Guia de la Literatura Medieval: De l'Amor Cortès al Tirant

L'amor cortès i la seua influència social

L'amor cortès consisteix en manifestacions amoroses amb un sistema de vassallatge feudal, ja que el trobador es considerava fidel a l'estimada. Aquest tractava la dona com un ésser superior, però aquesta havia d'estar casada; per tant, es considerava un amor prohibit. El trobador utilitzava pseudònims (senyals) per no tenir problemes i per poder declarar el seu amor. En aquesta època, les relacions eren decidides i acordades pels pares, però amb l'arribada de l'amor cortès això canvia i les dones comencen a tenir més dret a triar.

Tirant lo Blanc: La modernitat en la cavalleria

Joanot Martorell va escriure la novel·la entre els anys 1460 i 1468 i encara es considera incompleta. L'autor vol mostrar tres plans principals:

• L'aparició de cavallers i la celebració de molts torneigs.
• La voluntat de mostrar la realitat de la societat.
• La representació de la realitat quotidiana.

L'autor vol explicar diverses històries de forma versemblant; per aquest motiu, és considerada una obra moderna.

Tema principal de l'obra

Tirant lo Blanc narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esforç i valentia, aconsegueix arribar al grau de capità general.

Personatges: L'heroi humà

Tirant és un heroi modern per la seua humanitat i per les seues contradiccions: és un militar valerós, però alhora tímid i inexpert en l'amor. Presenta un estil dividit en dos registres: el col·loquial i el culte.

Teodor Llorente i la Renaixença

Fou un jove traductor al castellà de diversos autors, a més de cofundador i director del diari Las Provincias. La seua concepció de la literatura tingué una gran influència en la societat valenciana, amb una visió idealitzada del passat i del present i un estil basat en els tòpics tradicionals.

En la seua producció destaquen:

• Poemes joglarescos de tema històric, patriòtic, religiós i amorós, recollits al Llibret de versos.
• Poemes de tema rural amb personatges, oficis i ambients populars.

En l'any de l'Exposició Regional, fou coronat com a poeta de València.

Narrativa cavalleresca vs. Novel·la cavalleresca

La narrativa cavalleresca

Durant l'Edat Mitjana, els cavallers representaven les idees pròpies de la noblesa i el món feudal: el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, el menyspreu de la mort i el dolor, la religiositat o l'anhel d'honor i glòria. Aquesta narrativa nasqué a mitjan segle XII; els primers relats s'inspiraven en la història i les llengües clàssiques grecollatines.

La novel·la cavalleresca

Manté valors com la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, el menyspreu contra la mort i el dolor, la religiositat o la glòria. Al segle XII, els primers relats cavallerescos consistien en històries i llegendes clàssiques grecollatines que evolucionarien cap a models més realistes.

El teatre medieval i Joan Ferrandis

Dins del teatre destaca Joan Ferrandis d'Herèdia, autor de poesia de caràcter popular i de peces teatrals bilingües. La seua obra La vesita mostra la influència del corrent satíric valencià i reflecteix el canvi bilingüístic que s'hi produïa a favor del castellà.

El Trobar Clus: L'hermetisme poètic

Es defineix com el desig de novetat dels poetes, fet que va comportar una millora de l'acceptació en els circuits cortesans que protegien els compositors. El principal representant fou Arnaut Daniel; els seus postulats poètics foren molt seguits, encara que alguns autors els abandonaren a la recerca d'una major senzillesa i naturalitat.