Guia infantil: TDAH, timidesa, agressivitat, TEA i amistats

TDAH

• És un trastorn neurobiològic.
• Inclou dèficit d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat.
• Dificultats: concentrar-se, seguir explicacions, relacionar-se.
• Pot provocar:
  • Rebuig dels companys.
  • Baixa autoestima.
• Pot presentar:
  • Retard del llenguatge.
  • Immaduresa emocional.
  • Rebequeries.
  • Més accidents.
• Per parlar de trastorn cal:
  • Que aparegui abans dels 6-7 anys.
  • Que duri un mínim de 6 mesos.
  • Que afecti diversos àmbits (casa, escola, amics).
  • Que sigui més greu que en altres nens de la mateixa edat.
  • Que no s'expliqui per altres trastorns o causes.

👉 No tots els nens moguts tenen TDAH.

No tots els nens nerviosos o despistats tenen TDAH

Per poder dir que és un trastorn real i no només símptomes temporals, s'han de complir aquestes condicions:

• Ha d'aparèixer aviat → abans dels 6-7 anys.
• Ha de durar temps → mínim 6 mesos seguits.
• Ha d'afectar diversos àmbits (casa, escola, amics).
• Ha de causar problemes importants (familiars, socials, acadèmics).
• Ha de ser més greu que en altres nens de la mateixa edat.
• No pot estar causat per una altra cosa (per exemple, TEA o ansietat).

Timidesa extrema

• Dificultat molt gran per relacionar-se.
• Viuen les relacions amb tensió i ansietat.
• No sempre són rebutjats, però sovint són ignorats.
• Es queden aïllats.
• Això crea un cercle d'autoexclusió.
• Poden convertir-se en víctimes d'assetjament.

👉 No és només ser tímid; és patir socialment.

Comportaments agressius

Agressivitat adaptativa

• És una conducta normal.
• Serveix per autoafirmar-se (dir «jo també vull»).
• Apareix cap als 18 mesos.
• Disminueix cap als 5 anys perquè:
  • El llenguatge millora.
  • Aprenen a parlar en lloc de pegar.
  • Milloren les habilitats socials.

Agressivitat no adaptativa

• Si continua després dels 5 anys ja no és normal.
• Pot convertir-se en un trastorn de conducta.

Trastorn de conducta disocial

• Patró repetitiu i persistent.
• Viola drets dels altres.
• No respecta normes socials pròpies de l'edat.
• Pot incloure:
  • Agressions a persones o animals.
  • Destrucció de propietat.
  • Robatoris o mentides.
  • Incompliment greu de normes.

Possibles causes de l'agressivitat infantil

• Està relacionada amb la socialització.
• Hi afavoreixen dues situacions principals:

• Violència en l'àmbit familiar:
  • Conflictes de parella.
  • Conflictes pares-fills.
  • Ús de mètodes agressius per educar.
  • No reforçar conductes positives.
  • Nen amb molta activitat i irritabilitat.
• Violència incidental:
  • Jocs i joguines violentes.
  • Ús excessiu de pantalles.
  • Exposició prolongada sense acompanyament adult.

Marginació i desenvolupament socioafectiu

• No és culpa del nen. Pot ser degut a:
  • Entorn familiar complicat.
  • Problemes socials.
  • Malaltia o discapacitat.
  • Falta de recursos econòmics.

• Conseqüències:
  • Gran afectació emocional.
  • Baixa tolerància a la frustració.
  • Dificultat per controlar l'agressivitat.
  • Reaccions impulsives.
  • Conductes conflictives.

Integració, marginació i exclusió

• Integració
  • Participar normalment a la societat.
  • Conviure amb els altres.
• Marginació
  • Quedar apartat del grup.
  • Pot ser voluntari o imposat.
• Exclusió
  • Forma més extrema.
  • La persona deixa de ser considerada membre de ple dret.

Com pot reaccionar el nen marginat?

• Emocions molt fortes.
• Caràcter dur.
• Baixa resistència a la frustració.
• Impulsivitat.
• Poca autocrítica.
• Personalitat molt influenciable.

TEA (Autista)

• Trastorn greu del desenvolupament.
• Dura tota la vida.
• Apareix abans dels 3 anys.

Afecta:

• Llenguatge.
• Comunicació.
• Relacions socials.
• Imaginació.
• És d'origen neurològic.
• No té senyals físics visibles.
• Pot confondre's amb retard del desenvolupament.

És important:

• Detectar-lo aviat.
• El tractament primerenc millora:

• Llenguatge.
• Símptomes.
• Capacitat intel·lectual.

Desenvolupament de les relacions d'amistat

Primera infància (0-2 anys)

• Encara no hi ha amistat real.
• El nen:
  • Prefereix persones conegudes.
  • Busca qui li dona experiències positives.
• Comença a:
  • Escollir amb qui jugar.
  • Mostrar afecte.

És només el començament de la vida social.

Etapa preescolar (2-6 anys)

• El nen és egocèntric i no entén encara com pensen els altres.
• Les amistats:
  • Són inestables.
  • Es trenquen fàcilment si hi ha conflictes.
  • Es basen en la proximitat (veïns o companys de classe).
• Els pares encara influeixen molt en aquestes relacions.

👉 Amistats poc profundes i poc duradores.

Etapa escolar (6-12 anys)

• Ja entenen millor els altres i deixen de ser tan egocèntrics.
• Busquen amics que mostrin afecte i es preocupin per ells.
• Hi ha cooperació i ajuda mútua.
• Les relacions són més duradores.

👉 L'amistat s'assembla més a la dels adults.

Adolescència (12-18 anys)

• L'amistat és molt important.
• Es basa en confiança, lleialtat, intimitat i sinceritat.
• Es trien amics amb els mateixos interessos i característiques psicològiques semblants.
• Les relacions són més profundes i més estables.
• La distància o els conflictes ja no trenquen tan fàcilment l'amistat.

👉 És l'etapa on l'amistat es viu amb més intensitat emocional.