Guia d'introducció a la viticultura i la vinicultura

Què és la viticultura?

La viticultura és la ciència que es dedica a l'estudi i la producció de la vinya (Vitis).

Per a què serveix la viticultura?

El seu objectiu principal és aconseguir el fruit de la vinya, el raïm, que es pot destinar al consum directe o a l'elaboració de begudes.

Orígens de la vinificació

Tradicionalment, el raïm es destinava al consum en fresc o com a pansa. Més tard, es va descobrir que desprenia un suc dolç i agradable: el most. Aquest descobriment va ser el pas previ a la vinificació. Un cop es va observar que el most fermentava de manera natural, va néixer la vinicultura, documentada des del segle XI.

I la vinicultura?

La vinicultura és el conjunt de tècniques i coneixements relatius a l'elaboració del vi a partir del raïm. Abarca des de la verema fins als processos de control al celler.

La planta: Vitis o vinya

Les vinyes són lianes que pertanyen a la família de les vitàcies. Existeixen unes 600 espècies, la majoria de zones intertropicals, que s'adapten a gairebé tots els climes. Són plantes enfiladisses, amb flors petites i fruits carnosos i sucosos.

L'espècie clau per a la vinificació: Vitis vinifera

L'espècie principal utilitzada per a la vinificació és la Vitis vinifera, ja que produeix un raïm amb un gust especialment agradable per a l'elaboració de vi.

Altres espècies del gènere Vitis

Existeixen altres espècies que no s'utilitzen per a la producció de vi, ja sigui perquè el seu fruit no és adequat o perquè pot afectar la salut. Alguns exemples són:

• Vitis lambrusca
• Vitis muscadine
• Vitis riparia
• Vitis rupestris
• Vitis amurensis

El peu americà i la fil·loxera

Les vinyes americanes, conegudes com a "peu americà", són molt robustes i resistents a malalties com la fil·loxera. Per aquest motiu, s'utilitzen com a portaempelt per a les varietats europees.

Breu història del cultiu de la vinya

El cultiu de la Vitis silvestre es va iniciar fa uns 4000 anys aC. La varietat que més interès va despertar va ser la Vitis vinifera sativa, gràcies als seus fruits dolços i de gust agradable. Durant l'època glacial, la seva presència es va reduir a la zona del Caucas eurasiàtic i a algunes àrees de l'Amèrica del Nord.

Els peus de vinya americana es van estendre a altres continents gràcies a les expedicions i colonitzacions.

Al segle XV, els primers ceps seleccionats aptes per a la vinificació es van portar a Amèrica. Segles més tard, gràcies a les condicions climàtiques favorables, van arribar també a Sud-àfrica i Austràlia.

Adaptació i globalització

Actualment, la vinya es pot cultivar fins i tot en terres fredes. Això ha estat possible gràcies a processos d'adaptació de la planta impulsats per l'ésser humà, fet que, juntament amb la globalització, ha permès la seva expansió a zones molt diverses del planeta.

Parts del cep

• Arrel: L'arrel del cep pot arribar fins als 7 metres de profunditat.
• Soca: És la base on es fan els empelts. De la soca surten els braços, i de cada braç, un sarment. Dels sarments broten els pàmpols (les fulles), les característiques dels quals permeten diferenciar el tipus de raïm.
• Pecíol: És la petita tija que uneix la fulla (el pàmpol) amb el sarment.
• Inflorescències: Són les flors, petites i verdoses, que posteriorment es convertiran en raïm.
• Circells: Són els òrgans filamentosos dels sarments que permeten a la planta enfilar-se, agafant-se a suports com els filferros.
• Nus: És el punt del sarment on s'insereix el pecíol de la fulla.
• Brot apical: És el brot principal que fa créixer el sarment en longitud. Els brots que creixen als costats s'anomenen brots laterals.
• Gotim: És el conjunt de grans de raïm. Col·loquialment, els pagesos també l'anomenen parrusca.