Guia de Literatura Catalana i Textos Periodístics

El text persuasiu

El text persuasiu vol convèncer el lector sobre una idea o opinió; utilitza arguments, exemples i sovint un to subjectiu. El pots identificar perquè defensa una tesi clara, fa servir connectors com “perquè”, “per tant” o “en conclusió”, i intenta influir en el lector amb opinions o apel·lacions directes.

Gèneres literaris

Narrativa, poesia i teatre.

Recursos retòrics

• Al·literació: Repetició de sons o lletres iguals.
• Onomatopeia: Imitació de sons o sorolls reals (ex: xipollejant xics).
• Anàfora: Repetició d'una o més paraules (ex: Tres reis d'Orient... Tres reis d'Orient...).
• Antítesi: Contraposar una idea a una altra de sentit oposat.
• Polisíndeton: Repetició de les conjuncions (i, ni).
• Encavallament: L'oració sintàctica continua en el vers següent.
• Enumeració: Una sèrie d'adjectius o paraules per descriure alguna cosa.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic de la paraula.
• Paral·lelisme sintàctic: Repetició d'estructures sintàctiques en dos versos o en dues oracions.

L'Edat Mitjana (segles X-XV)

La poesia trobadoresca

• Segles XII-XIII: Amor cortès. Escrita en occità. Els trobadors eren poetes i músics de la cort.
• Amor idealitzat: Midons (dama casada), trobador enamorat, marit gelós i aduladors.
• Tipus: Cançó, sirventès, alba, pastorel·la, plany.

Trobadors catalans

• Comtessa de Dia: Dama noble; cançons d’amor des del punt de vista femení.
• Guillem de Berguedà: Noble i guerrer; famós pels sirventesos satírics i atacs personals.
• Guillem de Cabestany: Noble; protagonista de la llegenda del cor menjat.
• Cerverí de Girona: Al servei de reis; més de 120 composicions, temes variats.
• Ramon Vidal de Besalú: També gramàtic; autor de les Razos de trobar.

Ramon Llull

• Segles XIII-XIV: Filòsof, teòleg i escriptor; obra molt extensa (~250 llibres).
• Objectius: Predicar el cristianisme, convertir infidels i crear escoles de missioners.
• Llengua: Escriu en llatí, català i àrab; impulsa el català com a llengua de cultura.
• Finalitat: No vol entretenir, vol ensenyar (finalitat moralitzadora).
• Obra clau: Llibre de les bèsties (crítica als mals governants).

Les Cròniques

• Narracions en prosa (s. XIII-XIV) sobre la Corona d’Aragó; expliquen i justifiquen fets dels reis.
• Característiques: Immediatesa, detallisme, protagonisme del rei, heroisme, subjectivitat i versemblança.
• Llengua: Uniforme de la Cancelleria Reial (model de llengua culta).
• Autors: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós.

L'humanisme i Bernat Metge

• Moviment dels s. XIV-XV: retorna als clàssics grecollatins i posa l’ésser humà al centre.
• Bernat Metge: Gran prosista humanista; secretari reial.
• Obra clau: Lo Somni (diàleg filosòfic, defensa personal i reflexió sobre la immortalitat).

El Segle d'Or (s. XV)

Esplendor de la literatura catalana; centre cultural a València. Autors destacats: Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell.

Ausiàs March

Poeta valencià. Poesia en català, trenca amb la tradició trobadoresca. Tema central: conflicte interior (amor vs. raó / moral cristiana). Amor real, no idealitzat, amb dolor i dubte. Llenguatge culte i reflexiu. Usa el decasíl·lab (4+6) i estrofes de 8 versos.

Novel·la cavalleresca

Més realista que els llibres de cavalleries: herois humans, sense fantasia, importància de la dona.

Obres destacades

• Curial e Güelfa (anònim): Ascens social i amor.
• Tirant lo Blanc (Martorell): Aventures militars i amor amb Carmesina; realisme i detall bèl·lic, sense elements fantàstics.

Gèneres periodístics

• Notícia: Informa d’un fet actual de manera objectiva. Respon a què, qui, quan, on, com i per què, amb titular i sense opinió personal.
• Article d’opinió: Expressa l'opinió de l’autor sobre un tema actual. Conté arguments, valoracions personals i sovint està signat.
• Entrevista: Text basat en preguntes i respostes a una persona. Format dialogat que mostra les idees o experiències de l’entrevistat.
• Crítica: Valora una obra (llibre, pel·lícula, concert…). Combina informació amb valoració argumentada positiva o negativa.