Guia d'Història de l'Art: Del Classicisme Grec al Gòtic

Art Preromànic

Inclou els estils carolingi i otonià. Dins de la península Ibèrica destacaven:

• Visigòtic: caracteritzat pels arcs de ferradura, que suporten més pes.
• Asturià: amb més llum, planta basilical, i ús de l'arc de mig punt i de ferradura.
• Mossàrab: que emprava una gran varietat de materials, arcs de ferradura i una rica decoració.

Art Romànic

Aquest estil es desenvolupa en el context de la societat feudal, un cristianisme unificat, un fort sentit pedagògic de l'art, l'aparició de les ciutats i un notable augment demogràfic a Europa.

Arquitectura romànica

És principalment una arquitectura arquitravada, amb espais de línies rectes. A les portalades, l'arquivolta desplaça la força de la teulada cap als costats. La il·luminació era escassa, seguint el principi que com més alt era l'edifici, més llum rebia.

Escultura romànica

L'escultura tenia una funció religiosa i didàctica, sovint il·lustrant passatges dels llibres sagrats. Es troba principalment a la portalada, els capitells i el fust de les columnes. Les figures, que eren policromades, buscaven transmetre un missatge clar a una població majoritàriament rural i analfabeta.

Pintura i iconografia romànica

La pintura es manifesta en format mural i sobre taula. Els temes més representats són:

• Pantocràtor: Representació de Déu com a creador de tot i rei, ocupant la forma central de la composició.
• Verge Maria amb el Nen: Coneguda com a Theotokos ("la que dona a llum a Déu"), simbolitza la puresa i la saviesa. Se situa a portalades i capelles secundàries.
• Tetramorf: Els quatre evangelistes representats com a figures simbòliques (Mateu: àngel/home, Marc: lleó, Lluc: bou, Joan: àliga).
• Apòstols i sants: Apareixen en retaules i capelles secundàries per promoure un bon comportament.
• Judici Final: Situat als peus del Pantocràtor, mostra el patiment a través de figures demacrades i amb distorsions.
• Bestiari: Animals que representen valors morals, com la serp (maldat) o l'ovella (puresa).

Art Gòtic

El nucli de l'art gòtic es trasllada a les ciutats. Es caracteritza per la cerca de l'altura i la llum, gràcies a noves tècniques arquitectòniques com el creuament d'arcs, els murs més fins i l'ús de grans vidrieres. El context històric ve marcat pel creixement urbà, una nova economia basada en els gremis i un canvi de mentalitat progressiu. La burgesia catòlica actua com a mecenes de l'art, finançant obres per assegurar-se un lloc al cel. Es creen universitats com Oxford i Cambridge. Un exemple destacat és Santa Maria del Mar, representant del gòtic mediterrani, amb planta basilical, menys decoració i una gran verticalitat.

Arquitectura gòtica

Els elements clau són:

• Arc apuntat: Permet assolir més alçada i ofereix millors solucions estructurals.
• Volta de creueria: Resultat del creuament d'arcs apuntats, distribueix el pes de manera més eficient.

La planta és similar a la romànica, però pot arribar a tenir fins a cinc absis.

Escultura i pintura gòtica

L'escultura esdevé més naturalista, amb somriures i mirades que expressen sentiments. Busca la profunditat i la representació de la realitat. Els materials més comuns són la fusta o la pedra policromada, i es localitza al timpà, la portalada, els púlpits o com a obres independents.

La pintura destaca per l'expressivitat, el moviment, la profunditat, la riquesa de tonalitats i el detallisme. Apareixen les pintures de temàtica civil. Són comuns els retaules de fusta pintats al tremp, els vitralls i l'ús del pa d'or.

Escoles de la pintura gòtica

• Francogòtic: Caracteritzat per la profunditat jeràrquica.
• Gòtic internacional: Introdueix el punt de fuga, el moviment i la gesticulació.
• Italogòtic: Treballa amb la línia de l'horitzó, el clarobscur i l'sfumato.
• Flamenc: Desenvolupa la pintura a l'oli i la recerca de la tercera dimensió.

Art Bizantí

Context històric

L'Imperi Bizantí s'inicia l'any 476 dC i finalitza amb la caiguda de Constantinoble el 1453. Està marcat pel Cisma d'Orient, que separa cristians i ortodoxos, i rep influències de les cultures grega, romana i asiàtica. El seu període de màxima esplendor se situa entre els segles V i VII, amb obres com Santa Sofia d'Istanbul. El sistema de govern era teocràtic, amb el basileus (emperador) com a figura central. També va viure un període iconoclasta.

Característiques de l'art bizantí

L'art té una motivació política i religiosa, servint com a eina de propaganda i pedagogia. Les seves manifestacions principals són els mosaics i l'arquitectura, amb un fort caràcter simbòlic.

