Guia de Lingüística: Adequació, Coherència i Cohesió

Adequació

Per entendre el concepte d'adequació del llenguatge, podem establir un símil amb l'adequació de la indumentària: tenim un vestit d'estar per casa, un vestit de festa, un vestit de bany, etc. De manera semblant, tenim un llenguatge per a les relacions informals, un llenguatge per parlar en públic, per escriure un document, etc. Cada situació ens planteja una exigència determinada.

Factors de l'adequació

Té relació amb:

• El dialecte
• El registre

Té en compte:

• Tema: general o específic.
• Canal: oral o escrit.
• Propòsit comunicatiu.
• Grau de formalitat: coneixença entre emissor i receptor.

Coherència

La coherència es basa, principalment, en una selecció ajustada de la informació i una organització congruent. Pren com a punt de vista el text en conjunt i se situa en una perspectiva més aviat externa.

(Rema: Part d'una oració situada al costat del tema que, en una comunicació, conté la informació més important i que exposa tot allò que és nou i desconegut.)

Regles de coherència

Regla de progressió

L'elaboració d'un text és un procés en què anem relacionant informació coneguda o presentada prèviament (tema) amb informació nova (rema). L'equilibri entre els dos tipus d'informació dona coherència i fa que progressi.

Regla de no-contradicció

Perquè el text sigui coherent, cap enunciat no pot contradir el contingut expressat en enunciats anteriors.

Regla de relació

Tots els enunciats del text han de tenir relació amb el tema central; per tant, és incoherent introduir informació que no respon estrictament al propòsit del text.

Cohesió

La cohesió és la característica interna d'un text que uneix, solda i relaciona cada part del text determinat.

Mecanismes de cohesió

Relació lèxica

És un recurs que consisteix a establir un vincle semàntic entre dos o més elements lèxics. Inclou:

• Repetició: d'una paraula per necessitat expressiva o d'estil.
• Sinonímia o antonímia: ús d'un sinònim o un antònim per referir-se a una mateixa realitat.
• Encapsulament: d'un segment del text en una paraula o sintagma.
• Hiponímia i hiperonímia: ús d'hipònims (nom més concret) i hiperònims (nom més general).
• Associació: de paraules que pertanyen a un mateix camp de l'experiència.

Mecanismes de referència

Dixi

És una funció lingüística que consisteix a assenyalar alguna cosa que és present en l'acte de comunicació, especialment quan es refereix a alguna cosa que és perceptible en la situació concreta en què té lloc la comunicació. Per exemple: aquí, allí, allò, jo, ell... Quan es realitza dins del text, pot rebre el nom d'anàfora o catàfora.

Anàfora

És un tipus de relació que es dona entre elements d'un mateix text i fa referència a un element anterior. Hi ha diversos tipus d'anàfora:

• La que s'expressa mitjançant pronoms.
• La que es basa en la repetició d'elements lèxics equivalents.
• La que suposa la repetició d'elements.

Catàfora

És un mecanisme similar a l'anàfora, però fa referència a elements posteriors que apareixen després.

El·lipsi

És la substitució d'un element per zero, és a dir, l'absència d'un element lèxic que se sobreentén i no se substitueix.