Guia Legal: Competència Deslleial, Abús de Posició Dominant i Contractes Laborals

Competència Deslleial: Conceptes i Actes Prohibits

La competència deslleial es defineix com qualsevol pràctica que impedeix una competència lliure i equitativa en el mercat. Perquè es consideri competència deslleial, cal estar immers en una activitat econòmica; si s'ofereixen serveis gratuïts, generalment no es pot considerar com a tal.

En la defensa, la persona acusada pot al·legar haver actuat de bona fe, ja que la bona fe es presumeix sempre. En canvi, la mala fe s'ha de demostrar i mesurar. En el dret, existeixen tres tipus de proves:

• Proves documentals: Inclouen documents, gravacions, àudios, imatges o altres suports. En el cas de gravacions, cal informar-ne prèviament (com es fa, per exemple, al metro).
• Proves pericials: Són informes elaborats per experts, com els que s'utilitzen en accidents de trànsit.
• Proves testificals: Es basen en el testimoni d'una persona que ha presenciat tot el fet. No és vàlid només haver sentit sorolls.

Exemple de prova testifical: Si s'ensorra un edifici, seria vàlid el testimoni de la persona que ho ha vist des de fora, però no el de la persona que estava dins quan s'ensorrava, ja que aquesta última no hauria pogut presenciar el fet completament.

També es consideren actes de competència deslleial els vinculats a la informació enganyosa:

• Publicitat enganyosa: Aquella que no és veraç i pretén enganyar el consumidor.
• Publicitat no veraç: Aquella que és incorrecta, però sense intenció d'enganyar.
• Actes de confusió: Crear una situació de confusió respecte al propi producte, servei o establiment.

Altres formes de competència deslleial inclouen la coacció, l'assetjament, l'aprofitament indegut de la reputació aliena i els actes de denigració que busquen el desprestigi professional.

Abús de Posició Dominant: Impacte i Defensa Legal

L'abús de posició dominant es produeix quan una empresa aconsegueix dominar el mercat i eliminar la competència amb la finalitat d'augmentar els seus ingressos. Es lluita contra aquest fenomen a través de la denúncia, que és un mecanisme judicial de defensa.

Exemple: Si una empresa es veu obligada a comprar sempre productes d'un mateix proveïdor dominant (com Microsoft) després d'una primera adquisició, això podria ser un abús de posició dominant.

Si es guanya un judici per abús de posició dominant, s'obté el reconeixement de la raó. L'activitat il·lícita s'atura quan es resol el cas. En cas que no s'aturi, cal tornar a exigir el compliment de la sentència. Els jutges no toleren l'incompliment de les sentències i poden arribar a tancar l'establiment infractor.

Les Relacions Jurídiques i el Contracte Laboral

El Contracte: Definició i Tipus Essencials

Un contracte és l'acord entre dues parts, de compliment exigible i d'incompliment denunciable. La importància del que s'hi escriu és cabdal per evitar males interpretacions i garantir la seguretat jurídica. Existeixen tres tipus principals de contractes:

• Administratius: Per exemple, una concessió pública.
• Laborals: Acord subscrit entre un treballador i un empresari en el marc legal.
• Civils/Mercantils: Com ara arrendaments, compravendes o smart contracts.

La Relació Laboral sense Contracte Escrit

Pot existir una relació laboral fins i tot sense contracte per escrit. Per exemple, un treballador sense contracte que compleix una sèrie de requisits que defineixen una relació laboral:

• Presta un servei.
• Per compte d'altri.
• A canvi d'un salari.

Es contempla que, si no hi ha contracte per escrit, es considera que la persona treballa a temps complet i de forma indefinida. Per aquest motiu, se la tractarà jurídicament com un treballador a llarg termini (amb una indemnització de 30 dies per any treballat en cas d'acomiadament improcedent).

Un accident laboral també pot ser ocasionat durant el trajecte habitual cap a la feina (in itinere) o durant la pausa. És important recordar que no es pot establir un contracte amb un objectiu il·legal.

Fonts del Dret Laboral a Espanya

• Convenis internacionals: Busquen eradicar problemes a nivell contractual i harmonitzar les condicions laborals globalment.
• OIT (Organització Internacional del Treball): Busca que els diferents habitants del món tinguin consideracions laborals similars, evitant les disparitats actuals (per exemple, en els drets de les dones embarassades).
• ET (Estatut dels Treballadors): És la norma bàsica que regula les relacions laborals a Espanya.

El conveni laboral pot variar segons la comunitat autònoma, l'empresa o el sector, però l'ET sempre és el mateix. Un conveni pot millorar el que estableix la llei, però mai pot empitjorar les condicions fixades per l'Estatut dels Treballadors. Sovint, un conveni autonòmic és preferible a un d'estatal, ja que el cost de vida pot ser molt diferent entre regions (per exemple, entre Granada i Barcelona), i això pot influir en el salari d'un mateix treballador.

El sou base marcat en el contracte no es pot modificar, i elements com la nocturnitat laboral suposen un suplement econòmic.

El Període de Prova en el Contracte Laboral

Durant el període de prova, el treballador o l'empresari pot donar per finalitzada la relació laboral sense necessitat d'explicacions justificades. Aquest període té un mínim de 15 dies i es pot allargar segons el que estableixi el contracte.

Si t'ascendeixen de posició a la feina, és possible que et facin signar un nou contracte amb una clàusula que inclogui un nou període de prova. Cal estar atent a aquesta situació, ja que implica una nova avaluació de les teves capacitats en el nou rol.