Guia d'Identificació de Plàstics: Simbologia i Proves

Simbologia dels Plàstics

A continuació, es presenta la simbologia dels plàstics més comuns:

Polímers

PA

Poliamida

EP

Epoxi

PC

Policarbonat

PBTP

Politereftalat de butilè

PE

Polietilè

PMMA

Polimetacrilat de metil

PP

Polipropilè

PUR

Poliuretà

PVC

Policlorur de vinil

UP

Polièster insaturat

PPE

Polièter de fenilè

Copolímers

ABS

Acrilonitril-Butadiè-Estirè

SAN

Estirè-Acrilonitril

EPDM

Etilè-Propilè-Diè

Característiques Especials

D

Densitat

L

Baix

H

Alt

L

Lineal

Identificació de Plàstics sense Codi

En totes aquelles peces que no presenten codi d'identificació, el primer pas consistirà a determinar si es tracta d'un termoplàstic o un termoestable amb la vista o fent unes petites comprovacions.

Els termoplàstics solen presentar una estructura flexible, en major o menor grau, depenent de cada tipus de plàstic. Si una mostra és sotmesa a un esforç de flexió, es deformarà marcant-se una línia més clara en la zona on té lloc el màxim esforç. En escalfar-se es deformen, s'estoven i arriben a fluir.

Existeixen termoestables flexibles i rígids. En escalfar-los mantenen la seva rigidesa, no arriben a deformar-se ni a estovar-se.

Identificació per Combustió

La prova de la combustió és un dels mètodes més utilitzats, per la seva rapidesa i perquè és molt simple, per esbrinar amb bastanta fiabilitat el tipus de plàstic. El procés consisteix en:

• Obtenir una mostra per a realitzar l'assaig. N'hi haurà prou amb tallar una tira d'una part no visible de la peça. Si la mostra és petita, se subjectarà amb unes pinces i alicates apropiades.
• Eliminar qualsevol resta de pintura, greix o brutícia que pugui emmascarar les característiques de la combustió.
• Cremar la mostra amb una flama neta, com pot ser la d'un encenedor de gas.
• Observar les característiques de la combustió (forma i color de la flama, despreniments de residu, fum, olor...). La forma correcta d'olorar la mostra és just després d'apagar la flama i procedint amb precaució, ja que hi ha plàstics tòxics que poden causar irritacions a les vies respiratòries.

Poliamida (PA)

Crema malament, de forma irregular i amb flama de color groc clar i blau. No fa fum, la seva combustió es caracteritza per una olor agre a banya cremada. En cremar-se espetarrega.

Policarbonat (PC)

Crema malament, de forma molt irregular, amb un color de la flama groc fosc. La seva combustió desprèn fum negre amb olor agredolç. Espetarrega en cremar-se.

Policarbonat / Politereftalat de butilè (PC/PBTP)

Crema bé. La seva combustió produeix una flama irregular, ampla i allargada, de color groc grisós i fum negre, amb una olor a carbur. Espetarrega en cremar-se.

Acrilonitril Butadiè Estirè / Policarbonat (ABS/PC)

Crema bé. Presenta una flama irregular i ampla, de color groc grisós i fum negre amb olor dolç a goma. Espetarrega en cremar-se.