Guia de Gramàtica Catalana: Derivació i Dialectologia

A. La derivació en català

La derivació permet formar paraules noves mitjançant l'ús de prefixos i sufixos:

Prefixos

• Negació i oposició: a-, an-, des-, in-, anti-, contra-
• Repetició: re-, bes-, bi-
• Temporals: ante-, avant-, post-, pre-
• Espai: sobre-, sota-, sub-, entre-, trans-
• Grau: extra-, hiper-, micro-, mega-, ultra-, pseudo-
• Quantitat: uni-, bi-, tetra-, multi-, poli-
• Diversos: con-, com-, cor-, col-, co- («amb», «en comú») i ex- («deixar de ser»)

Sufixos

• Professions i qualitats: -ista, -ari/-ària, -aire, -or/-ora, -er/-era...
• Gentilicis: -í/-ina, -enc/-enca, -à/-ana, -ès/-esa...
• Col·lectius o lloc: -eda, -am, -all, -ada, -atge
• Relació o pertinença: -esc, -ià, -íac, -ístic...
• Accions (verbs): -ejar, -ificar, -itzar...
• Acció i efecte: -ment, -ança, -ada...
• Noms abstractes: -esa, -itat, -itud
• Diminutius: -et/-eta, -ó/-ona, -ell/-ella
• Augmentatius: -às/-assa, -arro/-arra
• Pejoratius: -ot/-ota, -astre

B. Homonímia i paronímia

1. Homonímia: Paraules que s’escriuen o es pronuncien igual, però tenen un significat diferent.
   • Homòfons (mateixa pronunciació): vuit / buit
   • Homògrafs (mateixa escriptura): banc (seient) / banc (entitat)
2. Paronímia: Paraules que s’assemblen, però no signifiquen el mateix.
3. Polisèmia: Una mateixa paraula amb diversos significats relacionats (ex: boca, braç).
4. Hiperònim i hipònim: Ocell → rossinyol, cadernera.

D. Fonètica i fonologia

Exemples típics de sons i la seva representació:

• Vocals: [e] → feré; [ɛ] → serra; [ə] → abric, casa; [o] → senyor; [ɔ] → força; [a] → mare.
• Vibrants: simple [ɾ] → cara; múltiple [r] → carro.
• Consonants sordes: [p], [t], [k], [f], [s], [ʃ], [tʃ].
• Consonants sonores: [b], [d], [g], [v], [z], [ʒ], [dʒ].
• Sons específics: [ʃ] → xarxa, caixa; [ʒ] → jove; [tʃ] → cotxe; [dʒ] → platja; [ɲ] → nyu; [ʎ] → llac.
• Fenòmens de contacte: club d’estiu → [b]; tots iguals → [dz]; amic → [k]; adscriure → [ts].

E. Dialectologia: les variants de la llengua

Català Central

• Reducció vocàlica: cantar → cant(u), dormir → dorm(u).
• Increment verbal: -eix (mereix, serveixen).
• Ús de «pas» per reforçar la negació: No vindré pas jo.
• Pronoms i combinacions típiques: Li portaré a ell / els hi portaré.

Septentrional o Rossellonès

• Negació amb «pas»: Veig pas ningú / Sem pas cansat.
• No fan servir «haver» com a auxiliar: Sum arribat (hem arribat).
• Pèrdua de la -n del plural: camios, maos.
• Canvi de gènere en alguns noms: el sang, la fred, la dolor.

Balear

• Article salat: es molí, sa casa.
• Desinència zero a la 1a persona: jo cant, jo dorm.
• Ordre antic dels pronoms febles: el te donaré, la vos diré.
• Lèxic propi: al·lot (noi), moix (gat), pus (més).

Alguerès

• Articles lo, los: lo pare, los llibres.
• Plural amb -ns: hòmens (homes).
• Ordre interrogatiu diferent: Fet l’has?
• Influència italiana i formes arcaiques: babo (avi), màquina (cotxe).

Nord-occidental

• Articles lo, los, las: lo Joan, los llibres.
• Final verbal en -e: ell cante, ell cantave.
• Increment verbal variat (-ix / -isc): servixo, servisc.
• Lèxic propi: arena (sorra), corder (xai), espill (mirall).

Valencià

• Possessius meua, teua, seua: la meua casa.
• Formes verbals pròpies: jo cante, jo ha cantat.
• Demostratius i adverbis propis: açò, eixe, ahí.
• Castellanismes freqüents: cepillo (raspall), pardal (ocell).