Guia d'Hidrologia: Aigües Oceàniques i Continentals

Balanç hídric i cabal ecològic

Balanç hídric: si es compleix la igualtat (0) es calcula a escala global; si no es compleix, es calcula a escala local. El dèficit d'aigua es defineix com l'evaporació (EV) menys la precipitació (P), mentre que l'excedent és la precipitació menys l'evaporació.

El cabal ecològic o cabal mínim és aquell que és capaç de mantenir un nivell de funcionalitat fisicoquímica i biològica que asseguri la continuïtat dels processos i les comunitats naturals existents abans de la intervenció.

Les aigües oceàniques

Pel que fa a les aigües oceàniques, la salinitat representa el total de substàncies dissoltes en una quantitat fixa d'aigua. Es calcula segons la relació entre la quantitat de solut (sals que arriben) i la quantitat de dissolvent (volum d'aigua).

• Rius: aporten sals que s'obtenen de les roques del terreny.
• Fonts termals: aporten sals de l'escorça subterrània, sals minerals de les dorsals i productes de la quimiosíntesi (matèria inorgànica a matèria orgànica).
• Glaceres: quan es desfan, aporten minerals.
• Atmosfera: a través de la precipitació.

La temperatura de l'aigua depèn de diversos factors:

• Latitud: segons l'època de l'any, la temperatura de les aigües superficials varia.
• Profunditat: a més profunditat, l'aigua és més freda.
• Termoclina: zona on la temperatura descendeix bruscament.

La densitat depèn de la salinitat i la temperatura; és directament proporcional a la salinitat i inversament proporcional a la temperatura (l'aigua més freda és més densa que la calenta).

Dinàmica marina: marees, corrents i onades

Les marees són moviments ascendents i descendents que indiquen el nivell del mar. La Terra i la Lluna giren al voltant del seu centre de masses, cosa que genera una marea a causa de la força centrífuga. Es distingeix entre l'altamar (marea alta) i la baixamar (marea baixa). A causa de la rotació de la Terra, aquesta s'alinea amb la Lluna dues vegades al dia.

Els corrents marins poden ser:

• Superficials: condicionats per la temperatura, la latitud i el vent. Reflecteixen l'esquema de circulació atmosfèrica amb circuits anticiclònics al nord i al sud de l'equador (a l'Hemisferi Nord, el moviment segueix el sentit de les agulles del rellotge).
• Profunds: corrents perpendiculars a la costa o corrents termohalins, que circulen en funció de la densitat (temperatura i salinitat).

Les onades es generen pel vent (intensitat i força) i la seva direcció. Els tsunamis són causats per vibracions sísmiques o terratrèmols al fons oceànic, afectant la plataforma continental i el continent, podent arribar fins a 35 metres d'altura.

Aigües continentals i aqüífers

Les aigües continentals presenten característiques segons el terreny (incorpora materials solubles) i les sals (minerals del terreny o naturals com matèria orgànica de fulles i pol·len). Altres factors inclouen:

• Atmosfera: el contacte dissol en l'aigua CO₂ i O₂.
• Éssers vius: residus del metabolisme que aporten substàncies orgàniques i minerals.
• Activitat antròpica: contaminants que alteren la qualitat de l'aigua.

La composició depèn del tipus d'aigua (subterrània o superficial), la localització geogràfica, l'estació de l'any (meteorologia) i l'activitat humana (indústria, urbanisme, densitat de població).

Les aigües subterrànies es troben al subsol, infiltrades en aqüífers. Es defineixen per:

• Porositat: relació entre el volum d'espai buit (ocupat per aigua o aire) dividit pel volum total de material (ex: argila).
• Permeabilitat: capacitat de l'aigua de viatjar a través d'un material (ex: granit). Pot ser primària (espais buits d'origen) o secundària (fractures o meteorització).

Els aqüífers poden ser lliures (entre roques permeables, on el nivell freàtic coincideix amb el piezomètric) o confinats (entre roques impermeables, on el nivell freàtic no té per què coincidir amb el piezomètric a causa de la pressió).

Rius, sobreexplotació i relleu kàrstic

Els rius es classifiquen en:

• Influents: propis de zones àrides, donen aigua a l'aqüífer i el seu nivell freàtic està per sota del riu.
• Efluents: propis de zones humides, l'aqüífer dona aigua al riu i el nivell freàtic està per sobre del riu.

La sobreexplotació es produeix quan s'extreu més aigua de la que es recarrega, provocant la disminució del recurs, més contaminació i inestabilitat o enfonsaments.

El carst és un terreny format en zones calcàries que pateixen deformació per contacte amb l'aigua. Inclou formes com l'avenc (túnel vertical), la galeria (túnel horitzontal), la cova o gruta, la dolina (enfonsament), les estalagmites (terra), les estalactites (sostre) i la columna (unió d'ambdues).

Usos de l'aigua

• Usos consumptius: l'aigua utilitzada no es recicla (agricultura de regadiu, ramaderia, indústria com a matèria primera, ús domèstic).
• Usos no consumptius: l'aigua es pot reciclar (energia hidroelèctrica i oci).