Guia d'Història de l'Art: Egipte, Grècia i Roma

Les Piràmides de Gizeh

Documentació general

• Títol: Piràmides de Gizeh (Kheops, Kefren i Micerí)
• Autor: Atribuït a Hemiunu (arquitecte de Kheops)
• Cronologia: 2551–2494 aC
• Tipologia: Tomba monumental
• Material: Blocs de pedra calcària i granit
• Estil: Art de l'Imperi Antic egipci
• Localització: Necròpolis de Gizeh, a 20 km del Caire (Egipte)

Context històric i cultural

L'art egipci es divideix en tres grans períodes: l'Imperi Antic, l'Imperi Mitjà i l'Imperi Nou. El primer faraó que va unificar l'Alt i el Baix Egipte va ser Narmer. La civilització va perdurar fins a la mort de Cleòpatra, l'última reina de la dinastia ptolemaica, quan el territori va ser conquerit per Roma.

Anàlisi formal i tècnica

• Piràmide de Kheops: La més gran, amb una base de 233 m, una alçada original de 146 m i construïda amb més de dos milions de blocs de pedra. A l'interior hi ha les cambres del faraó, la gran galeria i cambres de descàrrega.
• Piràmide de Kefren: Una mica més petita, amb 140 m d'alçada, i està associada a la Gran Esfinx.
• Piràmide de Micerí: La més petita de les tres, contenia els sepulcres del faraó i la seva esposa.
• El complex: Inclou muralles, temples funeraris, calçades processionals, espais per a artesans i s'hi van trobar vasos canopis per a les vísceres del difunt.

Interpretació i funció

La seva funció principal era protegir el cos momificat del faraó per garantir la seva immortalitat i vida eterna. Tenia, per tant, una funció funerària i religiosa. Aquest model arquitectònic va establir el cànon per a les tombes reials posteriors durant l'Imperi Antic.

El Fris de les Oques de Meidum

Documentació general

• Títol: Fris de Meidum o Fris de les Oques
• Cronologia: c. 2600 aC
• Estil: Pintura de l'Imperi Antic egipci
• Material i tècnica: Tremp sobre estuc (guix sec)
• Localització: Museu Egipci del Caire

Context històric i cultural

Aquesta obra forma part de l'art funerari, que estava fortament jerarquitzat i tenia una funció principalment religiosa. L'objectiu de l'art era garantir l'eternitat i mantenir l'ordre diví i còsmic, conegut com a Maat.

Anàlisi formal i tècnica

• Composició: Representa sis oques caminant, organitzades en dos grups de tres que es miren entre si. La composició es basa en una estricta simetria i frontalitat.
• Color: S'utilitzen colors plans i vius (vermell, negre, gris, verd, blanc), aplicats de manera uniforme.
• Espai: La composició és estàtica i bidimensional, sense utilitzar la perspectiva per crear sensació de profunditat.

Interpretació i funció

La seva finalitat era màgica i religiosa: pretenia garantir l'abundància, la fertilitat i l'ordre en la vida del més enllà per al difunt. És un exemple excepcional de com l'art egipci combina un gran naturalisme en els detalls dels animals amb un fort simbolisme i rigidesa formal.

El Partenó

Documentació general

• Títol: El Partenó
• Autors: Ictinos i Cal·lícrates (arquitectes), Fídies (supervisor i escultor)
• Cronologia: 447–438 aC
• Estil: Grec clàssic (ordre dòric)
• Material: Marbre del Pentèlic i fusta (per a la coberta)
• Tipologia: Temple
• Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia)

Context històric i cultural

Va ser construït durant el segle de Pèricles, el període de màxima esplendor econòmica, política i cultural d'Atenes. Pèricles va promoure un ambiciós programa artístic i cultural per reconstruir i embellir la ciutat.

Anàlisi formal i tècnica

• Estructura: És un temple dòric, octàstil (8 columnes a la façana) i perípter (rodejat de columnes). Té 8 columnes a les façanes i 17 als laterals.
• Elements: L'entaulament presenta la successió canònica de tríglifs i mètopes. L'interior es divideix en la naos (on hi havia la colossal estàtua d'Atena Pàrtenos) i l'opistòdom (on es guardava el tresor de la Lliga de Delos).
• Refinaments òptics: S'hi van aplicar subtils correccions òptiques (com la curvatura de l'estilòbat o l'èntasi de les columnes) per corregir les deformacions visuals i aconseguir una aparença de perfecció absoluta.
• Integració: Mostra un equilibri perfecte entre arquitectura i escultura.

