Guia d'Habilitats Socials i Comunicació No Verbal

Millora de les habilitats socials i comunicació

La millora de les habilitats socials es pot planificar individualment o en grup, mitjançant cursos o programes d'entrenament en habilitats socials.

La comunicació verbal

• La comunicació verbal utilitza les paraules com a mitjà d’expressió.
• La manera com el missatge és concebut, expressat, rebut i interpretat en determinarà l’efectivitat.
• Les barreres de la comunicació són tots els elements que dificulten, limiten, obstrueixen o eviten que la comunicació sigui eficient.

La comunicació no verbal i el parallenguatge

La comunicació no verbal és la que no utilitza les paraules com a mitjà d’expressió. El parallenguatge està relacionat amb els senyals vocals no verbals establerts a l’entorn de la parla:

• Volum: Un volum alt de veu expressa seguretat i domini de la situació, però quan s'eleva massa pot suscitar rebuig i connotar agressivitat. El volum baix, per la seva part, pot suggerir estats d'ànim com debilitat o falta de confiança en un mateix, però també confidencialitat, tendresa i proximitat.
• To: Les mateixes paraules amb entonació diferent transmeten sentiments molt diversos com, per exemple, ironia, ira, excitació, sorpresa o desinterès. Un to somort és senyal d’abatiment o depressió. Una conversa que es manté sempre en el mateix to resulta monòtona i avorrida i suscita poc interès. Es fa sentir més, és a dir, comunica millor, la persona que juga amb les modulacions de veu al llarg de la seva xerrada. El to és a vegades tan important com el mateix contingut de les nostres paraules.
• Fluïdesa i claredat: La utilització de repeticions, falques, frases fetes i supèrflues i els titubeigs, produeixen impressió d'inseguretat, monotonia i, fins i tot, desconcert en qui escolta.

La cinèsica: el llenguatge del cos

La cinèsica és l’estudi dels moviments corporals o llenguatge del cos. Alguns elements clau són:

• Assentir amb el cap: De tant en tant, manifesta l’interès i la comprensió del missatge, i propicia el feedback.
• L’expressió de la cara: És un factor que cal tenir present; el rostre expressa sis emocions fonamentals: por, ràbia, menyspreu, alegria, tristesa i sorpresa. Hi ha tres zones de la cara que representen aquestes emocions: el front amb les celles, els ulls i la zona inferior de la cara.
• El somriure: Denota proximitat, suavitza tensions i facilita la comunicació. Però si el gest somrient expressa ironia o escepticisme pot manifestar rebuig, indiferència o incredulitat.
• La mirada: Mirar als ulls o a la zona superior de la cara ajuda a establir el contacte. Depenent de com siguin aquestes mirades, s’expressen les emocions: es considera més properes les persones que miren més el seu interlocutor, però no si és de forma fixa i dominant. Mirar poc pot ser signe de timidesa. La mirada acompanya la conversa: si mirem quan escoltem animem l’altra persona a comunicar-se. En canvi, mirar als ulls quan parlem converteix el nostre discurs en més convincent.
• Els gestos: Els que es fan amb les mans i el cap acompanyen i emfatitzen el que es comunica amb la paraula o el silenci.

Postures corporals

Postures d’acostament i retirada

• L’acostament: Mostra acceptació, atenció i interès. S’expressa amb inclinació del cos cap endavant, amb els braços i cames oberts o les mans esteses cap a l’altre.
• La retirada: Manifesta rebuig o repulsió. S’expressa retrocedint, girant-se o encreuant les cames o els braços.

Postures d’expansió i contracció

• L’expansió: Denota arrogància, menyspreu o envaniment. Es manifesta pel tronc recte traient pit, el cap alçat i les espatlles elevades.
• La contracció: Expressa abatiment o depressió. Es manifesta pel tronc corbat cap endavant, el cap i el pit enfonsats, i les espatlles penjants.