Guia de Gramàtica Catalana: Diacrítics, Verbs i Ortografia

Els diacrítics

L'accent diacrític serveix per distingir dos mots que tenen la mateixa grafia però un significat diferent, i que es podrien confondre fàcilment.

Canvi i ampliació de significat

Recursos de la llengua per canviar o ampliar el significat de les paraules:

• Habilitació: modifica la categoria gramatical d'un mot per aconseguir una nova paraula amb un nou significat (de nom propi a nom comú, de verb a nom, d'adjectiu a nom, de nom a adjectiu i de verb a adjectiu).
• Metàfora: recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra perquè hi ha algun element en comú.
• Metonímia: designa una paraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat; les dues parts comparades estan més properes que en la metàfora (la part pel tot, el continent pel contingut, l'efecte per la causa, l'autor per l'obra i allò físic per allò figurat).

El verb i les seves funcions

Té una part invariable que li aporta el significat, i una part variable que indica les propietats gramaticals. Segons la funció que fan dins l'oració, es classifiquen en:

• Copulatius o atributius: són els verbs ser, estar i semblar; no aporten cap significat a l'oració, fan la funció de nexe entre el subjecte i el predicat.
• Predicatius: tenen significat propi. Els transitius poden portar complement directe i els intransitius no en porten.

Tipus de subjecte i verbs pronominals

Segons la mena de subjecte que tenen, poden ser:

• Personals: un subjecte fa l'acció del verb.
• Impersonals: no tenen subjecte. Són impersonals els verbs de fenòmens atmosfèrics, el verb haver-hi o les accions amb el pronom impersonal es.

Els verbs pronominals són els que es conjuguen necessàriament amb un pronom reflexiu. El gerundi no s'usa per expressar conseqüències.

Regles d'ús de la dièresi

La dièresi s'escriu sobre les vocals i i u en aquests casos:

• Per indicar que es pronuncia la u dels grups güe/güi i qüe/qüi.
• Per fer notar que, en un grup de dues vocals, la i o la u es pronuncien a la següent síl·laba, de manera que es produeix un hiat.

Estalvi de la dièresi

No s'usa en:

• Els mots acabats en els sufixos -isme i -ista.
• Els mots formats amb prefixos acabats en vocal com re-, co-, auto-, contra-.
• Els mots amb terminació llatina -us, -um.
• Les terminacions de l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir.

La composició de paraules

Manera de crear vocabulari nou unint dues paraules de la llengua:

• Nom: nom+nom, adjectiu+nom, nom+adjectiu, verb+nom.
• Adjectiu: nom+adjectiu, adjectiu+adjectiu, adverbi+adjectiu.
• Verb: nom+verb, adverbi+verb.

El guionet als mots compostos

S'usa en els següents casos:

• Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-.
• Quan el primer mot va accentuat.
• Quan comencen per un punt cardinal.
• En els compostos repetitius.
• En aquells que, sense guionet, no pronunciem bé.

Morfologia i irregularitats verbals

El morfema verbal indica la persona, nombre, temps, aspecte, mode... De vegades, aquestes marques van unides.

Els verbs irregulars presenten canvis al lexema o a les terminacions respecte dels models anteriors.

Verbs defectius: són aquells que, a la seva conjugació, els falten algunes formes verbals.

Glossari de vocabulari

• Abisme: m. Profunditat immensa.
• Amunteguen: v. tr. Disposar formant un munt.
• Embús: m. Obstacle que embossa un conducte.
• Engegar: v. tr. Fer que (una cosa) comenci a anar, a funcionar, a rutllar.
• Feblesa: f. Deficient en caràcter, acció, expressió; mancança de força moral o deficiència.
• Incalculable: adj. Que no es pot determinar (un valor numèric) per un procés matemàtic.
• Jets: m. Avió de reacció.
• Llindar: m. Valor extrem d'una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.
• Mandres: f. Repugnància al treball, a l'acció.
• Monovolums: m. Automòbil espaiós, amb seients que permeten diferents disposicions i amb un portaequipatges de molta cabuda unit a l'espai interior sense cap separació.
• Persuasiva: adj. Que té la virtut de persuadir, de fer-te creure el que ella o ell creu.
• Progressistes: adj. Partidari de continuar avançant en tots els aspectes.
• Radicalment: adv. Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa.
• Tranquil·lament: adv. Sense cap inquietud.