El mosaic bizantí

Es caracteritza per l'ús abundant del daurat, la creació de figures amb petites tessel·les, una perspectiva jeràrquica, una estètica plana sense profunditat i l'ús de colors vius.

Arquitectura bizantina

L'exemple paradigmàtic és Santa Sofia, amb planta de creu grega. L'arquitectura bizantina utilitza figures geomètriques, combinant una base quadrada amb cúpules rodones. S'empren la volta de canó i els arcs de mig punt. La planta centralitzada, coronada per una gran cúpula, és una de les seves grans aportacions. L'exterior dels edificis és sobri i massís, mentre que l'interior està ricament decorat amb marbres, pedra i maons, aprofitant la llum natural.

Iconografia bizantina

Tenia com a objectiu reforçar les escriptures sagrades. La seva complexitat es va simplificar en l'art romànic posterior a causa de la menor formació cultural de la població.

Art Islàmic

La societat islàmica integra influències de múltiples cultures. Els edificis més importants són les mesquites i els palaus. L'art islàmic és principalment anicònic (no representen figures). L'arquitectura s'inspira en la casa original de Mahoma i es caracteritza per ser simple a l'exterior i estar ricament decorada a l'interior amb motius geomètrics i vegetals.

Arquitectura de la mesquita

Les parts principals d'una mesquita són:

• Minaret: Torre des d'on es crida a l'oració.
• Pati (Sahn): Espai obert amb una font per a les ablucions.
• Sala d'oració (Haram): Espai cobert per resar.
• Mur de la qibla: Mur orientat cap a la Meca.

Els materials utilitzats són la rajola, el guix, els maons, la pedra tallada, la ceràmica i la fusta.

Tipus de mesquites

• Mesquita d'iwan: Amb cúpules i planta centralitzada.
• Mesquita de tipus T: Pròpia de la regió del Mediterrani àrab.

Art Clàssic Grec

L'art grec s'organitza al voltant de la polis (ciutat-estat) i busca constantment l'harmonia, la simetria i la perfecció. L'acròpolis era el recinte sagrat on es trobaven els temples més importants.

Els ordres arquitectònics

Els ordres grecs són tres:

• Dòric: El més antic i sobri. Sense base, amb un fust robust, un capitell senzill i un fris decorat amb tríglifs i mètopes.
• Jònic: Més esvelt i decorat, amb base, un fust més prim i un capitell caracteritzat per les volutes.
• Corinti: El més ornamental, propi del període hel·lenístic, amb un capitell decorat amb fulles d'acant.

Els ordres toscà i compost són d'origen romà.

Materials i etapes de l'arquitectura

Els materials principals eren el marbre blanc i la pedra calcària, tot i que els primers temples van ser de fusta. Els edificis estaven policromats.

• Època arcaica: Etapa de formació, amb edificis simples i pesats. El frontó sempre estava decorat.
• Època clàssica: Període de màxima esplendor, marcat per la proporció i la simetria. El frontó no sempre es decorava.
• Època hel·lenística: Coincideix amb la pèrdua d'hegemonia de Grècia. Els edificis són més alts, monumentals i exuberants.

Funcions dels edificis grecs

El temple tenia funcions religioses i cíviques, representava el poder polític i simbolitzava el pas del mite al logos (la raó). Altres edificis importants eren els gimnasos, els palaus, l'àgora, les stoàs, els estadis i els teatres. La bellesa es basava en l'harmonia, la proporció matemàtica i l'escala humana, aplicant correccions òptiques per aconseguir la perfecció visual.

Escultura Grega

L'escultura grega és naturalista i persegueix un ideal de bellesa plasmat en el concepte de kalokagathia (un cos perfecte reflecteix una bona moral). Aquest ideal s'aconsegueix a través de l'observació de la natura, el coneixement tècnic, l'aplicació de cànons de proporcions, l'harmonia, el contrapposto i la corba praxiteliana.

• Materials: Marbre i bronze.
• Funció: Religiosa i cívica.
• Tècniques: Talla, modelatge, cera perduda i forja.

Èpoques de l'escultura grega

• Arcaica: Representada pels kouroi (atletes nus) i les korai (sacerdotesses vestides). Són figures rígides, simètriques, hieràtiques i amb influència egípcia.
• Clàssica: S'abandona la rigidesa per buscar l'ideal de bellesa humana a través de cànons que aporten equilibri i estabilitat. L'expressió és serena i continguda.
• Hel·lenística: Influïda per altres cultures, l'escultura es torna més expressiva, mostrant tensió i moviment. S'aborden nous temes com la vellesa, la vida quotidiana i la mort.