Guia d'invertebrats: porífers, celenterats i altres grups

Porífers (esponges)

Porífers: són animals aquàtics, marins i d'aigua dolça, amb una estructura senzilla i sense òrgans ni aparells complets. Tenen forma de sac amb porus que es comuniquen per canals amb la cavitat atrial, la qual s'obre a l'exterior per l'osculum. Tenen capacitat de regeneració.

• Exemples: esponges marines i d'aigua dolça.
• Forma: sac amb porus i canals interns.
• Funcions: filtració d'aigua i regeneració important.

Celenterats (cnidaris)

Celenterats: inclouen anemones, coralls i meduses; la majoria són marins, encara que les hidròfiles (hidres) viuen en aigua dolça. Presenten simetria radial i cos tou. L'obertura de l'estómac està envoltada per tentacles amb cèl·lules urticants (cnidòcits). Disposen d'una cavitat gastrovascular que funciona com a estómac i són generalment carnívors.

• Organització: simetria radial i cos tou.
• Estructura i funció: cavitat gastrovascular; tentacles amb cèl·lules urticants.
• Reproducció i formes: dos plans corporals — pòlip (forma tubular, sovint sessil, amb obertura oral envoltada de tentacles) i medusa (forma lliure, sovint nadadora o flotant).

Cucs: platihelmints, nematodes i anel·lids

Platihelmints (cucs plans)

Platihelmints: cos pla, prim i tou; generalment sense segmentació. Viuen en ambients aquàtics o en medis humits. No tenen aparell digestiu ni respiratori ben desenvolupat i solen ser hermafrodites.

Nematodes (cucs cilíndrics)

Nematodes: cos cilíndric i tou, no dividit en anells. Presenten extrems punxeguts; alguns són de vida lliure en ambients aquàtics i terrestres, i altres són paràsits.

Anel·lids (cucs anellats)

Anel·lids: cos tou i cilíndric dividit en anells (segmentació o metameria). Els segments són semblants i poden contenir els mateixos òrgans. Presenten apèndixs rígids anomenats quetes i, en alguns grups, un engruiximent anomenat clitell que intervé en la reproducció. Hi ha formes aquàtiques, paràsites i terrestres. Respiració per la pell o per brànquies; poden ser hermafrodites o amb sexes separats; alguns poden regenerar parts del cos.

Mol·luscs

Mol·luscs: es troben en medis marins, d'aigua dolça i alguns en ambients terrestres. Presenten simetria bilateral i el cos dividit en cap, massa visceral i peu. El peu s'utilitza per desplaçar-se o nedar i el cos sovint està cobert per un mantell que pot segregar una closca (conquilla) formada per una o diverses parts (en bivalves són dues valves). Respiren per brànquies en molts casos o per altres estructures; alimentació variada; poden ser hermafrodites i tenen fecundació externa o interna; molts grups realitzen metamorfosi.

• Classificació principal: gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.
• Funcions: locomoció amb el peu, protecció amb la closca, respiració per brànquies.

Artròpodes

Artròpodes: viuen en tots els medis i tenen simetria bilateral. El cos està recobert per un esquelet extern (exosquelet) format per quitina i compost per peces articulades. L'exosquelet els ha permès adaptar-se a molts ambients. Tenen apèndixs articulats i el cos sovint està dividit en cap, tòrax i abdomen. L'alimentació és molt variada (carnívors, herbívors, carronyaires). Són amb sexes separats, ovípars i amb fecundació interna; per créixer realitzen mudes de l'exosquelet.

Insectes

Insectes: el tòrax té tres parells de potes articulades i una o dues parelles d'ales; l'abdomen està segmentat i normalment no té apèndixs locomotors. Respiren per tubs ramificats anomenats tràquees. Són amb sexes separats, fecundació interna i ovipars.

Aràcnids

Aràcnids: gairebé tots terrestres, prefereixen zones càlides i seques. El cos es divideix en cefalotòrax i abdomen. Al cefalotòrax hi ha dues quelícères (quelícers) i dos pedipalps amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes. Respiren per tràquees o per pulmons llibre; la majoria són carnívors i presenten urpes, garfis i glàndules verinoses. Hi ha sexes separats i podem trobar espècies ovípares, vivípares i ovovivípares.

Crustacis

Crustacis: es troben en medis marins, d'aigua dolça i alguns terrestres. El cos està dividit sovint en cap i tòrax (cefalotòrax) i abdomen segmentat. Respiren per brànquies o a través de la superfície del cos en alguns casos. L'alimentació és variada: carnívors, filtradors i altres paràsits. Són amb sexes separats, ovípars i amb metamorfosi.

Miriàpodes

Miriàpodes: animals terrestres que habiten llocs foscos i humits. Tenen el cos allargat amb cap i tronc; els segments són similars i a cada segment hi ha un o dos parells de potes. Presenten un parell d'antenes al cap, ulls simples i mandibulades per mastegar. Respiren per tràquees. L'alimentació és molt variada (carnívors i herbívors). Són amb sexes separats, ovípars i sense metamorfosi marcada.

Equinoderms

Equinoderms: viuen al fons del mar, sovint fixats al substrat. Presenten simetria radial en l'adult, i el cos pot ser arrodonit, cilíndric o en forma d'estrella. Tenen un esquelet intern i la boca se situa a la part inferior; es desplacen mitjançant el sistema ambulacral. Respiren per la pell i alguns tenen brànquies; molts són carnívors. Són majoritàriament amb sexes separats, alguns hermafrodites; la fecundació és externa i passen per etapes de metamorfosi. Alguns poden regenerar parts del seu cos.

Nota: aquest document presenta una visió general de grups d'invertebrats amb termes clau i característiques principals per a estudi i referència.