variants no s'utilitza la vocal neutra [ə]; es manté la "a" i la "e" obertes.
   Exemple: Terra es pronuncia amb una "a" oberta.

5. La situació del valencià segons Rudolf Ortega

El text de Rudolf Ortega parla de la situació del valencià a les escoles del País Valencià. Tot comença amb una consulta que el govern valencià va fer a les famílies perquè triessin en quina llengua volien escolaritzar els seus fills. Tot i que en algunes zones castellanoparlants moltes famílies van triar el valencià, el govern ha reduït l’oferta educativa en aquesta llengua. Això demostra que la "llibertat d’elecció" no s’està aplicant de manera justa.

Aquest fet ens mostra un cas clar de conflicte lingüístic i diglòssia, ja que el valencià sovint es considera menys important en l’educació i l’administració. Tot i això, el text destaca la lleialtat lingüística de moltes famílies que continuen triant el valencià perquè el valoren per a la cultura i la vida social.

Finalment, el text denuncia una política lingüística regressiva. L’educació és clau per a la normalització lingüística; si a les escoles no es pot estudiar en valencià, la llengua pot anar perdent parlants. Cal una política més valenta que respecti les decisions de la gent.

6. Exercicis pràctics de llengua

Escriu en lletres:
👉 Dues-centes trenta-cinc mil vuit-centes quaranta-una

Transforma a passiva:
👉 El partit no era mirat per mi

Ser o estar?
👉 M'han dit que el sopar era bo, però que jo no hi era

Perífrasi verbal d'obligació:
👉 He de fer els deures abans de sopar

Completa:
👉 No tinc res a dir-te.

Tan o tant?
👉 N’estic tan fart, parla!
👉 No sé com pot haver-hi tant de soroll aquí.

Passat simple d'escurar (3a pers. sing.):
👉 Ell escurà

Determinants quantitatius:
👉 Tens fred? No, no en tinc gens.

Femení d’heroi:
👉 Heroïna

Què és una anàfora?
👉 Una anàfora és una figura de repetició on es repeteix una paraula o expressió al principi de diversos versos o frases.

7. L'adequació del text

L’adequació és l’adaptació del text a la situació comunicativa (qui parla, a qui, on, com i per què).

🟩 1. Tema

• Pot ser general o específic. El registre i el vocabulari canvien segons el tema.

🟩 2. Canal

• Oral: llenguatge més natural, directe i espontani.
• Escrit: llenguatge més ordenat, planificat i cuidat.

🟩 3. Propòsit o objectiu

• Informar (notícia), convèncer (article d’opinió), entretenir (novel·la) o demanar (instància).

🟩 4. Destinatari

• Determina el tractament (tu o vostè) i el registre (formal o informal).

🟩 5. Varietat dialectal o estàndard

• Ús de dialectes geogràfics o del català estàndard normatiu.

🟩 6. Disposició del text

• L’estructura ha de ser clara: títol, paràgrafs, salutació, comiat i signatura.