Interpretació i funció

Dedicat a la deessa Atena Pàrtenos (Atena la Verge), protectora de la ciutat, va ser erigit per commemorar la victòria sobre els perses a les Guerres Mèdiques. És un símbol de l'harmonia, la bellesa ideal, la raó i la democràcia atenesa. Ha tingut una influència cabdal en la història de l'arquitectura occidental.

El Teatre d'Epidaure

Documentació general

• Títol: Teatre d'Epidaure
• Autor: Policlet el Jove
• Cronologia: c. 350 aC
• Estil: Grec clàssic tardà
• Material: Pedra calcària
• Tipologia: Teatre
• Localització: Epidaure, Peloponès (Grècia)

Context històric i cultural

Construït a finals del període clàssic, formava part del santuari dedicat a Asclepi, déu de la medicina, ja que es considerava que el teatre tenia efectes terapèutics per a l'ànima.

Anàlisi formal i tècnica

• Estructura: Aprofita el pendent natural d'un turó i es divideix en tres parts fonamentals: l'orquestra (espai circular central per al cor), la càvea (graderia semicircular) i les construccions escèniques (avui desaparegudes).
• Dimensions: La càvea, amb un aforament d'uns 15.000 espectadors, té una forma ultrasemicircular que millora la visibilitat.
• Acústica: Disposava d'un prosceni elevat i és mundialment famós per la seva acústica perfecta, que permet sentir la veu des de qualsevol punt de la graderia.

Interpretació i funció

Era l'espai on se celebraven les festes en honor a Dionís, que incloïen representacions teatrals (tragèdies i comèdies). Tenia, per tant, un ús ritual i cultural. El seu disseny harmoniós i funcional va servir de model per a molts teatres grecs i romans posteriors.

L'August de Prima Porta

Documentació general

• Títol: August de Prima Porta
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Original en bronze c. 20 aC (còpia en marbre del 14 dC)
• Tipologia: Escultura exempta de ple volum
• Material: Marbre (originalment policromat)
• Mides: 2,04 metres d'alçada
• Estil: Romà imperial (influència grega)
• Localització: Museus Vaticans, Roma

Context històric i cultural

L'obra s'emmarca en el context de la propaganda imperial per reforçar l'autoritat i el poder d'August després de les guerres civils. S'inspira clarament en l'estatuària grega clàssica, especialment en el Dorífor de Policlet, per associar l'emperador a l'ideal de bellesa i perfecció.

Anàlisi formal i tècnica

• Postura: Representació dempeus, utilitzant el contrapposto per donar naturalitat i moviment contingut. El braç dret està aixecat en un gest d'arenga militar (adlocutio).
• Vestimenta i atributs: La cuirassa està decorada amb relleus que al·ludeixen a victòries militars (la recuperació dels estendards de Cras) i a la protecció dels déus. Va descalç, un atribut dels déus i herois.
• Tractament: Combina un gran detallisme i realisme en el retrat del rostre amb una forta idealització del cos. Originalment, el marbre estava policromat amb colors vius.

Interpretació i funció

Té una clara funció de glorificació de l'emperador i de propaganda política i militar. Representa August en la seva triple condició: com a Imperator (cap militar victoriós), com a pacificador (instaurador de la Pax Augusta) i com a figura divina, protegit pels déus.

La Columna de Trajà

Documentació general

• Títol: Columna de Trajà
• Autor: Atribuït a Apol·lodor de Damasc
• Cronologia: 113 dC
• Estil: Romà de l'Alt Imperi
• Tipologia: Monument commemoratiu (columna historiada)
• Localització: Fòrum de Trajà, Roma

Context històric i cultural

El monument commemora la conquesta de la Dàcia (actual Romania) per part de l'emperador Trajà, que va suposar la màxima expansió territorial de l'Imperi Romà. Té una doble funció: propagandística de les victòries militars i commemorativa.

Anàlisi formal i tècnica

• Estructura: És una columna cilíndrica de 30 metres d'alçada (38 metres incloent el pedestal), feta de blocs de marbre de Carrara.
• Relleu: Un espectacular relleu helicoïdal de 200 metres de llargada narra les dues campanyes militars contra els dacis. Hi apareixen més de 2.500 figures.
• Interior i tècnica: L'interior conté una escala de cargol que permet pujar fins al cim. El relleu mostra un gran detallisme i utilitza recursos narratius i visuals, com la perspectiva cavallera, per facilitar la comprensió de les escenes.

Interpretació i funció

La seva finalitat era triple: commemorar les victòries de Trajà, glorificar la seva figura com a líder militar i servir com a mausoleu per a les seves cendres, que es van dipositar en una urna d'or a la base. És una font històrica de primer ordre sobre l'organització i les tàctiques de l'exèrcit romà i, alhora, un poderós instrument de propaganda imperial.